Els valencianistes mai ho hem tingut fàcil. És de veres que massa voltes hem pogut fallar, no l'hem encertada, però això l'ha passat a tots els discursos i moviments polítics existents a este País i els altres han reeixit a causa que no tenien uns condicionants objectius que els impediren presentar-se en igualtat de condicions davant el conjunt de la societat. Nosaltres ho tenim més difícil.
La democràcia, entre altres coses, ha de servir per garantit eixa igualtat de condicions, però en el cas valencià hi ha massa elements com per a posar això en dubte. La més flagrant, no cal dir-ho, és el règim electoral, que cal recordar que encara es troba pendent de decisions judicials. Una altra raó, però, és la violència de caràcter polític, i amb diferent intensitat que, no únicament, patixen els valencianistes sense que passe (quasi) res.
A més, tenim la qüestió de la invisibilitat. Com ja hem escrit massa vegades la societat valenciana fa dècades que superà el conflicte indentitari, però això ha donat espai, entre la indiferència, la indolència i el desenteniment generalitzat, que les cendres del mateix siguen aprofitades per grupúscles cada volta més radicalitzats i més violents. I això, ja no pareix ser digne de massa atenció per part dels mitjans de comunicació tradicionals, i no parle només de la vergonyosa actitud de Canal 9, sinó d'altres que bé han optat per la invisibilitat o per ajuntar-nos a tots/es en el tottum revolutum de la radicalitat, tot i que són uns els que peguen i altres els que rebem.
Si ho situem això en l'àmbit espanyol, i com a conseqüència directa de l'anterior, la cosa es multiplica. No hem vist mai que en els cercles mediàtics madrilenys, en els catalans tampoc massa, s'esmentara ni que siga puntualment la qüestió. Ser invisibles com a Poble, té estes conseqüències. L'últim 9 d'octubre ha sigut exemple de tot això.
La gran divisió de la societat està entre els demòcrates i els reduïts sectors que no són capaces d'acceptar les regles del joc que marca. I eixa és la línia que les institucions públiques han de cuidar com a or en pany, ja siga per facilitar la igualtat política d'oportunitats, ja siga per garantir la pluralitat de qualsevol societat avançada, i més encara per protegir aquells que només volen en pau i respecte exercir els seus drets democràtics.
Una línia que encara no saben afrontar-la amb l'alçaria de mires que pertoca els dirigents autonòmics actuals que no han sabut fer seua, també, la reparació històrica de la memòria de Miquel Grau que demanàvem per a este 9 d'octubre o algun exdirigent socialista, i protagonista de la transició alacantina, que ha declinat l'oferta de participar en l'acte que celebrarem a la ciutat d’Alacant tot adduint que ell ja és gat vell i que no l'embolicariem amb lios partidistes. Una línia descuidada per qui no treballa en la màxima intensitat, i d'acord amb les competències atorgades, per tallar d'arrel els episodis de violència política que cada volta amb més duresa es van succeint amb, quasi sempre, els mateixos destinataris.
I l’últim exemple és molt greu i per això proposaré a l'executiva del meu partit que demane la dimissió de l'actual Delegat del Govern de la Comunitat Valenciana, el sr. Peralta, si en un termini raonable de temps no s'ha produït cap actuació policial cap a tots aquells que violenten drets tan sagrats com el de manifestació i participació política.
La meua més sincera solidaritat cap a tots i totes els que heu patit la violència, la meua alegria per tots els actes festius, institucionals, reivindicatius que s'han celebrat al llarg i ample del nostre territori posant el valor la fundació del Regne. I sobretot l'orgull de la dignitat de l'actuació de tantes persones que durant estos dies puc reconéixer com els meus, políticament parlant. Amb molts d'ells compartisc sigles, amb altres no, però amb totes i tots m'unixen valors que naixen des de les profundes conviccions democràtiques i l'estima per una terra que no mereix que els intolerants campen amb tota impunitat. El 9 d'octubre, al remat, ens servirà per a guanyar perquè hui estem més cohesionats, més units i tenim més raons per seguir treballant, per continuar reivindicant que tots i totes puguem jugar la partida sense les cartes marcades. Tenim més ganes per guanyar este país i seguir sumant voluntats, adhesions, complicitats i lleialtats.
El nostre crit cal seguir escampant-lo: Som i serem valencians!
12 d’oct. 2009
19 de maig 2009
ZP fa trampes
En el passat debat sobre l'estat de la nació, quina manera més decimonònica de dir-li al debat de política general, ZP tornà a fer trampes a costa de les autonomies. Per tal de deixar en evidència la pasmosa manca d'alternativa que representa Rajoy, atenallat per les taronges podrides, les imputacions i no traure cap en les enquestes malgrat la que està caiguent, se lià a traure plans de reactivació per a sectors com l'automòbil o prometent ordinadors per a tots (deixant que dies després alts càrrecs de l'administració ens contaren la lletra menuda).
