11 anys després... cap a la refundació del BLOC

El 12 de desembre de 1997, al Palau de la Música de València es feia la presentació oficial del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ. Va ser un gran acte, una aposta per la refundació del valencianisme d'arrel fusterià amb vocació d'unitat, de normalització política i d'obertura cap a la societat valenciana. Jo mateixa vaig ser present en l'acte, convidat pel BLOC com a secretari general de la Joventut Valencianista, tot i que m'afiliaria a finals de l'any 2001.

En la presentació pública del BLOC s'olorava la il·lusió, la voluntat de mirar el futur amb un projecte renovat, millor equipat i que volia ser present en la construcció d'un país amb política pròpia. Podem dir que només una dècada ha passat, o podem dir que ja fa onze anys d'això.

Un any abans, en el Congrés de l'Eliana, el valencianisme representat per la UPV havia decidit reinventar-se ideològicament. S'assumia la Nació Valenciana com a projecte polític i s'obria la porta al respecte del marc simbòlic estatutari. Així mateixa s'avançava la necessitat de refundació del nacionalisme i la creació d'una marca nova, unitària, que superara l'àmbit ben minoritzat de l'UPV.

Com l'he sentit dir moltes voltes a Morera, la suma de la UPV, PVN i col·lectius locals no donava per a molt, però els seus efectes han estat multiplicadors. La nova inèrcia que s'iniciava amb la constitució del BLOC donava un nou impuls que es materialitzà amb la consecució dels millors resultats de la història del valencianisme progressista, tant l'any 1999 com en el 2003. El BLOC es quedava a tocar de dits de les Corts Valencianes, configurava una potent institucionalització municipal i anava muntant posicions fins a arribar a l'actualitat, en què es troba situat com la tercera força política al país. Només la injusta barrera del 5% barrava el pas per unes dècimes. Una barrera que deixà l'any 1999 a més de dos cents mil valencians fora del parlament, votants del BLOC i d'UV, i que quatre anys més tard sumia al BLOC en un procés de frustració generalitzada al quedar-se uns 5.000 vots de la institucionalització.

A inicis del segle XXI el BLOC llançava la idea del Tercer Espai. Com ja hem dit, els resultats electorals de la marca BLOC, sempre acompanyada de referents verds, aconseguia uns resultats electorals ben notables, però insuficients per assolir l'objectiu de portar el nacionalisme valencià a les Corts. Foren uns anys marcats per l'estratègia taronja, el lideratge de Pere Mayor, la referència de Pepa Chesa i la voluntat modernitzadora de l'organització duta a terme per l'equip encapçalat per Ferran Puchades i Natxo Costa. Noms que en companyia de molts altres destacats han fet possible que el BLOC s'haja consolidat com un referent de la política valenciana. Un referent encara dèbil, però que continua aspirant a construir el futur d'esta terra. A fer camí ferm en la política valenciana.

El camí del BLOC ha sigut un camí de milers de compromisos personals. La lluita tenaç de milers de valencianes i valencians que, malgrat quasi tot, i sense grans recompenses, han estat capaços d'aguantar un barco contra viento(s) y marea(s) . Com bé diu l'amic i company, Joan Ramon Gomís, no hi ha un cas similar al del nacionalisme valencià en tot Europa. I això és un motiu d'orgull personal i col·lectiu que hauríem de recordar més sovint.

La digestió del resultat del 2003 fou una mala digestió. La frustració generalitzada de l'organització davant d'un fracàs en l'objectiu polític era capaç d'amagar que el BLOC havia tret els millors resultats de la història del nacionalisme valencià progressista. Friccions internes, ambient de crisi, i per primera volta dos llistes a un Congrés sense Pere Mayor com a candidat a la reelecció de la secretaria general. Per dos vots s'alçà Morera amb la victòria amb un partit dividit per la meitat.

Cara a les eleccions generals de 2004 hi hagué un frustrat intent de pacte amb els escindits d'UV. La gent que encapçalats per Choví i Lorena Ferrandis i amb la referència d'Hèctor Villalba s'oposava a la venda de d'UV al PP. La situació interna del partit -encara prou tensionat-, la rapidesa del procés i errades en la gestió i comunicació del procés, l'avortaren. Els resultats foren ben discrets, coaligats de nou amb Esquerra Verda, en unes eleccions marcades per la tragèdia de l'atemptat del 11M.

