La tornada del Company, Rafa, arran dels 20 anys de Document 88, ens ha portat de nou al debat. Al debat dels debats a casa nostra (el valencianisme). Fuset prengué la paraula i amb l'impuls sincer que el caracteritza proclamà una de les seues manies recurrents: la tercera via està morta, soterrada amb el valencianisme de conciliació dels anys 90 (JV i Tirant lo Blanc i altres). Per tant... vixca el valencianisme del futur, deslliurat d'adjectius (valencianisme i prou... que diria Gallart). EL VALENCIANISME. I alguns l'hem entés i uns altres no tant. I, bàsicament, té raó. I té raó perquè allò que proclama, i va en la mateixa línia l'últim blog de Carles Choví, és que no podem estar constantment començant des de zero. Mirar-nos i remirar-nos el melic ens coarta l'avanç.
En tot el debat que s'ha plantejat hi ha un element que es deixa de costat. El que passa és que els avanços (que són ben reals després de tants anys) han estat adormits, -en procés d'hivernació-, en la passada legislatura. Tot anà pels aires amb el truncament del projecte modernitzador de l'UV de Villalba i la frustració del BLOC a quedar-se a un milímetre de la porta d'entrada a les Corts en la seua aposta taronja. Després d'això, tots erràrem al no tancar el pacte del BLOC amb els escindits unionistes, encara capitanejats per Villalba, i amb Choví, Lorena Ferrandis, i fins i tot David Marchuet. Al 2004, canvia el rumb de les coses i EUPV s'endugué totes les energies. No hi havia espai per al discurs conciliador i la conjuntura marcava unes altres històries. El resultat és conegut de sobra. El "Compromís" era una aposta honesta de canvi polític al país i assegurava la presència del BLOC en les Corts. Els resultats ahí estan. Majoria absoluta del PP, Morera i Panyella diputats, l'aliança amb Iniciativa i la crisi total d'EU. La formulació del "Compromís" 2007 no és un camí amb futur per a la construcció d'un espai polític en clau pròpia, autònom al bipartidisme i amb possibilitats d'adhesió societària. Ara, i després del colp de les eleccions generals, tots hem recuperat les úniques receptes que ens conduïxen a allò que sentenciavà Fuset, i coincidix amb l'esperit de Choví, la vertadera convergència és la del valencianisme amb la societat valenciana.
Allò que diu Fuset, i si no és així ja m'ho farà saber, i que interpreta molt bé "Taronget" en el seu blog dual, "NO CAP EN CAP CAP", és que ja va sent hora de posar en pràctica les reflexions de caire integrador del valencianisme i definir el discurs a través d'esta construcció ideològica. Desvirgar el valencianisme de conciliació. D'alguna manera, allò que jo comentava en anteriors escrits. No podem condemnar a les noves generacions a passar per totes les capelletes grupals i discursives, abans d'arribar al discurs conciliador. Un discurs capaç de conjuminar el millor de les tradicions valencianistes i lligat amb l'univers identitari i simbòlic assumit com a paradigma de la valencianitat. Allò què som i la seua visualització.
Per tant, el millor homenatge que li podem fer a la tercera via, i al conjunt de la reflexió valencianista, tant ratpenatista com nosaltrista, és posar-la en pràctica. Treballar per reduir les diferències, consensuar un mínim comú denominador ajustat a la realitat identitària i posar-nos en marxa per treballar coordinats per construir un país digne, cohesionat i orgullós de tindre veu pròpia. Eixe és el repte als qual estem cridats a respondre.
21 de jul. 2008
16 de jul. 2008
Balances fiscals, lengua común i... a por ellos
Ja s'han publicat les balances fiscals. Ja és oficial que valencians, madrilenys, catalans i illencs paguem bona cosa. Encara Madrid és la capital de l'Estat i allò recaptat ho compensa amb la capitalitat.
Els socialistes d'ací diuen que no passa res. Les declaracions d'Ángel Luna (portaveu del PSPV en les Corts), impagables. Que si paguen les persones i no els territoris, que si estes dades no han de fer-se servir en el futur debat sobre el finançament autonòmic... Seguint el guió, com no podia ser d'una altra manera en els socialistes regnícoles, de l'aparell politicomediàtic madrileny. Hui sonava allò de "Paguen més els més rics i menys els més pobres." Puix això és fals perquè els valencians, el conjunt de ciutadans del País Valencià, estem per baix de mitjana estatal de la renda per càpita. Estem sobre el 90%. Som pobres, i a més, paguem més. La solidaritat interterritorial és un negoci ruïnós, i injust, per als valencians.
