Estos dies podem llegir diversos blogs que parlen del Congrés del BLOC. Fins i tot algú aprofita l'avinentesa per insultar a tort i a dret. Una manera ben original, tot i que un punt rabiosa, d'opinar sobre el mateix.
Parlaré un poc jo també del mateix. Sobretot del que espere. Ho puc fer perquè sóc sens dubte la persona que més quilometres ha fet durant tot el procés precongressual.
Encara no està tot tancat, però espere que d'ací al dissabte ho estiga, i celebrem un congrés de noves esperances i noves confiances. Hi haurà una executiva renovada, ben renovada, a la qual se li podran posar inconvenients, però que representa un avanç substantiu en l'aposta d'integrar una nova generació a la direcció del partit i en l'ambició de modernitzar l'organització. Calibrar l'abast d'estes dos variables anirà per barris, però jo estime sincerament que s'ha concretat un marc que ens pot integrar a tots. I per això cal treballar fins l'últim minut.
Este Congrés ha de marcar una nova etapa. El pròxim repte és augmentar bona cosa el to de l'organització i explicar a la societat valenciana la decisió de liderar un Espai Valencià de Progrés. Explicar de quina manera s'ha de fer la política de baix cap a dalt al conjunt de l'organització, enfocar bé el discurs polític i fer córrer com la bona nova la importància de construir l'Espai Valencià de Progrés com a garantia de regeneració democràtica, alternatiu al model caduc de creixement i resposta política a tots aquells que volen seguir sent en el segle XXI valencianes i valencians.
La pròxima Executiva compta amb diversos reptes: Fer equip, liderar el BLOC, donar cobertura a l'estructura municipalista, buscar les millors solucions per a ser més competitius políticament i saber trobar les cooperacions necessàries per garantir la consolidació del valencianisme progressista en les Corts Valencianes. Posar les bases per a ser decisius en la política valenciana.
Jo per acabar, vull aprofitar l'ocasió, per agrair a totes les dones i els hòmens del BLOC el debats que hem fet, simbòlics, ideològics, estratègics, organitzatius, de direcció, que hem tingut, que han passat per moments durs, però que sempre, i així espere que acaben, s'imposa la voluntat d'arribar a acords majoritaris, de gestionar la pluralitat i s'acaba fent allò que li dóna sentit a la política, pactar i construir les solucions.
Vull agrair ben cordialment la confiança de tota la gent que va signar el Manifest "Generació BLOC", el punt de partida del clam renovador, i ben especialment agrair haver aguantat el procés, i ha sigut dur, a persones com Fuset, Rafa Carbonell, Riera o Dimas, per citar els que han estat més pròxims.
Desitge el millor per a la persona que ha de liderar la nau, això serà bo per al BLOC i per al País.
Per a totes i tots,
Bona nit i bona sort!
27 de febr. 2009
15 de febr. 2009
BLOC, L’ESPAI VALENCIÀ DE PROGRÉS
El BLOC camina cap el seu Vé Congrés, i per eixe motiu ha presentat les ponències, tant d’innovació organitzativa i estatuts com d’estratègia política, dirigides a marcar els debats precongressuals i congressuals. La ponència política del BLOC, ha estat redactada des de l’ambició, la innovació i la renovació què la nostra organització s’ha plantejat la fita congressual de finals de febrer. Volem fer d’este Congrés, i dels documents que s’aproven, una renovació del projecte fundacional del BLOC, enfortit com a plataforma unitària del valencianisme, i punt de trobada de totes aquelles persones que vulguen construir un Espai Valencià de Progrés.
Esta ponència fa una anàlisi responsable de la societat valenciana dels darrers trenta anys, perquè sense reconéixer el país real, sense assumir-lo en la seua complexitat, resulta impossible poder adreçar a la societat una proposta política amb garanties de recolzament ciutadà. Això però, no li lleva cap força a la decisió i voluntat crítica de promoure el canvi, la transformació i la modernització social que practiquem diàriament la gent del BLOC. Cal dir, però, que l’anàlisi realitzada supera els límits del territori valencià, es fa sobre la realitat i el temps que estem vivint, parlant llavors de la globalitat i de la crisi actual.
Allò que sura en la ponència com a elements centrals, és la convicció de construir i liderar un Espai Valencià de Progrés, allò que durant anys en el BLOC hem entés com el Tercer Espai. Un espai polític definit nítidament a través del valencianisme progressista, autònom a l’espai representat pel PP-PSOE, que tot i les seues diferències, representen un mateix model fracassat de país, en clau centralista, que no permet visualitzar políticament el nostre país i les necessitats ciutadanes que se’n deriven, ni a casa nostra, a Espanya o Europa.
Un espai polític que no entén d’equidistància, centrisme o rebaixa en els postulats; definit en l’autonomia; la pluralitat; i la clara aposta per ser decisius, per ser capaços de ser l’instrument polític d’eixe percentatge, -prop del 20%-, de ciutadans i ciutadanes que reiteradament han assenyalat la seua simpatia a confiar en una força política d’obediència valenciana i de caràcter progressista. Obrim el cercle dels destinataris del missatge del BLOC i superem el concepte d’identitat, massa rígid per a les societats complexes i avançades com la nostra, pel de la identificació.
La identificació en una proposta d’àmbit valencià que dóna rellevància a tots aquells valors que han conferit al valencianisme progressista la possibilitat de ser la tercera força política territorialment. Identificat amb tots els sectors socials i ciutadans que són conscients que cal un nou model de desenvolupament econòmic alternatiu a l’actual, basat en el desarrollismo i el regionalisme banal, que s’està demostrant insostenible mediambiental i socialment, caduc i amortitzat. Identificat amb totes aquelles persones, votants progressistes, afartats de confiar en aquells que continuen mirant-se el melic sense proposar mesures valentes a la crisi econòmica i ecològica que patim.
Sobretot l’Espai Valencià de Progrés busca la identificació amb aquelles persones que confiaren en el Compromís i volen polítiques pròpies acordades amb la tradició plural del progressisme modern europeu, o la identificació amb totes les sensibilitats del valencianisme en un projecte de superació de vells conflictes.
Es reivindica a la ponència la construcció d’un valencianisme de superació, atent a la realitat identitària dels valencians del segle XXI. Mira de sumar i s’allunya d’antagonismes estèrils i velles ferides que han coartat part de les potencialitats del valencianisme polític com a projecte decisiu en la societat valenciana. Sense renúncies i amb voluntat de renovar un missatge d’unitat i de confiança als valencians i valencianes que volen ser persones lliures, iguals i solidàries en el segle XXI.
L’estratègia política proposada reivindica l’impuls d’un projecte de modernització per a la societat valenciana, una idea ben present en la proposta fusteriana, un valencianisme del segle XXI, que no s’acaba amb el BLOC, però impossible de construir sense el lideratge del BLOC. Un projecte de País Valencià, de nació valenciana, homologat a les democràcies socialment més avançades, i que puga ser identificat com a propi per milers de valencianes i valencians que no han begut de les mateixes fonts identitàries i/o polítiques que han conformat el nacionalisme valencià, però que poden identificar-se amb l’Espai Valencià de Progrés.