ZP, sense parlar amb ningú, anuncià un nou plan VIVE a pagar per l'Estat, però també per les autonomies i el sector. Jo em pose la medalla, vosaltres si dieu que no quedeu com els territoris insolidaris i la cogovernació, el govern concertat de les diferents administracions de l'estat, ho deixem per a un altre dia. Resulta absolutament clamorós la manca de diàleg de l'executiu socialista, ja siga amb l'oposició o amb les comunitats autònomes (ell s'ha reunit, sobretot, amb la banca) per establir una diagnosi i pla de xoc consensuat per fer front a la situació econòmica més complicada de la contemporaneïtat. El "talante" i l'Espanya plural dels primers temps de Zapatero han estat substituïts per la soledat d'un governant que només pacta per desallotjar els nacionalismes majoritaris i la improvisació del dia a dia. Ara amb la fórmula del canvi de model econòmic que, si bé és un clamor que molts reclamem des de fa molt de temps, en mans de Zapatero pot quedar-se en una souffle amb molta volada, però absolutament buida per dins.
El govern central planteja un xantatge a les comunitats autònomes, sense respectar les formes i mentrestant hi ha pel mig la negociació de la sempre ajornada reforma del finançament autonòmic. I qui presente objeccions serà enviat als lleons per part del progressisme i la dreta mediàtiques madrilenyes que encara tenen les palmes roges d'aplaudir que per fi ha arribat la democràcia a las Vascongadas. Ningú ha gosat recordar que també s'ha finiquitat un dels governs de major alcanç, pel que fa a les seues polítiques socials, de tota Europa.
La gestió de les comunitats autònomes dels fons públics, i en este cas l'autonomia valenciana, s'ha demostrat un autèntic desastre comunitari en mans del PP (i dels seus amigatxos), però això no pot donar carta de naturalesa al neocentralisme espanyol al qual ZP també pareix apuntar-se, buscant-li així un "chivo expiatorio" a la crisi. Com no podia ser d'una altra manera, les nacionalitats històriques són una bona diana on llançar els dards.
És tracta, segurament, de la fugida cap avant que protagonitza ZP per tal de mantindre el tipus a costa de complicar-li molt el seu futur polític.
Si les trampes de ZP i la incapacitat de Rajoy marcaren el to mediàtic del debat, allò més destacat per a mi és comprovar una vegada més la invisibilitat del País Valencià en l'Estat. La necessitat de comptar amb una força valenciana en Madrid, donada l'apatia de qualsevol diputat/da a representar ni que siga de forma discreta als seus electors, la ciutadania valenciana, és fa clamorosa quan assistim a debats d'esta mena. No hi havia ningú per parlar de com la crisi està afectant més al nostre País que a la resta d'Espanya. Ningú que parlara de les microempreses (autèntic senyal d'identitat del teixit productiu valencià), de com cal afavorir una agricultura comercial rendible com a element més potent per cuidar la riquesa paisagística i aturar l'avanç de la rajola o demanant compromisos a Zapatero per incloure el corredor mediterrani com a prioritat en la política d'Estat a Europa, o per posar en marxa una xàrcia potent de rodalies ferroviàries com a inversió pública generadora d'ocupació i riquesa i instrument més potent per garantir la cohesió territorial.
En el BLOC hem de treballar molt per variar esta situació, puix la carència de no tindre diputats a Madrid la paguem molt, molt cara, tot i la complicitat generosa dels companys de CiU.
Poder aspirar a representar als valencians i les valencianes a Madrid depén en bona mesura de les capacitats del valencianisme progressista de consolidar-se en les Corts Valencianes. I ara en tenim una bona oportunitat política si aconseguim posar en marxa l'espai valencià de progrés com a alternativa a un PP esgotat per un model de creixement esgotat que ens ha dut a liderar la crisi a Espanya i un PSOE que a nivell espanyol dóna esta terra per perduda i que té la seua franquícia valenciana en permanent estat d'hivernació. Una alternativa avalada en la base de tindre 300 regidors i cap imputat, puix no tots/es som iguals, la fortalesa de no estar hipotecats a les ordes de Madrid i la legitimitat de qui fa molt de temps que ve pregonant que cal apostar per l'economia productiva i la millora de la societat del benestar front a l'economia especulativa i la degradació de l'atenció pública.
ZP, sense parlar amb ningú, anuncià un nou plan VIVE a pagar per l'Estat, però també per les autonomies i el sector. Jo em pose la medalla, vosaltres si dieu que no quedeu com els territoris insolidaris i la cogovernació, el govern concertat de les diferents administracions de l'estat, ho deixem per a un altre dia. Resulta absolutament clamorós la manca de diàleg de l'executiu socialista, ja siga amb l'oposició o amb les comunitats autònomes (ell s'ha reunit, sobretot, amb la banca) per establir una diagnosi i pla de xoc consensuat per fer front a la situació econòmica més complicada de la contemporaneïtat. El "talante" i l'Espanya plural dels primers temps de Zapatero han estat substituïts per la soledat d'un governant que només pacta per desallotjar els nacionalismes majoritaris i la improvisació del dia a dia. Ara amb la fórmula del canvi de model econòmic que, si bé és un clamor que molts reclamem des de fa molt de temps, en mans de Zapatero pot quedar-se en una souffle amb molta volada, però absolutament buida per dins.
El govern central planteja un xantatge a les comunitats autònomes, sense respectar les formes i mentrestant hi ha pel mig la negociació de la sempre ajornada reforma del finançament autonòmic. I qui presente objeccions serà enviat als lleons per part del progressisme i la dreta mediàtiques madrilenyes que encara tenen les palmes roges d'aplaudir que per fi ha arribat la democràcia a las Vascongadas. Ningú ha gosat recordar que també s'ha finiquitat un dels governs de major alcanç, pel que fa a les seues polítiques socials, de tota Europa.
