Nous reptes, velles respostes

Començarem a la manera de Goscinny i Uderzo. Tot el món és conscient que la crisi global està provocada pels excessos i la cobdícia del boom immobiliari i l'economia especulativa financera. Inclús els gurus del neoliberalisme salvatge han amagat la cap davall l'ala i reclamen ara que els salven i que s'executen reformes en el sistema econòmic mundial. Tots?, bo, tots no, encara subsistix una tribu, un país del mediterrani, on aguantem amb el culte al PAI i el desarrollismo immobiliari, a pesar de les xifres de la desocupació i el tancament d'empreses, de l'embrutiment de la gestió pública o de com han deixat el territori. La diferència amb els còmics d'Astèrix i Obèlix és que ací, els bojos, tal vegada no siguen els romans.

Només així s'explica que, per molts plans estratègics que es projecten, 3 o 4 hi ha per ací, a pesar esgarrar-se les vestidures ara i dir que no podia ser el monocultiu del rajola practicada en estos anys, -com si els responsables hagueren sigut els marcians, i no gent d'ací amb noms i cognoms i amb les seues corresponents complicitats polítiques-, al final de tota la xarrameca les respostes a la crisi són les de sempre. Més ciment, que és la crisi!

No canviaran de model de creixement com a societat, perquè no tenen un altre model. Seguixen amb un model que ha portat a la descapitalització dels sectors productius, que han portat els beneficis allí on les plusvàlues eren desorbitades. Continuen amb les velles respostes que han conduït a més imputacions de regidors, -tant en les files populars com en les socialistes-, del que seria inevitable en qualsevol democràcia estable, seguixen amb un model de turisme residencial que ha devastat el litoral i que ha oblidat la fórmula de l'èxit en esta terra, el turisme hoteler.

Per posar exemples pròxims: Sònia Castedo, -la que ens diu a tots inútils per la seua incapacitat de cedir sòl durant quasi deu anys per al col·legi de Benalúa-, reactiva l'aprovació municipal del projecte socialment refós del PAI de Rabassa i planteja un PGOU que no respòn de forma adequada els reptes de futur de la ciutat d'Alacant. Al costat de la capital alacantina, els socialistes de Sant Joan plantegen un PGOU que convertix en urbanitzable tot el terme municipal o l'alcaldessa popular de Sant Vicent, anuncia que l'espai que deixarà CEMEX servirà per a fer vivendes en una zona estrangulada per la ubicació de les infraestructures viàries. Exemples de diferent color polític, però que traspuen a idèntica manera de governar.

Pretenen continuar alimentant el gegant amb peus de fang que ha demostrat ser la autonomia valenciana i, entre l'alternativa de ser Florida o Califòrnia, que fa anys plantejava l'expresident Pujol com a repte de futur dels valencians, el PP i el PSPV han volgut ser Florida malgrat els costos que estem pagant cruament en estos moments de desacceleració global.

Què passa amb el gran repte de la competitivitat de l'economia valenciana?. Què passa amb la necessitat diversificar el model de creixement per a enfortir-nos quan un dels sectors que tira del carro entra en època de vaques flaques? On està la proposta de desviar al sector immobiliari a la rehabilitació dels centres històrics?, perquè no s'aprofita el jaciment laboral que suposa l'atenció a la dependència, la posada en marxa d'educació pública de 0 a 3 anys o la creació de parcs logístics amb criteris de futur per a aprofitar l'enclavament estratègic euromediterrani que ocupem. Moltes respostes en l'aire a les quals el Sr. Camps i companyia no tenen una resposta satisfactòria.

Per a quan es deixarà de fer la guerra al món educatiu i universitari i es creen complicitats per a millorar la formació de capital humà i la sinergia amb el món laboral. Perquè no es posa esforç públic a pactar, consensuar i projectar un creixement del Port d'Alacant, un dels motors econòmics del sud del País, en base a un Port competitiu i net. Quan es va a tornar a situar l'accent en el model productiu propi, basat en les PIMES, com motor estable de creació d'ocupació i dinamitzador de l'economia. Per a quan incentivarà la Generalitat Valenciana un marc de relacions fluides i estables, tal com està sol·licitant la patronal valenciana, amb Catalunya, que representa el territori receptor de bona part dels nostres productes, a més de ser aliat estratègic en la nostra situació en Europa, en la reivindicació d'infraestructures a l'Estat o la demanda d'un nou model de finançament autonòmic just i on la ciutadania valenciana facen alguna cosa més que pagar i callar. Estes són algunes de les preguntes que només poden ser resoltes basant-se en respostes actualitzades i modernes.

Dins de la crisi global, la societat valenciana es troba en un període de gran fragilitat, les xifres de desocupació de les comarques alacantines són d'un dramàtiques, mentres la inacció presidix l'executiu autonòmic i la improvisació pareix el far del govern central. El BLOC, amb altres veus procedents del món laboral, professional, acadèmic, empresarial o civil, estem reclamant des de fa anys que cal canviar el model de creixement per a ser més forts, per a ser més competitius. Els pegats no valen en una crisi de la magnitud actual, les velles respostes són inservibles. El gegant amb peus de fang s'està clavillant i afonant. Al final, i com no ens cansem, ni cansarem, de repetir des del BLOC, hem de substituir el país de les meravelles que ens dibuixa Canal 9 en cada informatiu, per un país d'alta qualitat. Eixe és el repte al qual ha de donar resposta l'Espai Valencià de Progrés