Es reivindica la construcció d’un projecte polític que, junt a la defensa de la identitat nacional, sàpia conjugar-la amb discursos socialment progressistes, de tarannà modernitzador i democratitzador, fets des de la crítica propositiva i alternativa al que representen el PP i el PSOE. És, en definitiva, una proposta d’ample espectre, de suma, de pluralitat. Amb vocació majoritària i de govern, adreçat a totes aquelles persones i organitzacions que des dels àmbits del valencianisme i el progressisme confien en una resposta valenciana per a construir un país amb política, pensada en termes propis. Un país d’alta qualitat. Això és, i no una altra cosa, allò que hem volgut dir a través d’esta ponència. Ara, la paraula, la té la militància del BLOC.
(Article redactat pels membres de la ponència política i estratègica del BLOC, Albert Girona, Ignasi Bellido, Rafa Carbonell, Juli Just i Helena Malonda)
Esta ponència fa una anàlisi responsable de la societat valenciana dels darrers trenta anys, perquè sense reconéixer el país real, sense assumir-lo en la seua complexitat, resulta impossible poder adreçar a la societat una proposta política amb garanties de recolzament ciutadà. Això però, no li lleva cap força a la decisió i voluntat crítica de promoure el canvi, la transformació i la modernització social que practiquem diàriament la gent del BLOC. Cal dir, però, que l’anàlisi realitzada supera els límits del territori valencià, es fa sobre la realitat i el temps que estem vivint, parlant llavors de la globalitat i de la crisi actual.
Allò que sura en la ponència com a elements centrals, és la convicció de construir i liderar un Espai Valencià de Progrés, allò que durant anys en el BLOC hem entés com el Tercer Espai. Un espai polític definit nítidament a través del valencianisme progressista, autònom a l’espai representat pel PP-PSOE, que tot i les seues diferències, representen un mateix model fracassat de país, en clau centralista, que no permet visualitzar políticament el nostre país i les necessitats ciutadanes que se’n deriven, ni a casa nostra, a Espanya o Europa.
Un espai polític que no entén d’equidistància, centrisme o rebaixa en els postulats; definit en l’autonomia; la pluralitat; i la clara aposta per ser decisius, per ser capaços de ser l’instrument polític d’eixe percentatge, -prop del 20%-, de ciutadans i ciutadanes que reiteradament han assenyalat la seua simpatia a confiar en una força política d’obediència valenciana i de caràcter progressista. Obrim el cercle dels destinataris del missatge del BLOC i superem el concepte d’identitat, massa rígid per a les societats complexes i avançades com la nostra, pel de la identificació.
La identificació en una proposta d’àmbit valencià que dóna rellevància a tots aquells valors que han conferit al valencianisme progressista la possibilitat de ser la tercera força política territorialment. Identificat amb tots els sectors socials i ciutadans que són conscients que cal un nou model de desenvolupament econòmic alternatiu a l’actual, basat en el desarrollismo i el regionalisme banal, que s’està demostrant insostenible mediambiental i socialment, caduc i amortitzat. Identificat amb totes aquelles persones, votants progressistes, afartats de confiar en aquells que continuen mirant-se el melic sense proposar mesures valentes a la crisi econòmica i ecològica que patim.
Sobretot l’Espai Valencià de Progrés busca la identificació amb aquelles persones que confiaren en el Compromís i volen polítiques pròpies acordades amb la tradició plural del progressisme modern europeu, o la identificació amb totes les sensibilitats del valencianisme en un projecte de superació de vells conflictes.
Es reivindica a la ponència la construcció d’un valencianisme de superació, atent a la realitat identitària dels valencians del segle XXI. Mira de sumar i s’allunya d’antagonismes estèrils i velles ferides que han coartat part de les potencialitats del valencianisme polític com a projecte decisiu en la societat valenciana. Sense renúncies i amb voluntat de renovar un missatge d’unitat i de confiança als valencians i valencianes que volen ser persones lliures, iguals i solidàries en el segle XXI.
L’estratègia política proposada reivindica l’impuls d’un projecte de modernització per a la societat valenciana, una idea ben present en la proposta fusteriana, un valencianisme del segle XXI, que no s’acaba amb el BLOC, però impossible de construir sense el lideratge del BLOC. Un projecte de País Valencià, de nació valenciana, homologat a les democràcies socialment més avançades, i que puga ser identificat com a propi per milers de valencianes i valencians que no han begut de les mateixes fonts identitàries i/o polítiques que han conformat el nacionalisme valencià, però que poden identificar-se amb l’Espai Valencià de Progrés.
Es reivindica la construcció d’un projecte polític que, junt a la defensa de la identitat nacional, sàpia conjugar-la amb discursos socialment progressistes, de tarannà modernitzador i democratitzador, fets des de la crítica propositiva i alternativa al que representen el PP i el PSOE. És, en definitiva, una proposta d’ample espectre, de suma, de pluralitat. Amb vocació majoritària i de govern, adreçat a totes aquelles persones i organitzacions que des dels àmbits del valencianisme i el progressisme confien en una resposta valenciana per a construir un país amb política, pensada en termes propis. Un país d’alta qualitat. Això és, i no una altra cosa, allò que hem volgut dir a través d’esta ponència. Ara, la paraula, la té la militància del BLOC.
(Article redactat pels membres de la ponència política i estratègica del BLOC, Albert Girona, Ignasi Bellido, Rafa Carbonell, Juli Just i Helena Malonda)
11 de febr. 2009
Taronges podrides
Tenim el pati ben rebolicat en la política valenciana. Els tentacles de la xàrcia de corrupció d'empreses que han viscut molt bé a l'ombra del PP, i de les institucions que governaven, toquen molt prop al PPCV. Tant abans amb Zaplana, com ara amb Camps. Tots coneixíem "Orange Market", perquè havia estat objecte de reportatges d'investigació del LEVANTE-EMV, i per diversos informes de la Sindicatura de Comptes.
Ara Rajoy s'enfada, i amb raó, per les caceres dels companys Bermejo i Garzón, però l'emprenyament no oculta que entre espies, "yernisimos" d'Aznar i els personatges que les muntaven tots els saraus, la veritat és que no alça el cap. I això que ZP es troba absolutament desbordat amb la crisi que ens atenalla.
Camps, com és habitual quan té algun problema, ha optat per fugir. Fugir de la realitat com si els imputats no hagueren treballat (i molt) per a totes les institucions públiques controlades pels populars, o per muntar els Congressos interns que eixia com a emperador. El President fuig i Canal 9 fa com si no passara res. Ací només ix en la tele allò que vol el "jefe".