La gestió de les comunitats autònomes dels fons públics, i en este cas l'autonomia valenciana, s'ha demostrat un autèntic desastre comunitari en mans del PP (i dels seus amigatxos), però això no pot donar carta de naturalesa al neocentralisme espanyol al qual ZP també pareix apuntar-se, buscant-li així un "chivo expiatorio" a la crisi. Com no podia ser d'una altra manera, les nacionalitats històriques són una bona diana on llançar els dards.
És tracta, segurament, de la fugida cap avant que protagonitza ZP per tal de mantindre el tipus a costa de complicar-li molt el seu futur polític.
Si les trampes de ZP i la incapacitat de Rajoy marcaren el to mediàtic del debat, allò més destacat per a mi és comprovar una vegada més la invisibilitat del País Valencià en l'Estat. La necessitat de comptar amb una força valenciana en Madrid, donada l'apatia de qualsevol diputat/da a representar ni que siga de forma discreta als seus electors, la ciutadania valenciana, és fa clamorosa quan assistim a debats d'esta mena. No hi havia ningú per parlar de com la crisi està afectant més al nostre País que a la resta d'Espanya. Ningú que parlara de les microempreses (autèntic senyal d'identitat del teixit productiu valencià), de com cal afavorir una agricultura comercial rendible com a element més potent per cuidar la riquesa paisagística i aturar l'avanç de la rajola o demanant compromisos a Zapatero per incloure el corredor mediterrani com a prioritat en la política d'Estat a Europa, o per posar en marxa una xàrcia potent de rodalies ferroviàries com a inversió pública generadora d'ocupació i riquesa i instrument més potent per garantir la cohesió territorial.
En el BLOC hem de treballar molt per variar esta situació, puix la carència de no tindre diputats a Madrid la paguem molt, molt cara, tot i la complicitat generosa dels companys de CiU.
Poder aspirar a representar als valencians i les valencianes a Madrid depén en bona mesura de les capacitats del valencianisme progressista de consolidar-se en les Corts Valencianes. I ara en tenim una bona oportunitat política si aconseguim posar en marxa l'espai valencià de progrés com a alternativa a un PP esgotat per un model de creixement esgotat que ens ha dut a liderar la crisi a Espanya i un PSOE que a nivell espanyol dóna esta terra per perduda i que té la seua franquícia valenciana en permanent estat d'hivernació. Una alternativa avalada en la base de tindre 300 regidors i cap imputat, puix no tots/es som iguals, la fortalesa de no estar hipotecats a les ordes de Madrid i la legitimitat de qui fa molt de temps que ve pregonant que cal apostar per l'economia productiva i la millora de la societat del benestar front a l'economia especulativa i la degradació de l'atenció pública.
22 d’abr. 2009
No tots/es som iguals. BLOC = 300 regidors/es, cap imputat
Hui he vist vàries notícies que m'han induït a recuperar este blog, un punt descuidat per excés de faenes.
1er: El TSJ admet la trama valenciana del "Cas Gurtel" i pareix que finalment el President Camps haurà d'anar als jutjats a vore si es una persona que es vestix pels peus. Les factures no apareixen i les dades cada volta el situen en una posició més complicada. A ell i a la resta, Costa, Campos... El programa del Consell, "CONFIANZA", admet la broma fàcil.
2on: L'alcalde d'Elx i flamant vicesecretari general del PSPV, el Sr. Soler, ha anat hui als jutjats d'Elx per declarar sobre les factures pagades a nom de l'Ajuntament il·licità per a despeses electorals del PSPV. Ell és reafirma en què tot és un error administratiu. Vore'm on acaben els errors...
3er: El PPCV planteja tornar la quota als afiliats perquè pareix no necessitar els diners de la militància, i així els ajuda a superar la crisi. Mentrimentres el BLOC haurà de plantejar mesures econòmiques a la seua sofrida militància per tal d'apuntalar les seues humils finances.
Al remat, no tots/es som iguals. El BLOC compta amb 300 regidors i 25 alcaldies i no tenim cap imputat. Això és un valor que cal que el valencianisme de progrés faça valdre davant de la societat. Som gent de fiar, i digna de confiança, així ho demostrem allà on tenim la capacitat de decidir sobre els diners públics. Ara en època de crisi això és un valor afegit que, malauradament, cal reivindicar, puix els altres no poden dir-ho amb veu alta i clara.
Este país necessita una regeneració democràtica, i això també serà un dels valors que el BLOC defensarà per construir un Espai Valencià de Progrés. Una alternativa al bipartidisme que situe la política en els valors del rigor, l'honestedat i l'austeritat i transparència.
Per a bé de la societat, no tots/es som iguals.
1er: El TSJ admet la trama valenciana del "Cas Gurtel" i pareix que finalment el President Camps haurà d'anar als jutjats a vore si es una persona que es vestix pels peus. Les factures no apareixen i les dades cada volta el situen en una posició més complicada. A ell i a la resta, Costa, Campos... El programa del Consell, "CONFIANZA", admet la broma fàcil.
2on: L'alcalde d'Elx i flamant vicesecretari general del PSPV, el Sr. Soler, ha anat hui als jutjats d'Elx per declarar sobre les factures pagades a nom de l'Ajuntament il·licità per a despeses electorals del PSPV. Ell és reafirma en què tot és un error administratiu. Vore'm on acaben els errors...
