L'altre dia se'n queixaven a la tertúlia política de les vesprades del SER-CV de la poca presència de ZP per estes terres. I tenien raó. Com anècdota comentaven que encara no s'havia passat mai pel balcó de l'Ajuntament per vore, escoltar i sentir una de les tradicionals mascletaes falleres. Tampoc, per posar un altre exemple, no l'hem vist per les comarques alacantines, tot i la duresa de la desocupació i la crisi per estes contrades, més enllà d'algun acte de partit. És de veres, Zapatero només xafa este país per a donar mitins en època electoral.
Per a estes terres li cedix el lloc, i tampoc es que es prodigue massa, a la "vice", tot i que la seua bona premsa com a vicepresidenta, -especialment la legislatura anterior-, no va associada amb una percepció de valencianitat per als ciutadans d'este país, més enllà de la data d'empadronament de De la Vega a Beneixida. Per salvar l'honra, cal dir que el ministre Bernat Sòria és l'únic que pareix mantindre a la "villa y corte" el seu contacte amb la realitat valenciana.
Pareix que els socialistes, tant des de Ferraz, com des d'ací, només confien en la llei no escrita de l'alternància política com a manera de desallotjar el PP del Consell de la Generalitat Valenciana. Som invisibles a ulls de Madrid, tal i com demostra el nul interés de ZP de millorar la seua imatge al territori valencià. Això o li fa por que la seua presència en esta terra no vaja acompanyada d'un bany de masses i de lloes al seu tarannà. Tampoc deu d'ajudar massa el poc pes que des de fa anys tenen a Ferraz els socialistes valencians, atenallats en lluites internes seculars i incapaços de proposar una alternativa real i creïble de canvi polític a la societat valenciana.
En detalls com estos és quan s'observa el gran problema que representa per a les valencianes i els valencians la invisibilitat política del País. Perquè estos detalls es veuen després clarament reflectits en els Pressupostos Generals de l'Estat i en qüestions com el finançament autonòmic. Una raó més per treballar amb tota l'ambició, il·lusió i compromís per barrar el pas al bipartidisme com a destí polític del País Valencià. Una raó més per treballar amb ganes i força per fer valdre la utilitat de visualitzar políticament un Espai Valencià de Progrés, com a garantia en clau pròpia de major pluralitat, més democràcia i poder comptar amb un instrument que defenga els interessos de la ciutadania valenciana.
A hores d'ara el valencianisme progressista que representa el BLOC dista molt de semblar-se al discurs edulcorat i contradictori del PSPV, i l'alternativa al PP ha de vindre per un projecte que, a més de presentar un nou projecte de modernització per al País Valencià del segle XXI, sàpia enarborar un discurs en clau pròpia atent a donar solucions als problemes de casa. Només així, i per tornar a l'inici, assistirem a una desfilada de ministres i alts càrrecs per casa nostra, ni que siga per tallar cintes i posar primeres pedres.
21 de març 2009
16 de març 2009
Hem conservat les fronteres del Regne!
Tot i que ha passat desapercebut, paga la pena recordar que hem mantingut les fronteres territorials de l'antic Regne. La localitat murciana de San Pedro del Pinatar reclamava part del terme municipal de la localitat de Pilar de la Horadada, el poble més meridional del País Valencià. Es tractava d'una disputa territorial, en este cas important perquè afectava les fronteres de les autonomies valenciana i murciana.
Finalment la controvèrsia s'ha saldat en favor del manteniment de les fronteres històriques situades en un document de l'any 1756, concretament una Acta de Delimitació que pren com a eix la Reial Vereda del Ramat del Regne. Document que s'ha trobat en l'Arxiu d'Oriola. Oriola, la porta del Regne!
El municipi murcià enarborava les seues raons en base a un document de 1897, però 4 professors de la Universitat d'Alacant, trobaren l'acta de procedència anterior sobre la qual s'ha basat la defensa el consistori del Baix Segura en coordinació amb la Diputació d'Alacant. Finalment, un dictamen de l'Institut Geogràfic Nacional, ha donat la raó a la integritat del territori valencià.