Camps fuig perquè no són bon dies per a l'arquitecte del país de les oportunitats. Un país que ha acabat liderant l'atur a tot Espanya. Per si no fóra poc amb el tema dels amics d'Agag (eixe que fa negocis portant-nos la Fórmula 1), ara resulta que el Parlament Europeu ratifica la condemna de les males pràctiques urbanístiques practicades al llarg i ample del territori valencià, tot i el "papelon" dels diputats espanyols del PSOE i el PP. Això sí que és un bon reclam turístic a Europa. Que tots ens senyalen amb el dit per les barrabassades que s'han fet durant estos anys amb el monocultiu de la rajola.
A casa nostra el PP, amb el PSOE valencià de comparsa, es neguen a votar a favor d'iniciatives del BLOC en les Corts demanant la paralització dels PAIS que en l'actualitat no són viables i no tenen garantit l'aigua. STOP RABASSA. Populars i socialistes, agarrats de la mà, encara no s'han adonat que necessitem un nou model de creixement per a poder eixir d'esta crisi que ens afecta molt més a nosaltres que a la resta de l'Estat. No poden exprimir més l'urbanisme depredador perquè això és a hores d'ara un model fracassat i amortitzat.
El PP fa olor a taronges podrides, eixes taronges que cauen a terra sense poder collir-les perquè els llauradors valencians no obtenen un preu just a la seua faena.
Ara Rajoy s'enfada, i amb raó, per les caceres dels companys Bermejo i Garzón, però l'emprenyament no oculta que entre espies, "yernisimos" d'Aznar i els personatges que les muntaven tots els saraus, la veritat és que no alça el cap. I això que ZP es troba absolutament desbordat amb la crisi que ens atenalla.
Camps, com és habitual quan té algun problema, ha optat per fugir. Fugir de la realitat com si els imputats no hagueren treballat (i molt) per a totes les institucions públiques controlades pels populars, o per muntar els Congressos interns que eixia com a emperador. El President fuig i Canal 9 fa com si no passara res. Ací només ix en la tele allò que vol el "jefe".
Camps fuig perquè no són bon dies per a l'arquitecte del país de les oportunitats. Un país que ha acabat liderant l'atur a tot Espanya. Per si no fóra poc amb el tema dels amics d'Agag (eixe que fa negocis portant-nos la Fórmula 1), ara resulta que el Parlament Europeu ratifica la condemna de les males pràctiques urbanístiques practicades al llarg i ample del territori valencià, tot i el "papelon" dels diputats espanyols del PSOE i el PP. Això sí que és un bon reclam turístic a Europa. Que tots ens senyalen amb el dit per les barrabassades que s'han fet durant estos anys amb el monocultiu de la rajola.
A casa nostra el PP, amb el PSOE valencià de comparsa, es neguen a votar a favor d'iniciatives del BLOC en les Corts demanant la paralització dels PAIS que en l'actualitat no són viables i no tenen garantit l'aigua. STOP RABASSA. Populars i socialistes, agarrats de la mà, encara no s'han adonat que necessitem un nou model de creixement per a poder eixir d'esta crisi que ens afecta molt més a nosaltres que a la resta de l'Estat. No poden exprimir més l'urbanisme depredador perquè això és a hores d'ara un model fracassat i amortitzat.
El PP fa olor a taronges podrides, eixes taronges que cauen a terra sense poder collir-les perquè els llauradors valencians no obtenen un preu just a la seua faena.
26 de gen. 2009
Nous reptes, velles respostes
Començarem a la manera de Goscinny i Uderzo. Tot el món és conscient que la crisi global està provocada pels excessos i la cobdícia del boom immobiliari i l'economia especulativa financera. Inclús els gurus del neoliberalisme salvatge han amagat la cap davall l'ala i reclamen ara que els salven i que s'executen reformes en el sistema econòmic mundial. Tots?, bo, tots no, encara subsistix una tribu, un país del mediterrani, on aguantem amb el culte al PAI i el desarrollismo immobiliari, a pesar de les xifres de la desocupació i el tancament d'empreses, de l'embrutiment de la gestió pública o de com han deixat el territori. La diferència amb els còmics d'Astèrix i Obèlix és que ací, els bojos, tal vegada no siguen els romans.
Només així s'explica que, per molts plans estratègics que es projecten, 3 o 4 hi ha per ací, a pesar esgarrar-se les vestidures ara i dir que no podia ser el monocultiu del rajola practicada en estos anys, -com si els responsables hagueren sigut els marcians, i no gent d'ací amb noms i cognoms i amb les seues corresponents complicitats polítiques-, al final de tota la xarrameca les respostes a la crisi són les de sempre. Més ciment, que és la crisi!
No canviaran de model de creixement com a societat, perquè no tenen un altre model. Seguixen amb un model que ha portat a la descapitalització dels sectors productius, que han portat els beneficis allí on les plusvàlues eren desorbitades. Continuen amb les velles respostes que han conduït a més imputacions de regidors, -tant en les files populars com en les socialistes-, del que seria inevitable en qualsevol democràcia estable, seguixen amb un model de turisme residencial que ha devastat el litoral i que ha oblidat la fórmula de l'èxit en esta terra, el turisme hoteler.
Per posar exemples pròxims: Sònia Castedo, -la que ens diu a tots inútils per la seua incapacitat de cedir sòl durant quasi deu anys per al col·legi de Benalúa-, reactiva l'aprovació municipal del projecte socialment refós del PAI de Rabassa i planteja un PGOU que no respòn de forma adequada els reptes de futur de la ciutat d'Alacant. Al costat de la capital alacantina, els socialistes de Sant Joan plantegen un PGOU que convertix en urbanitzable tot el terme municipal o l'alcaldessa popular de Sant Vicent, anuncia que l'espai que deixarà CEMEX servirà per a fer vivendes en una zona estrangulada per la ubicació de les infraestructures viàries. Exemples de diferent color polític, però que traspuen a idèntica manera de governar.
Pretenen continuar alimentant el gegant amb peus de fang que ha demostrat ser la autonomia valenciana i, entre l'alternativa de ser Florida o Califòrnia, que fa anys plantejava l'expresident Pujol com a repte de futur dels valencians, el PP i el PSPV han volgut ser Florida malgrat els costos que estem pagant cruament en estos moments de desacceleració global.
Què passa amb el gran repte de la competitivitat de l'economia valenciana?. Què passa amb la necessitat diversificar el model de creixement per a enfortir-nos quan un dels sectors que tira del carro entra en època de vaques flaques? On està la proposta de desviar al sector immobiliari a la rehabilitació dels centres històrics?, perquè no s'aprofita el jaciment laboral que suposa l'atenció a la dependència, la posada en marxa d'educació pública de 0 a 3 anys o la creació de parcs logístics amb criteris de futur per a aprofitar l'enclavament estratègic euromediterrani que ocupem. Moltes respostes en l'aire a les quals el Sr. Camps i companyia no tenen una resposta satisfactòria.