Després d'això la història és ben recent. La incertesa de la capacitat de la resposta del BLOC de cara a les eleccions del 2007, en part gràcies al manteniment de la barrera del 5% en la reforma estatutària del PP-PSOE, i l'ambient de canvi polític que es respirava, marcaren la decisió del BLOC de fer un dur pas de responsabilitat i acceptar un pacte amb EUPV que donava naixement a la coalició "Compromís". Un pacte sotmés a condicions injustes per part d'EUPV i a un fort debat intern. Un pacte que desdibuixava la trajectòria seguida fins ara pel BLOC.

Els resultats són ben coneguts, majoria absoluta del PP i Morera i Panyella a les Corts. De seguida la crisi d'EUPV, la crisi del Grup Parlamentari i un resultat electoral molt decebedor en les passades eleccions generals. Anàvem coaligats amb Iniciativa i Verds en un procés de conformació d'un pacte que estigué lligat i arrosegat en tot moment per la resolució de la crisi d'IU i EUPV. La factura a pagar en les eleccions generals 08 fou ben alta.

A partir d'eixe moment hi hagué coincidència que no podíem seguir per eixe camí. Calia encetar una nova etapa i ser nosaltres mateixos els que fórem els conductors de l'espai polític a ocupar. La Conferència Nacional passada posava l'accent en les deficiències a resoldre i enllumena el naixement de l'Espai Valencià de Progrés. Era el nom polític d'eixe projecte de construcció d'un Tercer espai polític nascut a inicis del segle XXI.

I ara, què?

Puix ara, al meu entendre, és hora de traure endavant unes ponències amb valenta voluntat actualitzadora i esperit refundador, com les que s'han presentat a debat de cara al pròxim Congrés a celebrar a finals de febrer. Jo estic orgullós d'haver participat en la redacció de la político-estratègica, perquè la trobe un pas decidit cap a l'ambició d'erigir el valencianisme com un referent socialment visible, políticament potent i electoralment solvent.

Ara és moment de millorar substancialment la cultura organitzativa del projecte i presentar un model i perfil de direcció que estiga d'acord amb allò expressat en el Manifest llançat des de "Generació BLOC". És moment per a que Enric Morera, tal i com se l'ha reclamat des de diverses sensibilitats del BLOC, pivote i lidere un procés de renovació i actualització interna.

Sobretot és una exigència eixir del Congrés reforçats, cohesionats i il·lusionats en la tasca de liderar un Espai Valencià de Progrés que treballe per lligar valencianisme i progrés amb un projecte de dignitat i modernització per al País Valencià. Un Espai Valencià de Progrés que cride a la porta de tots els sectors valencianistes i progressistes que vulguen conformar un espai polític d'obediència valenciana, plural, autonòm al bipartidisme i amb l'ambició de ser consolidar la presència del valencianisme progressista en les Corts Valencianes. Una aposta política dirigida a tots aquells ciutadans i ciutadanes que volen votar en clau valenciana i en clau de progrés. És hora de sumar per tal de, com ja passà amb la creació del BLOC, que l'impuls refundador produisca resultats multiplicadors.

Pel que al remat, i ajudant-me de la presentació del projecte que es fa a la web del BLOC, continuen tenint plena vigència les següents paraules:

El País Valencià necessita un nou impuls. Necessita canvis urgents. Necessita un projecte que ens situe en els camins de la modernitat, de l’europeisme i amb les màximes quotes de participació ciutadana. Un projecte il·lusionant per a convertir-nos en un societat avançada i capdavantera, una societat preparada per a afrontar tots els reptes del segle XXI i unir-los a la millora de la qualitat de la vida de tots els ciutadans i ciutadanes, emmarcats en una cultura de la solidaritat. Tant aquells que ens governen ara, com els qui ho han fet anteriorment des de la Generalitat Valenciana, han convertit el País Valencià en una comunitat perifèrica, atorgant-nos un paper secundari, molt per baix del que ens correspon i necessitem. En conseqüència, les nostres reivindicacions han esdevingut secundàries i molts dels nostres problemes no troben les solucions que calen. Ni tan sols som respectats per allò que aportem als pressupostos generals de l’Estat espanyol. Ens han atorgat l’indigne paper de pagar i callar.

El Bloc Nacionalista Valencià és la plataforma unitària del valencianisme polític, una eina carregada de futur, una organització oberta i plural que és la garantia perquè els valencians i les valencianes recuperem la nostra dignitat com a poble i el protagonisme que ens pertoca en els àmbits espanyol i europeu, i en la nostra pròpia casa: el País Valencià. Per això, el BLOC vos convinda a prendre part, a participar, a col·laborar en un projecte engrescador i a dur el valencianisme polític a la més ampla representació institucional de la història.