En el PP valencià estan enfollits. Més victimisme al canto. Zapatero ens ataca de nou. Alguns haurem de recordar que si amb ZP la cosa no ens va massa bé, amb Aznar la cosa anava pitjor. El dèficit era major i l'actual sistema de finançament que consagra la desigualtat és collita del PP d'Aznar i Zaplana.
Malgrat tot, Morera continua predicant en el desert quan reclama en les Corts una Comissió que presente una proposta per un finançament més just per als valencians, a consensuar en el parlament. Però tot i la proposta de trellat feta pel BLOC, el PP i el PSPV no volen ni parlar-ne. Ells estan per al lio, no per a les solucions.
Mentrimentres tot això del diners ix a la llum pública, i tot i que resulta que els catalans no trenquen Espanya, sinó que la paguen, l'espanyolisme ens mostra la seua cara més dura. Dura de duresa, i de barra que tenen. El castellà està amenaçat de mort, hui replegaven signatures del Manifest per salvar la lengua común els de Rosa (Diez) de España,... a Elda i Villena!!!!. Ací 70.000 estudiants no poden completar els seus estudis en valencià i cap intelectualoide de manifest diu ni pruna. Per trobar dignitat en totes les latituds culturals, a més de la sensata reflexió de JJ Millas contra l'ús centrífug dels símbols espanyols, m'han recomanat diversos articles publicats al diari "Publico". Pel que fa a Telecinco boicot. Pel manifest i per l'abús de la tele de salsa rosa i empalagosa.
El nacionalisme espanyol ha carregat les piles amb els gols de Villa (encara farem nostre el Raul, Selección!!!), i s'ha dit: "Podemos... A por ellos!!!!" Si ahir fou la bandera, ho recordava Millas, hui és la llengua. El bipartidisme polític avança, Espanya està que se sale...(esportivament parlant), la brunete mediàtica avança ara amb un manifest enverinat que revestix amablement el desdeny i el poc afecte a la pluralitat cultural de l'Estat. Com bé escrivia un catedràtic de lingüística castellana, el manifest cau en eixa desigualtat constitucional que fa una llengua, la castellana, més espanyola que les altres. Un manifest que reclama els drets de les persones sobre els "inventats" drets col·lectius, per després demanar eixos mateixos drets col·lectius "inventats" per al castellà.
El nacionalisme espanyol es rearma. Si l'Espanya plural d'alguna època de ZP ja molestava, allò de la plurinacionalitat dóna alèrgia. En la frase més brillant de l'ex Molt Honorable Joan Lerma "En España hay más separadores que separatistas". L'embranzida espanyolista s'obri pas, i més encara ara que saben que "l'enemic" les paga la festa. Els nacionalistes (perifèrics) hauríem de respondre de forma impecablement democràtica, didàctica i coordinada.
Els socialistes d'ací diuen que no passa res. Les declaracions d'Ángel Luna (portaveu del PSPV en les Corts), impagables. Que si paguen les persones i no els territoris, que si estes dades no han de fer-se servir en el futur debat sobre el finançament autonòmic... Seguint el guió, com no podia ser d'una altra manera en els socialistes regnícoles, de l'aparell politicomediàtic madrileny. Hui sonava allò de "Paguen més els més rics i menys els més pobres." Puix això és fals perquè els valencians, el conjunt de ciutadans del País Valencià, estem per baix de mitjana estatal de la renda per càpita. Estem sobre el 90%. Som pobres, i a més, paguem més. La solidaritat interterritorial és un negoci ruïnós, i injust, per als valencians.
En el PP valencià estan enfollits. Més victimisme al canto. Zapatero ens ataca de nou. Alguns haurem de recordar que si amb ZP la cosa no ens va massa bé, amb Aznar la cosa anava pitjor. El dèficit era major i l'actual sistema de finançament que consagra la desigualtat és collita del PP d'Aznar i Zaplana.
Malgrat tot, Morera continua predicant en el desert quan reclama en les Corts una Comissió que presente una proposta per un finançament més just per als valencians, a consensuar en el parlament. Però tot i la proposta de trellat feta pel BLOC, el PP i el PSPV no volen ni parlar-ne. Ells estan per al lio, no per a les solucions.