Per a quan es deixarà de fer la guerra al món educatiu i universitari i es creen complicitats per a millorar la formació de capital humà i la sinergia amb el món laboral. Perquè no es posa esforç públic a pactar, consensuar i projectar un creixement del Port d'Alacant, un dels motors econòmics del sud del País, en base a un Port competitiu i net. Quan es va a tornar a situar l'accent en el model productiu propi, basat en les PIMES, com motor estable de creació d'ocupació i dinamitzador de l'economia. Per a quan incentivarà la Generalitat Valenciana un marc de relacions fluides i estables, tal com està sol·licitant la patronal valenciana, amb Catalunya, que representa el territori receptor de bona part dels nostres productes, a més de ser aliat estratègic en la nostra situació en Europa, en la reivindicació d'infraestructures a l'Estat o la demanda d'un nou model de finançament autonòmic just i on la ciutadania valenciana facen alguna cosa més que pagar i callar. Estes són algunes de les preguntes que només poden ser resoltes basant-se en respostes actualitzades i modernes.
Dins de la crisi global, la societat valenciana es troba en un període de gran fragilitat, les xifres de desocupació de les comarques alacantines són d'un dramàtiques, mentres la inacció presidix l'executiu autonòmic i la improvisació pareix el far del govern central. El BLOC, amb altres veus procedents del món laboral, professional, acadèmic, empresarial o civil, estem reclamant des de fa anys que cal canviar el model de creixement per a ser més forts, per a ser més competitius. Els pegats no valen en una crisi de la magnitud actual, les velles respostes són inservibles. El gegant amb peus de fang s'està clavillant i afonant. Al final, i com no ens cansem, ni cansarem, de repetir des del BLOC, hem de substituir el país de les meravelles que ens dibuixa Canal 9 en cada informatiu, per un país d'alta qualitat. Eixe és el repte al qual ha de donar resposta l'Espai Valencià de Progrés
Només així s'explica que, per molts plans estratègics que es projecten, 3 o 4 hi ha per ací, a pesar esgarrar-se les vestidures ara i dir que no podia ser el monocultiu del rajola practicada en estos anys, -com si els responsables hagueren sigut els marcians, i no gent d'ací amb noms i cognoms i amb les seues corresponents complicitats polítiques-, al final de tota la xarrameca les respostes a la crisi són les de sempre. Més ciment, que és la crisi!
No canviaran de model de creixement com a societat, perquè no tenen un altre model. Seguixen amb un model que ha portat a la descapitalització dels sectors productius, que han portat els beneficis allí on les plusvàlues eren desorbitades. Continuen amb les velles respostes que han conduït a més imputacions de regidors, -tant en les files populars com en les socialistes-, del que seria inevitable en qualsevol democràcia estable, seguixen amb un model de turisme residencial que ha devastat el litoral i que ha oblidat la fórmula de l'èxit en esta terra, el turisme hoteler.
Per posar exemples pròxims: Sònia Castedo, -la que ens diu a tots inútils per la seua incapacitat de cedir sòl durant quasi deu anys per al col·legi de Benalúa-, reactiva l'aprovació municipal del projecte socialment refós del PAI de Rabassa i planteja un PGOU que no respòn de forma adequada els reptes de futur de la ciutat d'Alacant. Al costat de la capital alacantina, els socialistes de Sant Joan plantegen un PGOU que convertix en urbanitzable tot el terme municipal o l'alcaldessa popular de Sant Vicent, anuncia que l'espai que deixarà CEMEX servirà per a fer vivendes en una zona estrangulada per la ubicació de les infraestructures viàries. Exemples de diferent color polític, però que traspuen a idèntica manera de governar.
Pretenen continuar alimentant el gegant amb peus de fang que ha demostrat ser la autonomia valenciana i, entre l'alternativa de ser Florida o Califòrnia, que fa anys plantejava l'expresident Pujol com a repte de futur dels valencians, el PP i el PSPV han volgut ser Florida malgrat els costos que estem pagant cruament en estos moments de desacceleració global.
Què passa amb el gran repte de la competitivitat de l'economia valenciana?. Què passa amb la necessitat diversificar el model de creixement per a enfortir-nos quan un dels sectors que tira del carro entra en època de vaques flaques? On està la proposta de desviar al sector immobiliari a la rehabilitació dels centres històrics?, perquè no s'aprofita el jaciment laboral que suposa l'atenció a la dependència, la posada en marxa d'educació pública de 0 a 3 anys o la creació de parcs logístics amb criteris de futur per a aprofitar l'enclavament estratègic euromediterrani que ocupem. Moltes respostes en l'aire a les quals el Sr. Camps i companyia no tenen una resposta satisfactòria.
Per a quan es deixarà de fer la guerra al món educatiu i universitari i es creen complicitats per a millorar la formació de capital humà i la sinergia amb el món laboral. Perquè no es posa esforç públic a pactar, consensuar i projectar un creixement del Port d'Alacant, un dels motors econòmics del sud del País, en base a un Port competitiu i net. Quan es va a tornar a situar l'accent en el model productiu propi, basat en les PIMES, com motor estable de creació d'ocupació i dinamitzador de l'economia. Per a quan incentivarà la Generalitat Valenciana un marc de relacions fluides i estables, tal com està sol·licitant la patronal valenciana, amb Catalunya, que representa el territori receptor de bona part dels nostres productes, a més de ser aliat estratègic en la nostra situació en Europa, en la reivindicació d'infraestructures a l'Estat o la demanda d'un nou model de finançament autonòmic just i on la ciutadania valenciana facen alguna cosa més que pagar i callar. Estes són algunes de les preguntes que només poden ser resoltes basant-se en respostes actualitzades i modernes.
Dins de la crisi global, la societat valenciana es troba en un període de gran fragilitat, les xifres de desocupació de les comarques alacantines són d'un dramàtiques, mentres la inacció presidix l'executiu autonòmic i la improvisació pareix el far del govern central. El BLOC, amb altres veus procedents del món laboral, professional, acadèmic, empresarial o civil, estem reclamant des de fa anys que cal canviar el model de creixement per a ser més forts, per a ser més competitius. Els pegats no valen en una crisi de la magnitud actual, les velles respostes són inservibles. El gegant amb peus de fang s'està clavillant i afonant. Al final, i com no ens cansem, ni cansarem, de repetir des del BLOC, hem de substituir el país de les meravelles que ens dibuixa Canal 9 en cada informatiu, per un país d'alta qualitat. Eixe és el repte al qual ha de donar resposta l'Espai Valencià de Progrés
16 de des. 2008
Primeres derrotes de Camps... CRISI????