3er: El PPCV planteja tornar la quota als afiliats perquè pareix no necessitar els diners de la militància, i així els ajuda a superar la crisi. Mentrimentres el BLOC haurà de plantejar mesures econòmiques a la seua sofrida militància per tal d'apuntalar les seues humils finances.
Al remat, no tots/es som iguals. El BLOC compta amb 300 regidors i 25 alcaldies i no tenim cap imputat. Això és un valor que cal que el valencianisme de progrés faça valdre davant de la societat. Som gent de fiar, i digna de confiança, així ho demostrem allà on tenim la capacitat de decidir sobre els diners públics. Ara en època de crisi això és un valor afegit que, malauradament, cal reivindicar, puix els altres no poden dir-ho amb veu alta i clara.
Este país necessita una regeneració democràtica, i això també serà un dels valors que el BLOC defensarà per construir un Espai Valencià de Progrés. Una alternativa al bipartidisme que situe la política en els valors del rigor, l'honestedat i l'austeritat i transparència.
Per a bé de la societat, no tots/es som iguals.
21 de març 2009
ZP no xafa mai estes terres
L'altre dia se'n queixaven a la tertúlia política de les vesprades del SER-CV de la poca presència de ZP per estes terres. I tenien raó. Com anècdota comentaven que encara no s'havia passat mai pel balcó de l'Ajuntament per vore, escoltar i sentir una de les tradicionals mascletaes falleres. Tampoc, per posar un altre exemple, no l'hem vist per les comarques alacantines, tot i la duresa de la desocupació i la crisi per estes contrades, més enllà d'algun acte de partit. És de veres, Zapatero només xafa este país per a donar mitins en època electoral.
Per a estes terres li cedix el lloc, i tampoc es que es prodigue massa, a la "vice", tot i que la seua bona premsa com a vicepresidenta, -especialment la legislatura anterior-, no va associada amb una percepció de valencianitat per als ciutadans d'este país, més enllà de la data d'empadronament de De la Vega a Beneixida. Per salvar l'honra, cal dir que el ministre Bernat Sòria és l'únic que pareix mantindre a la "villa y corte" el seu contacte amb la realitat valenciana.
Pareix que els socialistes, tant des de Ferraz, com des d'ací, només confien en la llei no escrita de l'alternància política com a manera de desallotjar el PP del Consell de la Generalitat Valenciana. Som invisibles a ulls de Madrid, tal i com demostra el nul interés de ZP de millorar la seua imatge al territori valencià. Això o li fa por que la seua presència en esta terra no vaja acompanyada d'un bany de masses i de lloes al seu tarannà. Tampoc deu d'ajudar massa el poc pes que des de fa anys tenen a Ferraz els socialistes valencians, atenallats en lluites internes seculars i incapaços de proposar una alternativa real i creïble de canvi polític a la societat valenciana.
En detalls com estos és quan s'observa el gran problema que representa per a les valencianes i els valencians la invisibilitat política del País. Perquè estos detalls es veuen després clarament reflectits en els Pressupostos Generals de l'Estat i en qüestions com el finançament autonòmic. Una raó més per treballar amb tota l'ambició, il·lusió i compromís per barrar el pas al bipartidisme com a destí polític del País Valencià. Una raó més per treballar amb ganes i força per fer valdre la utilitat de visualitzar políticament un Espai Valencià de Progrés, com a garantia en clau pròpia de major pluralitat, més democràcia i poder comptar amb un instrument que defenga els interessos de la ciutadania valenciana.
A hores d'ara el valencianisme progressista que representa el BLOC dista molt de semblar-se al discurs edulcorat i contradictori del PSPV, i l'alternativa al PP ha de vindre per un projecte que, a més de presentar un nou projecte de modernització per al País Valencià del segle XXI, sàpia enarborar un discurs en clau pròpia atent a donar solucions als problemes de casa. Només així, i per tornar a l'inici, assistirem a una desfilada de ministres i alts càrrecs per casa nostra, ni que siga per tallar cintes i posar primeres pedres.
Per a estes terres li cedix el lloc, i tampoc es que es prodigue massa, a la "vice", tot i que la seua bona premsa com a vicepresidenta, -especialment la legislatura anterior-, no va associada amb una percepció de valencianitat per als ciutadans d'este país, més enllà de la data d'empadronament de De la Vega a Beneixida. Per salvar l'honra, cal dir que el ministre Bernat Sòria és l'únic que pareix mantindre a la "villa y corte" el seu contacte amb la realitat valenciana.
Pareix que els socialistes, tant des de Ferraz, com des d'ací, només confien en la llei no escrita de l'alternància política com a manera de desallotjar el PP del Consell de la Generalitat Valenciana. Som invisibles a ulls de Madrid, tal i com demostra el nul interés de ZP de millorar la seua imatge al territori valencià. Això o li fa por que la seua presència en esta terra no vaja acompanyada d'un bany de masses i de lloes al seu tarannà. Tampoc deu d'ajudar massa el poc pes que des de fa anys tenen a Ferraz els socialistes valencians, atenallats en lluites internes seculars i incapaços de proposar una alternativa real i creïble de canvi polític a la societat valenciana.