Mentrimentres tot això del diners ix a la llum pública, i tot i que resulta que els catalans no trenquen Espanya, sinó que la paguen, l'espanyolisme ens mostra la seua cara més dura. Dura de duresa, i de barra que tenen. El castellà està amenaçat de mort, hui replegaven signatures del Manifest per salvar la lengua común els de Rosa (Diez) de España,... a Elda i Villena!!!!. Ací 70.000 estudiants no poden completar els seus estudis en valencià i cap intelectualoide de manifest diu ni pruna. Per trobar dignitat en totes les latituds culturals, a més de la sensata reflexió de JJ Millas contra l'ús centrífug dels símbols espanyols, m'han recomanat diversos articles publicats al diari "Publico". Pel que fa a Telecinco boicot. Pel manifest i per l'abús de la tele de salsa rosa i empalagosa.
El nacionalisme espanyol ha carregat les piles amb els gols de Villa (encara farem nostre el Raul, Selección!!!), i s'ha dit: "Podemos... A por ellos!!!!" Si ahir fou la bandera, ho recordava Millas, hui és la llengua. El bipartidisme polític avança, Espanya està que se sale...(esportivament parlant), la brunete mediàtica avança ara amb un manifest enverinat que revestix amablement el desdeny i el poc afecte a la pluralitat cultural de l'Estat. Com bé escrivia un catedràtic de lingüística castellana, el manifest cau en eixa desigualtat constitucional que fa una llengua, la castellana, més espanyola que les altres. Un manifest que reclama els drets de les persones sobre els "inventats" drets col·lectius, per després demanar eixos mateixos drets col·lectius "inventats" per al castellà.
El nacionalisme espanyol es rearma. Si l'Espanya plural d'alguna època de ZP ja molestava, allò de la plurinacionalitat dóna alèrgia. En la frase més brillant de l'ex Molt Honorable Joan Lerma "En España hay más separadores que separatistas". L'embranzida espanyolista s'obri pas, i més encara ara que saben que "l'enemic" les paga la festa. Els nacionalistes (perifèrics) hauríem de respondre de forma impecablement democràtica, didàctica i coordinada.
4 de jul. 2008
Compromís, premis i expulsions
Esta vesprada la majoria del grup parlamentari de Compromís ha aprovat expulsar a Glòria Marcos. Este diumenge el BLOC de l'Alacantí celebra els IV Premis Compromís que enguany han decidit atorgar-se a la Universitat d'Alacant, José de la Casa (secretari intercomarcal de CCOO PV) i Abusos Urbanísticos NO.
El ying i el yang de l'actual moment del BLOC. Per un costat el lio del grup de Corts ens obliga a ser sempre notícia per qüestions alienes a les iniciatives del grup parlamentari. Més bé, els "numeritos" de la coordinadora d'EUPV marcaven la percepció del pas de Compromís per les Corts Valencianes. I això era massa dur, massa injust, massa frustrant com per a no dir prou.
Era molt injust clavar al valencianisme progressista en el mateix sac d'EUPV i la seua crisi, tant d'ací com d'Espanya. La frenètica faena dels dos diputats del BLOC era silenciada per les declaracions ofensives de la Sra. Marcos i les seues actuacions en el marc parlamentari.
Abans de res he de dir que els diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Mª Panyella tenen tot el meu suport en l'actuació que venen fent des del grup parlamentari, i també en este cas d'obertura d'un expedient d'expulsió a la diputada Glòria Marcos. Ha sigut una decisió traumàtica, difícil i que no es volia prendre, però després de fracassar tots els intents d'acords, totes les fòrmules que miraven de fer possible la convivència plural dins del grup i, sobretot, constatant que les actituds destructives anaven a seguir durant els tres anys de legislatura, s'havia de prendre esta decisió.
Ara com ara, i restant saber que faran els diputats Torró i Albiol, el grup parlamentari haurà de recomposar-se i reorganitzar-se, per visualitzar al màxim possible la faena que s'està fent. I hauria de reorganitzar-se, també, per tal que les coses se situaren en el seu puesto. És a dir, que Enric Morera, com a líder de la tercera força política d'este país, ocupara la Sindicatura del grup.
Hui ha mort Compromís, i sense excloure'ns a ningú de culpes o errors, si que vull recomanar a aquells que es dedicaran des d'ara i fins a les eleccions del 2011 a malparlar i despotricar contra el BLOC i els seus aliats, a reflexionar sobre la política d'autodestrucció (i de tots el que rodegen el seu àmbit d'influència) que porta la direcció actual d'EUPV. Una estratègia que en les passades eleccions conduí al fastigós bipartidisme en les ciutats de València i Alacant, impedint així el canvi en la capital alacantina. Una línia política que pareix estar basada en: "Quant menys siguem, més raó tindrem". Una estratègia que ni viu, ni deixa viure.