Camps "el campeador" ha clavat el genoll a terra, per primera vegada. Llàstima que haja sigut davant de Ripoll. Alacant is different! Ha perdut en la batalla per alliberar el sud dels tentàcles, adés zaplanistes, ara ripollistes per mèrits propis. Recomane l'article del director de l'INFORMACION, Juan Ramón Gil, publicat en l'edició de dilluns 15 de desembre, per fer-se una idea ràpida del que suposa el desenllaç del Congrés Provincial del PP alacantí.
Derrota campsista, i del caricaturesc germà menut dels Costa, en una batalla que ha resultat barroera i on s'han utilitzat els recursos públics sense cap rubor per tal de premiar als afectes al nou règim del PP autonòmic i castigar als que fent bandera d'orgull sudenc, trufat amb les baixes passions provincialistes, no s'han adherit al nou i omnipotent poder emanat del Consell de la Generalitat.
El resultat dels congressos del PP han tingut una lectura unànim per tots els mitjans de comunicació, valencians i estatals, només trencada pel NO-DO dels informatius de Canal 9. Haver d'aguantar en primera línia al guanyador de la loteria de Castelló i perdre per cinc vots davant dels exzaplanistes, situen a Camps en una posició menys ferma, almenys internament, del que tot semblava indicar.
Per a més inri tot això s'ha produït al mateix temps que la Conselleria de Cultura doblega el seu criteri al respecte de la manera donar les classes d'Educació per a la Ciutadania. Eixa iniciativa, massa madrilenya per al meu gust, però que hem acabat defenent tots a causa de l'esperpent ordit pel PP per boicotejar-la. Ja ho vaig dir en este mateix blog, "els nostres xiquets no mereixen este Conseller". Llàstima que la introducció del trellat en la proposta que acaben de presentar per a negociar amb la "Plataforma per l'Ensenyament Públic", només vinga motivada per la intenció d'estalviar-se una vaga en l'educació valenciana. Siga com siga no han pogut mantindre el pols a causa del disbarat en què s'havia instal·lat el Conseller Font de Mora i a causa, també, de la capacitat de mobilització de la comunitat educativa de l'ensenyament públic.
A més, pareix que va estenent-se poc a poc, lentament, i de manera silenciosa, una sensació d'atròfia en la màquina políticoelectoral del PPCV. El senyor Camps està cada dia més absent i les darreres decisions no han trobat la centralitat d'anteriors línies d'actuació. Per una altra part, l'espenta de la patronal empresarial autonòmica per normalitzar relacions amb Catalunya pareix situar el Molt Honorable en una posició on deixa de controlar-ho tot. De moment és només una sensació, i si els altres no ens posem les piles es quedarà en això, en una sensació. Tanmateix és una percepció que ja se l'he sentida a diverses persones que tenen un bon coneixement de la política valenciana. Tant de bo siga així, perquè les polítiques que du endavant l'executiu de Camps, entre d'altres l'absència de debat polític, estan caduques i amortitzades en un temps on es necessita un nou marc de creixement i de projecte de futur per al país dels valencians. A més, la història ens ha ensenyat a tots que les lluites internes dels partits polítics són l'avantguarda dels retrocessos electorals.
No puc deixar de dir que en l'altra cara del bipartidisme s'ha produït la n-èsima resurecció de Franco en el socialisme alacantí. No parlem de la Llei de Memòria Històrica, tot i que l'allargada ombra d'Ángel Franco, puga durar 40 anys o més. Al remat Roque Moreno, adés renovador i ara acaparador de càrrecs interns i institucionals com a mode de vida, ha tingut que abraçar-se amb la "vieja guardia" i els del SÍ A RABASSA! La renovació no s'acaba d'introduir en el PSPV-PSOE al mateix ritme que el seu accelerat sucursalisme de Ferraz.
Companyes i companys, estem de procés congressual en el BLOC, i toca continuar dient, tal i com es reclama des de la ponència política que s'ha presentat, triangulitzar la política valenciana i dotar de relevància un Espai Valencià de Progrés liderat pel BLOC. Per moltes raons, entre d'altres, per tal de plenar la política de respostes valencianes i solucions als problemes, i no deixar els grans titulars en mans de les batalletes internes cruentes del PP i del PSOE. En el BLOC tenim debat, fixem la tensió en el pròxim congrés a celebrar, però estem convençuts que la crisi important és la que patixen els ciutadans i ciutadanes dia a dia en les seues carns. Tanmateix, el President de la Generalitat, de segur que no podrà conciliar la son pensant més en la pròxima batalla de la guerra amb Ripoll que no en la dramàtica realitat de la desocupació en terres valencianes.
Derrota campsista, i del caricaturesc germà menut dels Costa, en una batalla que ha resultat barroera i on s'han utilitzat els recursos públics sense cap rubor per tal de premiar als afectes al nou règim del PP autonòmic i castigar als que fent bandera d'orgull sudenc, trufat amb les baixes passions provincialistes, no s'han adherit al nou i omnipotent poder emanat del Consell de la Generalitat.
El resultat dels congressos del PP han tingut una lectura unànim per tots els mitjans de comunicació, valencians i estatals, només trencada pel NO-DO dels informatius de Canal 9. Haver d'aguantar en primera línia al guanyador de la loteria de Castelló i perdre per cinc vots davant dels exzaplanistes, situen a Camps en una posició menys ferma, almenys internament, del que tot semblava indicar.
Per a més inri tot això s'ha produït al mateix temps que la Conselleria de Cultura doblega el seu criteri al respecte de la manera donar les classes d'Educació per a la Ciutadania. Eixa iniciativa, massa madrilenya per al meu gust, però que hem acabat defenent tots a causa de l'esperpent ordit pel PP per boicotejar-la. Ja ho vaig dir en este mateix blog, "els nostres xiquets no mereixen este Conseller". Llàstima que la introducció del trellat en la proposta que acaben de presentar per a negociar amb la "Plataforma per l'Ensenyament Públic", només vinga motivada per la intenció d'estalviar-se una vaga en l'educació valenciana. Siga com siga no han pogut mantindre el pols a causa del disbarat en què s'havia instal·lat el Conseller Font de Mora i a causa, també, de la capacitat de mobilització de la comunitat educativa de l'ensenyament públic.
A més, pareix que va estenent-se poc a poc, lentament, i de manera silenciosa, una sensació d'atròfia en la màquina políticoelectoral del PPCV. El senyor Camps està cada dia més absent i les darreres decisions no han trobat la centralitat d'anteriors línies d'actuació. Per una altra part, l'espenta de la patronal empresarial autonòmica per normalitzar relacions amb Catalunya pareix situar el Molt Honorable en una posició on deixa de controlar-ho tot. De moment és només una sensació, i si els altres no ens posem les piles es quedarà en això, en una sensació. Tanmateix és una percepció que ja se l'he sentida a diverses persones que tenen un bon coneixement de la política valenciana. Tant de bo siga així, perquè les polítiques que du endavant l'executiu de Camps, entre d'altres l'absència de debat polític, estan caduques i amortitzades en un temps on es necessita un nou marc de creixement i de projecte de futur per al país dels valencians. A més, la història ens ha ensenyat a tots que les lluites internes dels partits polítics són l'avantguarda dels retrocessos electorals.