La cosa no ha comptat amb la transcendència que li pertocava, més enllà dels 440.000 m2 en litigi, puix es tractava de les fronteres territorials. Allò més sagnant, però, és que el Consell de la Generalitat Valenciana no ha dit ni pruna. Només el tema arribà a les Corts Valencianes arran d'una pregunta presentada pel diputat i secretari general del BLOC, Enric Morera, a instàncies d'una iniciativa del BLOC d'Alacant. Però el Consell s'ha inhibit del tema deixant que el discolo Ripoll actuara de Justícia del Regne.
La pregunta és òbvia, tanmateix. Què hauria passat si això haguera passat "nord enllà". Quin canyaret s'hauria muntat si la disputa s'haguera situat en torn del riu de la Sénia. Déu meu, no vull ni pensar-ho. Camps amb tota l'artilleria mediàtica s'hauria envoltat amb la bandera de la "valenciania" per defendre'ns dels intents d'invadir-nos dels catalans. Seria la nova versió de Vinatea anant a Madrid a reclamar que no esquarteraren l'antic Regne. Poca broma, que el tema hauria ocupat la política valenciana durant prou de temps, competint amb taronges bordes i sastres. Ara bé com ha passat en el sud, i Valcárcel és amigatxo en els agit-prop de l'aigua, no ha tingut ocasió de dir alguna cosa. Eixa és la coherència del regionalisme banal del PP valencià. Encara hem tingut sort que la cosa ha passat al sud, on estes coses es prenen de forma més tranquil·la i que tot ha acabat bé que, per molt de món globalitzat en què vivim, gaudim i patim, les fronteres són les fronteres...
Finalment la controvèrsia s'ha saldat en favor del manteniment de les fronteres històriques situades en un document de l'any 1756, concretament una Acta de Delimitació que pren com a eix la Reial Vereda del Ramat del Regne. Document que s'ha trobat en l'Arxiu d'Oriola. Oriola, la porta del Regne!
El municipi murcià enarborava les seues raons en base a un document de 1897, però 4 professors de la Universitat d'Alacant, trobaren l'acta de procedència anterior sobre la qual s'ha basat la defensa el consistori del Baix Segura en coordinació amb la Diputació d'Alacant. Finalment, un dictamen de l'Institut Geogràfic Nacional, ha donat la raó a la integritat del territori valencià.
La cosa no ha comptat amb la transcendència que li pertocava, més enllà dels 440.000 m2 en litigi, puix es tractava de les fronteres territorials. Allò més sagnant, però, és que el Consell de la Generalitat Valenciana no ha dit ni pruna. Només el tema arribà a les Corts Valencianes arran d'una pregunta presentada pel diputat i secretari general del BLOC, Enric Morera, a instàncies d'una iniciativa del BLOC d'Alacant. Però el Consell s'ha inhibit del tema deixant que el discolo Ripoll actuara de Justícia del Regne.
La pregunta és òbvia, tanmateix. Què hauria passat si això haguera passat "nord enllà". Quin canyaret s'hauria muntat si la disputa s'haguera situat en torn del riu de la Sénia. Déu meu, no vull ni pensar-ho. Camps amb tota l'artilleria mediàtica s'hauria envoltat amb la bandera de la "valenciania" per defendre'ns dels intents d'invadir-nos dels catalans. Seria la nova versió de Vinatea anant a Madrid a reclamar que no esquarteraren l'antic Regne. Poca broma, que el tema hauria ocupat la política valenciana durant prou de temps, competint amb taronges bordes i sastres. Ara bé com ha passat en el sud, i Valcárcel és amigatxo en els agit-prop de l'aigua, no ha tingut ocasió de dir alguna cosa. Eixa és la coherència del regionalisme banal del PP valencià. Encara hem tingut sort que la cosa ha passat al sud, on estes coses es prenen de forma més tranquil·la i que tot ha acabat bé que, per molt de món globalitzat en què vivim, gaudim i patim, les fronteres són les fronteres...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)