Hui mor una aposta política que el BLOC realitzà per resposabilitat amb el país i el canvi polític. A hores d'ara, ens toca, des de les mateixes responsabilitats, liderar un espai valencià en la política del país que sume valencianisme i progressisme.
Mentrimentres tot això passa, el diumenge, a Sant Vicent del Raspeig, el BLOC de l'Alacantí, reconeix el treball honest de persones i institucions que construixen un país d'alta qüalitat basat en la formació i la innovació, la defensa de la igualtat i una ocupació estable per a totes i tots. Una distinció destinada a agrair la tasca d'aquells que aporten solucions a la crisi del model econòmic que patim els valencians, i volen un territori ben conservat i un creixement urbanístic raonable i de consens amb la ciutadania.
A estos sectors hem de dirigir-nos per aportar complicitat i confiança. Hem de demostrar, a tots aquells que fan una lectura crítica de la situació del país, que existix un espai valencià en la política d'este país que connecta amb les preocupacions dels sectors més dinàmics de la societat valenciana. Un espai plural que, liderat des del valencianisme progressista que encapçala el BLOC, siga percebut com una opció de govern, socialment perceptible i electoralment solvent.
El ying i el yang de l'actual moment del BLOC. Per un costat el lio del grup de Corts ens obliga a ser sempre notícia per qüestions alienes a les iniciatives del grup parlamentari. Més bé, els "numeritos" de la coordinadora d'EUPV marcaven la percepció del pas de Compromís per les Corts Valencianes. I això era massa dur, massa injust, massa frustrant com per a no dir prou.
Era molt injust clavar al valencianisme progressista en el mateix sac d'EUPV i la seua crisi, tant d'ací com d'Espanya. La frenètica faena dels dos diputats del BLOC era silenciada per les declaracions ofensives de la Sra. Marcos i les seues actuacions en el marc parlamentari.
Abans de res he de dir que els diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Mª Panyella tenen tot el meu suport en l'actuació que venen fent des del grup parlamentari, i també en este cas d'obertura d'un expedient d'expulsió a la diputada Glòria Marcos. Ha sigut una decisió traumàtica, difícil i que no es volia prendre, però després de fracassar tots els intents d'acords, totes les fòrmules que miraven de fer possible la convivència plural dins del grup i, sobretot, constatant que les actituds destructives anaven a seguir durant els tres anys de legislatura, s'havia de prendre esta decisió.
Ara com ara, i restant saber que faran els diputats Torró i Albiol, el grup parlamentari haurà de recomposar-se i reorganitzar-se, per visualitzar al màxim possible la faena que s'està fent. I hauria de reorganitzar-se, també, per tal que les coses se situaren en el seu puesto. És a dir, que Enric Morera, com a líder de la tercera força política d'este país, ocupara la Sindicatura del grup.
Hui ha mort Compromís, i sense excloure'ns a ningú de culpes o errors, si que vull recomanar a aquells que es dedicaran des d'ara i fins a les eleccions del 2011 a malparlar i despotricar contra el BLOC i els seus aliats, a reflexionar sobre la política d'autodestrucció (i de tots el que rodegen el seu àmbit d'influència) que porta la direcció actual d'EUPV. Una estratègia que en les passades eleccions conduí al fastigós bipartidisme en les ciutats de València i Alacant, impedint així el canvi en la capital alacantina. Una línia política que pareix estar basada en: "Quant menys siguem, més raó tindrem". Una estratègia que ni viu, ni deixa viure.
Hui mor una aposta política que el BLOC realitzà per resposabilitat amb el país i el canvi polític. A hores d'ara, ens toca, des de les mateixes responsabilitats, liderar un espai valencià en la política del país que sume valencianisme i progressisme.
Mentrimentres tot això passa, el diumenge, a Sant Vicent del Raspeig, el BLOC de l'Alacantí, reconeix el treball honest de persones i institucions que construixen un país d'alta qüalitat basat en la formació i la innovació, la defensa de la igualtat i una ocupació estable per a totes i tots. Una distinció destinada a agrair la tasca d'aquells que aporten solucions a la crisi del model econòmic que patim els valencians, i volen un territori ben conservat i un creixement urbanístic raonable i de consens amb la ciutadania.
A estos sectors hem de dirigir-nos per aportar complicitat i confiança. Hem de demostrar, a tots aquells que fan una lectura crítica de la situació del país, que existix un espai valencià en la política d'este país que connecta amb les preocupacions dels sectors més dinàmics de la societat valenciana. Un espai plural que, liderat des del valencianisme progressista que encapçala el BLOC, siga percebut com una opció de govern, socialment perceptible i electoralment solvent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)