L'altre dia se'n queixaven a la tertúlia política de les vesprades del SER-CV de la poca presència de ZP per estes terres. I tenien raó. Com anècdota comentaven que encara no s'havia passat mai pel balcó de l'Ajuntament per vore, escoltar i sentir una de les tradicionals mascletaes falleres. Tampoc, per posar un altre exemple, no l'hem vist per les comarques alacantines, tot i la duresa de la desocupació i la crisi per estes contrades, més enllà d'algun acte de partit. És de veres, Zapatero només xafa este país per a donar mitins en època electoral.
Per a estes terres li cedix el lloc, i tampoc es que es prodigue massa, a la "vice", tot i que la seua bona premsa com a vicepresidenta, -especialment la legislatura anterior-, no va associada amb una percepció de valencianitat per als ciutadans d'este país, més enllà de la data d'empadronament de De la Vega a Beneixida. Per salvar l'honra, cal dir que el ministre Bernat Sòria és l'únic que pareix mantindre a la "villa y corte" el seu contacte amb la realitat valenciana.
Pareix que els socialistes, tant des de Ferraz, com des d'ací, només confien en la llei no escrita de l'alternància política com a manera de desallotjar el PP del Consell de la Generalitat Valenciana. Som invisibles a ulls de Madrid, tal i com demostra el nul interés de ZP de millorar la seua imatge al territori valencià. Això o li fa por que la seua presència en esta terra no vaja acompanyada d'un bany de masses i de lloes al seu tarannà. Tampoc deu d'ajudar massa el poc pes que des de fa anys tenen a Ferraz els socialistes valencians, atenallats en lluites internes seculars i incapaços de proposar una alternativa real i creïble de canvi polític a la societat valenciana.
En detalls com estos és quan s'observa el gran problema que representa per a les valencianes i els valencians la invisibilitat política del País. Perquè estos detalls es veuen després clarament reflectits en els Pressupostos Generals de l'Estat i en qüestions com el finançament autonòmic. Una raó més per treballar amb tota l'ambició, il·lusió i compromís per barrar el pas al bipartidisme com a destí polític del País Valencià. Una raó més per treballar amb ganes i força per fer valdre la utilitat de visualitzar políticament un Espai Valencià de Progrés, com a garantia en clau pròpia de major pluralitat, més democràcia i poder comptar amb un instrument que defenga els interessos de la ciutadania valenciana.
A hores d'ara el valencianisme progressista que representa el BLOC dista molt de semblar-se al discurs edulcorat i contradictori del PSPV, i l'alternativa al PP ha de vindre per un projecte que, a més de presentar un nou projecte de modernització per al País Valencià del segle XXI, sàpia enarborar un discurs en clau pròpia atent a donar solucions als problemes de casa. Només així, i per tornar a l'inici, assistirem a una desfilada de ministres i alts càrrecs per casa nostra, ni que siga per tallar cintes i posar primeres pedres.
21 de març 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Bellido, estic molt d'acord amb gran part del post.
Però, ¿com li explique a mon pare, llaurador de la Ribera, qué és això Espai Valencià de Progrés?
Perquè si és el que ha suposat ERC+PSC+ICV a Catalunya, tal volta jo continuaré votant Bloc, però em serà molt difícil transmetre un missatge sincer i honest al meu entorn.
I ho dic perquè al meu entorn, és així de trist, l'únic que introduix les sigles del Bloc en una conversa o una tertúlia sóc jo. Si jo no sé qué és això de l'Espai Valencià de Progrés i no me'l acabe de creure, imagina't la gent "normal" (i entén-me quan dic gent normal).
Gràcies.
Toni
Publica un comentari a l'entrada