En detalls com estos és quan s'observa el gran problema que representa per a les valencianes i els valencians la invisibilitat política del País. Perquè estos detalls es veuen després clarament reflectits en els Pressupostos Generals de l'Estat i en qüestions com el finançament autonòmic. Una raó més per treballar amb tota l'ambició, il·lusió i compromís per barrar el pas al bipartidisme com a destí polític del País Valencià. Una raó més per treballar amb ganes i força per fer valdre la utilitat de visualitzar políticament un Espai Valencià de Progrés, com a garantia en clau pròpia de major pluralitat, més democràcia i poder comptar amb un instrument que defenga els interessos de la ciutadania valenciana.
A hores d'ara el valencianisme progressista que representa el BLOC dista molt de semblar-se al discurs edulcorat i contradictori del PSPV, i l'alternativa al PP ha de vindre per un projecte que, a més de presentar un nou projecte de modernització per al País Valencià del segle XXI, sàpia enarborar un discurs en clau pròpia atent a donar solucions als problemes de casa. Només així, i per tornar a l'inici, assistirem a una desfilada de ministres i alts càrrecs per casa nostra, ni que siga per tallar cintes i posar primeres pedres.
16 de març 2009
Hem conservat les fronteres del Regne!
Tot i que ha passat desapercebut, paga la pena recordar que hem mantingut les fronteres territorials de l'antic Regne. La localitat murciana de San Pedro del Pinatar reclamava part del terme municipal de la localitat de Pilar de la Horadada, el poble més meridional del País Valencià. Es tractava d'una disputa territorial, en este cas important perquè afectava les fronteres de les autonomies valenciana i murciana.
Finalment la controvèrsia s'ha saldat en favor del manteniment de les fronteres històriques situades en un document de l'any 1756, concretament una Acta de Delimitació que pren com a eix la Reial Vereda del Ramat del Regne. Document que s'ha trobat en l'Arxiu d'Oriola. Oriola, la porta del Regne!
El municipi murcià enarborava les seues raons en base a un document de 1897, però 4 professors de la Universitat d'Alacant, trobaren l'acta de procedència anterior sobre la qual s'ha basat la defensa el consistori del Baix Segura en coordinació amb la Diputació d'Alacant. Finalment, un dictamen de l'Institut Geogràfic Nacional, ha donat la raó a la integritat del territori valencià.
La cosa no ha comptat amb la transcendència que li pertocava, més enllà dels 440.000 m2 en litigi, puix es tractava de les fronteres territorials. Allò més sagnant, però, és que el Consell de la Generalitat Valenciana no ha dit ni pruna. Només el tema arribà a les Corts Valencianes arran d'una pregunta presentada pel diputat i secretari general del BLOC, Enric Morera, a instàncies d'una iniciativa del BLOC d'Alacant. Però el Consell s'ha inhibit del tema deixant que el discolo Ripoll actuara de Justícia del Regne.
La pregunta és òbvia, tanmateix. Què hauria passat si això haguera passat "nord enllà". Quin canyaret s'hauria muntat si la disputa s'haguera situat en torn del riu de la Sénia. Déu meu, no vull ni pensar-ho. Camps amb tota l'artilleria mediàtica s'hauria envoltat amb la bandera de la "valenciania" per defendre'ns dels intents d'invadir-nos dels catalans. Seria la nova versió de Vinatea anant a Madrid a reclamar que no esquarteraren l'antic Regne. Poca broma, que el tema hauria ocupat la política valenciana durant prou de temps, competint amb taronges bordes i sastres. Ara bé com ha passat en el sud, i Valcárcel és amigatxo en els agit-prop de l'aigua, no ha tingut ocasió de dir alguna cosa. Eixa és la coherència del regionalisme banal del PP valencià. Encara hem tingut sort que la cosa ha passat al sud, on estes coses es prenen de forma més tranquil·la i que tot ha acabat bé que, per molt de món globalitzat en què vivim, gaudim i patim, les fronteres són les fronteres...
Finalment la controvèrsia s'ha saldat en favor del manteniment de les fronteres històriques situades en un document de l'any 1756, concretament una Acta de Delimitació que pren com a eix la Reial Vereda del Ramat del Regne. Document que s'ha trobat en l'Arxiu d'Oriola. Oriola, la porta del Regne!
El municipi murcià enarborava les seues raons en base a un document de 1897, però 4 professors de la Universitat d'Alacant, trobaren l'acta de procedència anterior sobre la qual s'ha basat la defensa el consistori del Baix Segura en coordinació amb la Diputació d'Alacant. Finalment, un dictamen de l'Institut Geogràfic Nacional, ha donat la raó a la integritat del territori valencià.
La cosa no ha comptat amb la transcendència que li pertocava, més enllà dels 440.000 m2 en litigi, puix es tractava de les fronteres territorials. Allò més sagnant, però, és que el Consell de la Generalitat Valenciana no ha dit ni pruna. Només el tema arribà a les Corts Valencianes arran d'una pregunta presentada pel diputat i secretari general del BLOC, Enric Morera, a instàncies d'una iniciativa del BLOC d'Alacant. Però el Consell s'ha inhibit del tema deixant que el discolo Ripoll actuara de Justícia del Regne.