No puc deixar de dir que en l'altra cara del bipartidisme s'ha produït la n-èsima resurecció de Franco en el socialisme alacantí. No parlem de la Llei de Memòria Històrica, tot i que l'allargada ombra d'Ángel Franco, puga durar 40 anys o més. Al remat Roque Moreno, adés renovador i ara acaparador de càrrecs interns i institucionals com a mode de vida, ha tingut que abraçar-se amb la "vieja guardia" i els del SÍ A RABASSA! La renovació no s'acaba d'introduir en el PSPV-PSOE al mateix ritme que el seu accelerat sucursalisme de Ferraz.
Companyes i companys, estem de procés congressual en el BLOC, i toca continuar dient, tal i com es reclama des de la ponència política que s'ha presentat, triangulitzar la política valenciana i dotar de relevància un Espai Valencià de Progrés liderat pel BLOC. Per moltes raons, entre d'altres, per tal de plenar la política de respostes valencianes i solucions als problemes, i no deixar els grans titulars en mans de les batalletes internes cruentes del PP i del PSOE. En el BLOC tenim debat, fixem la tensió en el pròxim congrés a celebrar, però estem convençuts que la crisi important és la que patixen els ciutadans i ciutadanes dia a dia en les seues carns. Tanmateix, el President de la Generalitat, de segur que no podrà conciliar la son pensant més en la pròxima batalla de la guerra amb Ripoll que no en la dramàtica realitat de la desocupació en terres valencianes.
12 de des. 2008
11 anys després... cap a la refundació del BLOC
El 12 de desembre de 1997, al Palau de la Música de València es feia la presentació oficial del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ. Va ser un gran acte, una aposta per la refundació del valencianisme d'arrel fusterià amb vocació d'unitat, de normalització política i d'obertura cap a la societat valenciana. Jo mateixa vaig ser present en l'acte, convidat pel BLOC com a secretari general de la Joventut Valencianista, tot i que m'afiliaria a finals de l'any 2001.
En la presentació pública del BLOC s'olorava la il·lusió, la voluntat de mirar el futur amb un projecte renovat, millor equipat i que volia ser present en la construcció d'un país amb política pròpia. Podem dir que només una dècada ha passat, o podem dir que ja fa onze anys d'això.
Un any abans, en el Congrés de l'Eliana, el valencianisme representat per la UPV havia decidit reinventar-se ideològicament. S'assumia la Nació Valenciana com a projecte polític i s'obria la porta al respecte del marc simbòlic estatutari. Així mateixa s'avançava la necessitat de refundació del nacionalisme i la creació d'una marca nova, unitària, que superara l'àmbit ben minoritzat de l'UPV.
Com l'he sentit dir moltes voltes a Morera, la suma de la UPV, PVN i col·lectius locals no donava per a molt, però els seus efectes han estat multiplicadors. La nova inèrcia que s'iniciava amb la constitució del BLOC donava un nou impuls que es materialitzà amb la consecució dels millors resultats de la història del valencianisme progressista, tant l'any 1999 com en el 2003. El BLOC es quedava a tocar de dits de les Corts Valencianes, configurava una potent institucionalització municipal i anava muntant posicions fins a arribar a l'actualitat, en què es troba situat com la tercera força política al país. Només la injusta barrera del 5% barrava el pas per unes dècimes. Una barrera que deixà l'any 1999 a més de dos cents mil valencians fora del parlament, votants del BLOC i d'UV, i que quatre anys més tard sumia al BLOC en un procés de frustració generalitzada al quedar-se uns 5.000 vots de la institucionalització.
A inicis del segle XXI el BLOC llançava la idea del Tercer Espai. Com ja hem dit, els resultats electorals de la marca BLOC, sempre acompanyada de referents verds, aconseguia uns resultats electorals ben notables, però insuficients per assolir l'objectiu de portar el nacionalisme valencià a les Corts. Foren uns anys marcats per l'estratègia taronja, el lideratge de Pere Mayor, la referència de Pepa Chesa i la voluntat modernitzadora de l'organització duta a terme per l'equip encapçalat per Ferran Puchades i Natxo Costa. Noms que en companyia de molts altres destacats han fet possible que el BLOC s'haja consolidat com un referent de la política valenciana. Un referent encara dèbil, però que continua aspirant a construir el futur d'esta terra. A fer camí ferm en la política valenciana.
El camí del BLOC ha sigut un camí de milers de compromisos personals. La lluita tenaç de milers de valencianes i valencians que, malgrat quasi tot, i sense grans recompenses, han estat capaços d'aguantar un barco contra viento(s) y marea(s) . Com bé diu l'amic i company, Joan Ramon Gomís, no hi ha un cas similar al del nacionalisme valencià en tot Europa. I això és un motiu d'orgull personal i col·lectiu que hauríem de recordar més sovint.
La digestió del resultat del 2003 fou una mala digestió. La frustració generalitzada de l'organització davant d'un fracàs en l'objectiu polític era capaç d'amagar que el BLOC havia tret els millors resultats de la història del nacionalisme valencià progressista. Friccions internes, ambient de crisi, i per primera volta dos llistes a un Congrés sense Pere Mayor com a candidat a la reelecció de la secretaria general. Per dos vots s'alçà Morera amb la victòria amb un partit dividit per la meitat.
Cara a les eleccions generals de 2004 hi hagué un frustrat intent de pacte amb els escindits d'UV. La gent que encapçalats per Choví i Lorena Ferrandis i amb la referència d'Hèctor Villalba s'oposava a la venda de d'UV al PP. La situació interna del partit -encara prou tensionat-, la rapidesa del procés i errades en la gestió i comunicació del procés, l'avortaren. Els resultats foren ben discrets, coaligats de nou amb Esquerra Verda, en unes eleccions marcades per la tragèdia de l'atemptat del 11M.
Després d'això la història és ben recent. La incertesa de la capacitat de la resposta del BLOC de cara a les eleccions del 2007, en part gràcies al manteniment de la barrera del 5% en la reforma estatutària del PP-PSOE, i l'ambient de canvi polític que es respirava, marcaren la decisió del BLOC de fer un dur pas de responsabilitat i acceptar un pacte amb EUPV que donava naixement a la coalició "Compromís". Un pacte sotmés a condicions injustes per part d'EUPV i a un fort debat intern. Un pacte que desdibuixava la trajectòria seguida fins ara pel BLOC.
Els resultats són ben coneguts, majoria absoluta del PP i Morera i Panyella a les Corts. De seguida la crisi d'EUPV, la crisi del Grup Parlamentari i un resultat electoral molt decebedor en les passades eleccions generals. Anàvem coaligats amb Iniciativa i Verds en un procés de conformació d'un pacte que estigué lligat i arrosegat en tot moment per la resolució de la crisi d'IU i EUPV. La factura a pagar en les eleccions generals 08 fou ben alta.
