Primeres derrotes de Camps... CRISI????

Camps "el campeador" ha clavat el genoll a terra, per primera vegada. Llàstima que haja sigut davant de Ripoll. Alacant is different! Ha perdut en la batalla per alliberar el sud dels tentàcles, adés zaplanistes, ara ripollistes per mèrits propis. Recomane l'article del director de l'INFORMACION, Juan Ramón Gil, publicat en l'edició de dilluns 15 de desembre, per fer-se una idea ràpida del que suposa el desenllaç del Congrés Provincial del PP alacantí.

Derrota campsista, i del caricaturesc germà menut dels Costa, en una batalla que ha resultat barroera i on s'han utilitzat els recursos públics sense cap rubor per tal de premiar als afectes al nou règim del PP autonòmic i castigar als que fent bandera d'orgull sudenc, trufat amb les baixes passions provincialistes, no s'han adherit al nou i omnipotent poder emanat del Consell de la Generalitat.

El resultat dels congressos del PP han tingut una lectura unànim per tots els mitjans de comunicació, valencians i estatals, només trencada pel NO-DO dels informatius de Canal 9. Haver d'aguantar en primera línia al guanyador de la loteria de Castelló i perdre per cinc vots davant dels exzaplanistes, situen a Camps en una posició menys ferma, almenys internament, del que tot semblava indicar.

Per a més inri tot això s'ha produït al mateix temps que la Conselleria de Cultura doblega el seu criteri al respecte de la manera donar les classes d'Educació per a la Ciutadania. Eixa iniciativa, massa madrilenya per al meu gust, però que hem acabat defenent tots a causa de l'esperpent ordit pel PP per boicotejar-la. Ja ho vaig dir en este mateix blog, "els nostres xiquets no mereixen este Conseller". Llàstima que la introducció del trellat en la proposta que acaben de presentar per a negociar amb la "Plataforma per l'Ensenyament Públic", només vinga motivada per la intenció d'estalviar-se una vaga en l'educació valenciana. Siga com siga no han pogut mantindre el pols a causa del disbarat en què s'havia instal·lat el Conseller Font de Mora i a causa, també, de la capacitat de mobilització de la comunitat educativa de l'ensenyament públic.

A més, pareix que va estenent-se poc a poc, lentament, i de manera silenciosa, una sensació d'atròfia en la màquina políticoelectoral del PPCV. El senyor Camps està cada dia més absent i les darreres decisions no han trobat la centralitat d'anteriors línies d'actuació. Per una altra part, l'espenta de la patronal empresarial autonòmica per normalitzar relacions amb Catalunya pareix situar el Molt Honorable en una posició on deixa de controlar-ho tot. De moment és només una sensació, i si els altres no ens posem les piles es quedarà en això, en una sensació. Tanmateix és una percepció que ja se l'he sentida a diverses persones que tenen un bon coneixement de la política valenciana. Tant de bo siga així, perquè les polítiques que du endavant l'executiu de Camps, entre d'altres l'absència de debat polític, estan caduques i amortitzades en un temps on es necessita un nou marc de creixement i de projecte de futur per al país dels valencians. A més, la història ens ha ensenyat a tots que les lluites internes dels partits polítics són l'avantguarda dels retrocessos electorals.

No puc deixar de dir que en l'altra cara del bipartidisme s'ha produït la n-èsima resurecció de Franco en el socialisme alacantí. No parlem de la Llei de Memòria Històrica, tot i que l'allargada ombra d'Ángel Franco, puga durar 40 anys o més. Al remat Roque Moreno, adés renovador i ara acaparador de càrrecs interns i institucionals com a mode de vida, ha tingut que abraçar-se amb la "vieja guardia" i els del SÍ A RABASSA! La renovació no s'acaba d'introduir en el PSPV-PSOE al mateix ritme que el seu accelerat sucursalisme de Ferraz.

Companyes i companys, estem de procés congressual en el BLOC, i toca continuar dient, tal i com es reclama des de la ponència política que s'ha presentat, triangulitzar la política valenciana i dotar de relevància un Espai Valencià de Progrés liderat pel BLOC. Per moltes raons, entre d'altres, per tal de plenar la política de respostes valencianes i solucions als problemes, i no deixar els grans titulars en mans de les batalletes internes cruentes del PP i del PSOE. En el BLOC tenim debat, fixem la tensió en el pròxim congrés a celebrar, però estem convençuts que la crisi important és la que patixen els ciutadans i ciutadanes dia a dia en les seues carns. Tanmateix, el President de la Generalitat, de segur que no podrà conciliar la son pensant més en la pròxima batalla de la guerra amb Ripoll que no en la dramàtica realitat de la desocupació en terres valencianes.