La pregunta és òbvia, tanmateix. Què hauria passat si això haguera passat "nord enllà". Quin canyaret s'hauria muntat si la disputa s'haguera situat en torn del riu de la Sénia. Déu meu, no vull ni pensar-ho. Camps amb tota l'artilleria mediàtica s'hauria envoltat amb la bandera de la "valenciania" per defendre'ns dels intents d'invadir-nos dels catalans. Seria la nova versió de Vinatea anant a Madrid a reclamar que no esquarteraren l'antic Regne. Poca broma, que el tema hauria ocupat la política valenciana durant prou de temps, competint amb taronges bordes i sastres. Ara bé com ha passat en el sud, i Valcárcel és amigatxo en els agit-prop de l'aigua, no ha tingut ocasió de dir alguna cosa. Eixa és la coherència del regionalisme banal del PP valencià. Encara hem tingut sort que la cosa ha passat al sud, on estes coses es prenen de forma més tranquil·la i que tot ha acabat bé que, per molt de món globalitzat en què vivim, gaudim i patim, les fronteres són les fronteres...
27 de febr. 2009
Congrés i renovació
Estos dies podem llegir diversos blogs que parlen del Congrés del BLOC. Fins i tot algú aprofita l'avinentesa per insultar a tort i a dret. Una manera ben original, tot i que un punt rabiosa, d'opinar sobre el mateix.
Parlaré un poc jo també del mateix. Sobretot del que espere. Ho puc fer perquè sóc sens dubte la persona que més quilometres ha fet durant tot el procés precongressual.
Encara no està tot tancat, però espere que d'ací al dissabte ho estiga, i celebrem un congrés de noves esperances i noves confiances. Hi haurà una executiva renovada, ben renovada, a la qual se li podran posar inconvenients, però que representa un avanç substantiu en l'aposta d'integrar una nova generació a la direcció del partit i en l'ambició de modernitzar l'organització. Calibrar l'abast d'estes dos variables anirà per barris, però jo estime sincerament que s'ha concretat un marc que ens pot integrar a tots. I per això cal treballar fins l'últim minut.
Este Congrés ha de marcar una nova etapa. El pròxim repte és augmentar bona cosa el to de l'organització i explicar a la societat valenciana la decisió de liderar un Espai Valencià de Progrés. Explicar de quina manera s'ha de fer la política de baix cap a dalt al conjunt de l'organització, enfocar bé el discurs polític i fer córrer com la bona nova la importància de construir l'Espai Valencià de Progrés com a garantia de regeneració democràtica, alternatiu al model caduc de creixement i resposta política a tots aquells que volen seguir sent en el segle XXI valencianes i valencians.
La pròxima Executiva compta amb diversos reptes: Fer equip, liderar el BLOC, donar cobertura a l'estructura municipalista, buscar les millors solucions per a ser més competitius políticament i saber trobar les cooperacions necessàries per garantir la consolidació del valencianisme progressista en les Corts Valencianes. Posar les bases per a ser decisius en la política valenciana.
Jo per acabar, vull aprofitar l'ocasió, per agrair a totes les dones i els hòmens del BLOC el debats que hem fet, simbòlics, ideològics, estratègics, organitzatius, de direcció, que hem tingut, que han passat per moments durs, però que sempre, i així espere que acaben, s'imposa la voluntat d'arribar a acords majoritaris, de gestionar la pluralitat i s'acaba fent allò que li dóna sentit a la política, pactar i construir les solucions.
Vull agrair ben cordialment la confiança de tota la gent que va signar el Manifest "Generació BLOC", el punt de partida del clam renovador, i ben especialment agrair haver aguantat el procés, i ha sigut dur, a persones com Fuset, Rafa Carbonell, Riera o Dimas, per citar els que han estat més pròxims.
Desitge el millor per a la persona que ha de liderar la nau, això serà bo per al BLOC i per al País.
Per a totes i tots,
Bona nit i bona sort!
Parlaré un poc jo també del mateix. Sobretot del que espere. Ho puc fer perquè sóc sens dubte la persona que més quilometres ha fet durant tot el procés precongressual.
Encara no està tot tancat, però espere que d'ací al dissabte ho estiga, i celebrem un congrés de noves esperances i noves confiances. Hi haurà una executiva renovada, ben renovada, a la qual se li podran posar inconvenients, però que representa un avanç substantiu en l'aposta d'integrar una nova generació a la direcció del partit i en l'ambició de modernitzar l'organització. Calibrar l'abast d'estes dos variables anirà per barris, però jo estime sincerament que s'ha concretat un marc que ens pot integrar a tots. I per això cal treballar fins l'últim minut.
Este Congrés ha de marcar una nova etapa. El pròxim repte és augmentar bona cosa el to de l'organització i explicar a la societat valenciana la decisió de liderar un Espai Valencià de Progrés. Explicar de quina manera s'ha de fer la política de baix cap a dalt al conjunt de l'organització, enfocar bé el discurs polític i fer córrer com la bona nova la importància de construir l'Espai Valencià de Progrés com a garantia de regeneració democràtica, alternatiu al model caduc de creixement i resposta política a tots aquells que volen seguir sent en el segle XXI valencianes i valencians.
La pròxima Executiva compta amb diversos reptes: Fer equip, liderar el BLOC, donar cobertura a l'estructura municipalista, buscar les millors solucions per a ser més competitius políticament i saber trobar les cooperacions necessàries per garantir la consolidació del valencianisme progressista en les Corts Valencianes. Posar les bases per a ser decisius en la política valenciana.