A partir d'eixe moment hi hagué coincidència que no podíem seguir per eixe camí. Calia encetar una nova etapa i ser nosaltres mateixos els que fórem els conductors de l'espai polític a ocupar. La Conferència Nacional passada posava l'accent en les deficiències a resoldre i enllumena el naixement de l'Espai Valencià de Progrés. Era el nom polític d'eixe projecte de construcció d'un Tercer espai polític nascut a inicis del segle XXI.
I ara, què?
Puix ara, al meu entendre, és hora de traure endavant unes ponències amb valenta voluntat actualitzadora i esperit refundador, com les que s'han presentat a debat de cara al pròxim Congrés a celebrar a finals de febrer. Jo estic orgullós d'haver participat en la redacció de la político-estratègica, perquè la trobe un pas decidit cap a l'ambició d'erigir el valencianisme com un referent socialment visible, políticament potent i electoralment solvent.
Ara és moment de millorar substancialment la cultura organitzativa del projecte i presentar un model i perfil de direcció que estiga d'acord amb allò expressat en el Manifest llançat des de "Generació BLOC". És moment per a que Enric Morera, tal i com se l'ha reclamat des de diverses sensibilitats del BLOC, pivote i lidere un procés de renovació i actualització interna.
Sobretot és una exigència eixir del Congrés reforçats, cohesionats i il·lusionats en la tasca de liderar un Espai Valencià de Progrés que treballe per lligar valencianisme i progrés amb un projecte de dignitat i modernització per al País Valencià. Un Espai Valencià de Progrés que cride a la porta de tots els sectors valencianistes i progressistes que vulguen conformar un espai polític d'obediència valenciana, plural, autonòm al bipartidisme i amb l'ambició de ser consolidar la presència del valencianisme progressista en les Corts Valencianes. Una aposta política dirigida a tots aquells ciutadans i ciutadanes que volen votar en clau valenciana i en clau de progrés. És hora de sumar per tal de, com ja passà amb la creació del BLOC, que l'impuls refundador produisca resultats multiplicadors.
Pel que al remat, i ajudant-me de la presentació del projecte que es fa a la web del BLOC, continuen tenint plena vigència les següents paraules:
El País Valencià necessita un nou impuls. Necessita canvis urgents. Necessita un projecte que ens situe en els camins de la modernitat, de l’europeisme i amb les màximes quotes de participació ciutadana. Un projecte il·lusionant per a convertir-nos en un societat avançada i capdavantera, una societat preparada per a afrontar tots els reptes del segle XXI i unir-los a la millora de la qualitat de la vida de tots els ciutadans i ciutadanes, emmarcats en una cultura de la solidaritat. Tant aquells que ens governen ara, com els qui ho han fet anteriorment des de la Generalitat Valenciana, han convertit el País Valencià en una comunitat perifèrica, atorgant-nos un paper secundari, molt per baix del que ens correspon i necessitem. En conseqüència, les nostres reivindicacions han esdevingut secundàries i molts dels nostres problemes no troben les solucions que calen. Ni tan sols som respectats per allò que aportem als pressupostos generals de l’Estat espanyol. Ens han atorgat l’indigne paper de pagar i callar.
El Bloc Nacionalista Valencià és la plataforma unitària del valencianisme polític, una eina carregada de futur, una organització oberta i plural que és la garantia perquè els valencians i les valencianes recuperem la nostra dignitat com a poble i el protagonisme que ens pertoca en els àmbits espanyol i europeu, i en la nostra pròpia casa: el País Valencià. Per això, el BLOC vos convinda a prendre part, a participar, a col·laborar en un projecte engrescador i a dur el valencianisme polític a la més ampla representació institucional de la història.
En la presentació pública del BLOC s'olorava la il·lusió, la voluntat de mirar el futur amb un projecte renovat, millor equipat i que volia ser present en la construcció d'un país amb política pròpia. Podem dir que només una dècada ha passat, o podem dir que ja fa onze anys d'això.
Un any abans, en el Congrés de l'Eliana, el valencianisme representat per la UPV havia decidit reinventar-se ideològicament. S'assumia la Nació Valenciana com a projecte polític i s'obria la porta al respecte del marc simbòlic estatutari. Així mateixa s'avançava la necessitat de refundació del nacionalisme i la creació d'una marca nova, unitària, que superara l'àmbit ben minoritzat de l'UPV.
Com l'he sentit dir moltes voltes a Morera, la suma de la UPV, PVN i col·lectius locals no donava per a molt, però els seus efectes han estat multiplicadors. La nova inèrcia que s'iniciava amb la constitució del BLOC donava un nou impuls que es materialitzà amb la consecució dels millors resultats de la història del valencianisme progressista, tant l'any 1999 com en el 2003. El BLOC es quedava a tocar de dits de les Corts Valencianes, configurava una potent institucionalització municipal i anava muntant posicions fins a arribar a l'actualitat, en què es troba situat com la tercera força política al país. Només la injusta barrera del 5% barrava el pas per unes dècimes. Una barrera que deixà l'any 1999 a més de dos cents mil valencians fora del parlament, votants del BLOC i d'UV, i que quatre anys més tard sumia al BLOC en un procés de frustració generalitzada al quedar-se uns 5.000 vots de la institucionalització.
A inicis del segle XXI el BLOC llançava la idea del Tercer Espai. Com ja hem dit, els resultats electorals de la marca BLOC, sempre acompanyada de referents verds, aconseguia uns resultats electorals ben notables, però insuficients per assolir l'objectiu de portar el nacionalisme valencià a les Corts. Foren uns anys marcats per l'estratègia taronja, el lideratge de Pere Mayor, la referència de Pepa Chesa i la voluntat modernitzadora de l'organització duta a terme per l'equip encapçalat per Ferran Puchades i Natxo Costa. Noms que en companyia de molts altres destacats han fet possible que el BLOC s'haja consolidat com un referent de la política valenciana. Un referent encara dèbil, però que continua aspirant a construir el futur d'esta terra. A fer camí ferm en la política valenciana.
El camí del BLOC ha sigut un camí de milers de compromisos personals. La lluita tenaç de milers de valencianes i valencians que, malgrat quasi tot, i sense grans recompenses, han estat capaços d'aguantar un barco contra viento(s) y marea(s) . Com bé diu l'amic i company, Joan Ramon Gomís, no hi ha un cas similar al del nacionalisme valencià en tot Europa. I això és un motiu d'orgull personal i col·lectiu que hauríem de recordar més sovint.
La digestió del resultat del 2003 fou una mala digestió. La frustració generalitzada de l'organització davant d'un fracàs en l'objectiu polític era capaç d'amagar que el BLOC havia tret els millors resultats de la història del nacionalisme valencià progressista. Friccions internes, ambient de crisi, i per primera volta dos llistes a un Congrés sense Pere Mayor com a candidat a la reelecció de la secretaria general. Per dos vots s'alçà Morera amb la victòria amb un partit dividit per la meitat.