Jo per acabar, vull aprofitar l'ocasió, per agrair a totes les dones i els hòmens del BLOC el debats que hem fet, simbòlics, ideològics, estratègics, organitzatius, de direcció, que hem tingut, que han passat per moments durs, però que sempre, i així espere que acaben, s'imposa la voluntat d'arribar a acords majoritaris, de gestionar la pluralitat i s'acaba fent allò que li dóna sentit a la política, pactar i construir les solucions.
Vull agrair ben cordialment la confiança de tota la gent que va signar el Manifest "Generació BLOC", el punt de partida del clam renovador, i ben especialment agrair haver aguantat el procés, i ha sigut dur, a persones com Fuset, Rafa Carbonell, Riera o Dimas, per citar els que han estat més pròxims.
Desitge el millor per a la persona que ha de liderar la nau, això serà bo per al BLOC i per al País.
Per a totes i tots,
Bona nit i bona sort!
15 de febr. 2009
BLOC, L’ESPAI VALENCIÀ DE PROGRÉS
El BLOC camina cap el seu Vé Congrés, i per eixe motiu ha presentat les ponències, tant d’innovació organitzativa i estatuts com d’estratègia política, dirigides a marcar els debats precongressuals i congressuals. La ponència política del BLOC, ha estat redactada des de l’ambició, la innovació i la renovació què la nostra organització s’ha plantejat la fita congressual de finals de febrer. Volem fer d’este Congrés, i dels documents que s’aproven, una renovació del projecte fundacional del BLOC, enfortit com a plataforma unitària del valencianisme, i punt de trobada de totes aquelles persones que vulguen construir un Espai Valencià de Progrés.
Esta ponència fa una anàlisi responsable de la societat valenciana dels darrers trenta anys, perquè sense reconéixer el país real, sense assumir-lo en la seua complexitat, resulta impossible poder adreçar a la societat una proposta política amb garanties de recolzament ciutadà. Això però, no li lleva cap força a la decisió i voluntat crítica de promoure el canvi, la transformació i la modernització social que practiquem diàriament la gent del BLOC. Cal dir, però, que l’anàlisi realitzada supera els límits del territori valencià, es fa sobre la realitat i el temps que estem vivint, parlant llavors de la globalitat i de la crisi actual.
Allò que sura en la ponència com a elements centrals, és la convicció de construir i liderar un Espai Valencià de Progrés, allò que durant anys en el BLOC hem entés com el Tercer Espai. Un espai polític definit nítidament a través del valencianisme progressista, autònom a l’espai representat pel PP-PSOE, que tot i les seues diferències, representen un mateix model fracassat de país, en clau centralista, que no permet visualitzar políticament el nostre país i les necessitats ciutadanes que se’n deriven, ni a casa nostra, a Espanya o Europa.
Un espai polític que no entén d’equidistància, centrisme o rebaixa en els postulats; definit en l’autonomia; la pluralitat; i la clara aposta per ser decisius, per ser capaços de ser l’instrument polític d’eixe percentatge, -prop del 20%-, de ciutadans i ciutadanes que reiteradament han assenyalat la seua simpatia a confiar en una força política d’obediència valenciana i de caràcter progressista. Obrim el cercle dels destinataris del missatge del BLOC i superem el concepte d’identitat, massa rígid per a les societats complexes i avançades com la nostra, pel de la identificació.
La identificació en una proposta d’àmbit valencià que dóna rellevància a tots aquells valors que han conferit al valencianisme progressista la possibilitat de ser la tercera força política territorialment. Identificat amb tots els sectors socials i ciutadans que són conscients que cal un nou model de desenvolupament econòmic alternatiu a l’actual, basat en el desarrollismo i el regionalisme banal, que s’està demostrant insostenible mediambiental i socialment, caduc i amortitzat. Identificat amb totes aquelles persones, votants progressistes, afartats de confiar en aquells que continuen mirant-se el melic sense proposar mesures valentes a la crisi econòmica i ecològica que patim.
Sobretot l’Espai Valencià de Progrés busca la identificació amb aquelles persones que confiaren en el Compromís i volen polítiques pròpies acordades amb la tradició plural del progressisme modern europeu, o la identificació amb totes les sensibilitats del valencianisme en un projecte de superació de vells conflictes.
Es reivindica a la ponència la construcció d’un valencianisme de superació, atent a la realitat identitària dels valencians del segle XXI. Mira de sumar i s’allunya d’antagonismes estèrils i velles ferides que han coartat part de les potencialitats del valencianisme polític com a projecte decisiu en la societat valenciana. Sense renúncies i amb voluntat de renovar un missatge d’unitat i de confiança als valencians i valencianes que volen ser persones lliures, iguals i solidàries en el segle XXI.
L’estratègia política proposada reivindica l’impuls d’un projecte de modernització per a la societat valenciana, una idea ben present en la proposta fusteriana, un valencianisme del segle XXI, que no s’acaba amb el BLOC, però impossible de construir sense el lideratge del BLOC. Un projecte de País Valencià, de nació valenciana, homologat a les democràcies socialment més avançades, i que puga ser identificat com a propi per milers de valencianes i valencians que no han begut de les mateixes fonts identitàries i/o polítiques que han conformat el nacionalisme valencià, però que poden identificar-se amb l’Espai Valencià de Progrés.
Es reivindica la construcció d’un projecte polític que, junt a la defensa de la identitat nacional, sàpia conjugar-la amb discursos socialment progressistes, de tarannà modernitzador i democratitzador, fets des de la crítica propositiva i alternativa al que representen el PP i el PSOE. És, en definitiva, una proposta d’ample espectre, de suma, de pluralitat. Amb vocació majoritària i de govern, adreçat a totes aquelles persones i organitzacions que des dels àmbits del valencianisme i el progressisme confien en una resposta valenciana per a construir un país amb política, pensada en termes propis. Un país d’alta qualitat. Això és, i no una altra cosa, allò que hem volgut dir a través d’esta ponència. Ara, la paraula, la té la militància del BLOC.
(Article redactat pels membres de la ponència política i estratègica del BLOC, Albert Girona, Ignasi Bellido, Rafa Carbonell, Juli Just i Helena Malonda)
Esta ponència fa una anàlisi responsable de la societat valenciana dels darrers trenta anys, perquè sense reconéixer el país real, sense assumir-lo en la seua complexitat, resulta impossible poder adreçar a la societat una proposta política amb garanties de recolzament ciutadà. Això però, no li lleva cap força a la decisió i voluntat crítica de promoure el canvi, la transformació i la modernització social que practiquem diàriament la gent del BLOC. Cal dir, però, que l’anàlisi realitzada supera els límits del territori valencià, es fa sobre la realitat i el temps que estem vivint, parlant llavors de la globalitat i de la crisi actual.
Allò que sura en la ponència com a elements centrals, és la convicció de construir i liderar un Espai Valencià de Progrés, allò que durant anys en el BLOC hem entés com el Tercer Espai. Un espai polític definit nítidament a través del valencianisme progressista, autònom a l’espai representat pel PP-PSOE, que tot i les seues diferències, representen un mateix model fracassat de país, en clau centralista, que no permet visualitzar políticament el nostre país i les necessitats ciutadanes que se’n deriven, ni a casa nostra, a Espanya o Europa.
Un espai polític que no entén d’equidistància, centrisme o rebaixa en els postulats; definit en l’autonomia; la pluralitat; i la clara aposta per ser decisius, per ser capaços de ser l’instrument polític d’eixe percentatge, -prop del 20%-, de ciutadans i ciutadanes que reiteradament han assenyalat la seua simpatia a confiar en una força política d’obediència valenciana i de caràcter progressista. Obrim el cercle dels destinataris del missatge del BLOC i superem el concepte d’identitat, massa rígid per a les societats complexes i avançades com la nostra, pel de la identificació.
La identificació en una proposta d’àmbit valencià que dóna rellevància a tots aquells valors que han conferit al valencianisme progressista la possibilitat de ser la tercera força política territorialment. Identificat amb tots els sectors socials i ciutadans que són conscients que cal un nou model de desenvolupament econòmic alternatiu a l’actual, basat en el desarrollismo i el regionalisme banal, que s’està demostrant insostenible mediambiental i socialment, caduc i amortitzat. Identificat amb totes aquelles persones, votants progressistes, afartats de confiar en aquells que continuen mirant-se el melic sense proposar mesures valentes a la crisi econòmica i ecològica que patim.
Sobretot l’Espai Valencià de Progrés busca la identificació amb aquelles persones que confiaren en el Compromís i volen polítiques pròpies acordades amb la tradició plural del progressisme modern europeu, o la identificació amb totes les sensibilitats del valencianisme en un projecte de superació de vells conflictes.
Es reivindica a la ponència la construcció d’un valencianisme de superació, atent a la realitat identitària dels valencians del segle XXI. Mira de sumar i s’allunya d’antagonismes estèrils i velles ferides que han coartat part de les potencialitats del valencianisme polític com a projecte decisiu en la societat valenciana. Sense renúncies i amb voluntat de renovar un missatge d’unitat i de confiança als valencians i valencianes que volen ser persones lliures, iguals i solidàries en el segle XXI.
L’estratègia política proposada reivindica l’impuls d’un projecte de modernització per a la societat valenciana, una idea ben present en la proposta fusteriana, un valencianisme del segle XXI, que no s’acaba amb el BLOC, però impossible de construir sense el lideratge del BLOC. Un projecte de País Valencià, de nació valenciana, homologat a les democràcies socialment més avançades, i que puga ser identificat com a propi per milers de valencianes i valencians que no han begut de les mateixes fonts identitàries i/o polítiques que han conformat el nacionalisme valencià, però que poden identificar-se amb l’Espai Valencià de Progrés.
Es reivindica la construcció d’un projecte polític que, junt a la defensa de la identitat nacional, sàpia conjugar-la amb discursos socialment progressistes, de tarannà modernitzador i democratitzador, fets des de la crítica propositiva i alternativa al que representen el PP i el PSOE. És, en definitiva, una proposta d’ample espectre, de suma, de pluralitat. Amb vocació majoritària i de govern, adreçat a totes aquelles persones i organitzacions que des dels àmbits del valencianisme i el progressisme confien en una resposta valenciana per a construir un país amb política, pensada en termes propis. Un país d’alta qualitat. Això és, i no una altra cosa, allò que hem volgut dir a través d’esta ponència. Ara, la paraula, la té la militància del BLOC.
(Article redactat pels membres de la ponència política i estratègica del BLOC, Albert Girona, Ignasi Bellido, Rafa Carbonell, Juli Just i Helena Malonda)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