Cara a les eleccions generals de 2004 hi hagué un frustrat intent de pacte amb els escindits d'UV. La gent que encapçalats per Choví i Lorena Ferrandis i amb la referència d'Hèctor Villalba s'oposava a la venda de d'UV al PP. La situació interna del partit -encara prou tensionat-, la rapidesa del procés i errades en la gestió i comunicació del procés, l'avortaren. Els resultats foren ben discrets, coaligats de nou amb Esquerra Verda, en unes eleccions marcades per la tragèdia de l'atemptat del 11M.
Després d'això la història és ben recent. La incertesa de la capacitat de la resposta del BLOC de cara a les eleccions del 2007, en part gràcies al manteniment de la barrera del 5% en la reforma estatutària del PP-PSOE, i l'ambient de canvi polític que es respirava, marcaren la decisió del BLOC de fer un dur pas de responsabilitat i acceptar un pacte amb EUPV que donava naixement a la coalició "Compromís". Un pacte sotmés a condicions injustes per part d'EUPV i a un fort debat intern. Un pacte que desdibuixava la trajectòria seguida fins ara pel BLOC.
Els resultats són ben coneguts, majoria absoluta del PP i Morera i Panyella a les Corts. De seguida la crisi d'EUPV, la crisi del Grup Parlamentari i un resultat electoral molt decebedor en les passades eleccions generals. Anàvem coaligats amb Iniciativa i Verds en un procés de conformació d'un pacte que estigué lligat i arrosegat en tot moment per la resolució de la crisi d'IU i EUPV. La factura a pagar en les eleccions generals 08 fou ben alta.
A partir d'eixe moment hi hagué coincidència que no podíem seguir per eixe camí. Calia encetar una nova etapa i ser nosaltres mateixos els que fórem els conductors de l'espai polític a ocupar. La Conferència Nacional passada posava l'accent en les deficiències a resoldre i enllumena el naixement de l'Espai Valencià de Progrés. Era el nom polític d'eixe projecte de construcció d'un Tercer espai polític nascut a inicis del segle XXI.
I ara, què?
Puix ara, al meu entendre, és hora de traure endavant unes ponències amb valenta voluntat actualitzadora i esperit refundador, com les que s'han presentat a debat de cara al pròxim Congrés a celebrar a finals de febrer. Jo estic orgullós d'haver participat en la redacció de la político-estratègica, perquè la trobe un pas decidit cap a l'ambició d'erigir el valencianisme com un referent socialment visible, políticament potent i electoralment solvent.
Ara és moment de millorar substancialment la cultura organitzativa del projecte i presentar un model i perfil de direcció que estiga d'acord amb allò expressat en el Manifest llançat des de "Generació BLOC". És moment per a que Enric Morera, tal i com se l'ha reclamat des de diverses sensibilitats del BLOC, pivote i lidere un procés de renovació i actualització interna.
Sobretot és una exigència eixir del Congrés reforçats, cohesionats i il·lusionats en la tasca de liderar un Espai Valencià de Progrés que treballe per lligar valencianisme i progrés amb un projecte de dignitat i modernització per al País Valencià. Un Espai Valencià de Progrés que cride a la porta de tots els sectors valencianistes i progressistes que vulguen conformar un espai polític d'obediència valenciana, plural, autonòm al bipartidisme i amb l'ambició de ser consolidar la presència del valencianisme progressista en les Corts Valencianes. Una aposta política dirigida a tots aquells ciutadans i ciutadanes que volen votar en clau valenciana i en clau de progrés. És hora de sumar per tal de, com ja passà amb la creació del BLOC, que l'impuls refundador produisca resultats multiplicadors.
Pel que al remat, i ajudant-me de la presentació del projecte que es fa a la web del BLOC, continuen tenint plena vigència les següents paraules:
El País Valencià necessita un nou impuls. Necessita canvis urgents. Necessita un projecte que ens situe en els camins de la modernitat, de l’europeisme i amb les màximes quotes de participació ciutadana. Un projecte il·lusionant per a convertir-nos en un societat avançada i capdavantera, una societat preparada per a afrontar tots els reptes del segle XXI i unir-los a la millora de la qualitat de la vida de tots els ciutadans i ciutadanes, emmarcats en una cultura de la solidaritat. Tant aquells que ens governen ara, com els qui ho han fet anteriorment des de la Generalitat Valenciana, han convertit el País Valencià en una comunitat perifèrica, atorgant-nos un paper secundari, molt per baix del que ens correspon i necessitem. En conseqüència, les nostres reivindicacions han esdevingut secundàries i molts dels nostres problemes no troben les solucions que calen. Ni tan sols som respectats per allò que aportem als pressupostos generals de l’Estat espanyol. Ens han atorgat l’indigne paper de pagar i callar.
El Bloc Nacionalista Valencià és la plataforma unitària del valencianisme polític, una eina carregada de futur, una organització oberta i plural que és la garantia perquè els valencians i les valencianes recuperem la nostra dignitat com a poble i el protagonisme que ens pertoca en els àmbits espanyol i europeu, i en la nostra pròpia casa: el País Valencià. Per això, el BLOC vos convinda a prendre part, a participar, a col·laborar en un projecte engrescador i a dur el valencianisme polític a la més ampla representació institucional de la història.
29 de nov. 2008
D. Ramon Arnau, un home de bé
Ha faltat Don Ramon Arnau, un home d'església, doctor en Teologia per la Universitat de Munic i degà durant molts anys de la Seu de València.
Don Ramon era, sobretot, un home del poble, un home de bé.
Don Ramon era un home prudent, afable i impregnat d'un humanisme secular. Era un enamonat de la llengua del seu poble i treballà fins als seus últims dies a favor de la cultura valenciana.
Membre de la RACV, i acadèmic de l'AVL, on presidia la Comissió de Textos Litúrgics, representava eixe cristianisme arrelat, tot seguint els manaments del Concili Vaticà II.
Un cristianisme arrelat i compromés que ha estat durant molt de temps silenciat en la biografia oficial del valencianisme, però que ha existit tant en la primera època del valencianisme, com bé ens ha il·lustrat en diferents treballs Agustí Colomer, així com en la dictadura franquista i els anys democràtics.
La potència del nacionalcatolicisme va deixar mig soterrades les bones intencions i actuacions de persones que, actuant com a cristians, consideraven que calia recuperar la llengua pròpia i fer-la present en la tasca evangelitzadora, així com ajudar a construir un País que poc a poc anem fent (mentrimentres uns altres van desfent).
Una tasca que s'ha allargat als temps democràtics i que ha format un nucli conscient d'allò que fa uns anys es venia a nomenar església de base. Un nucli marcat pel seu oberturisme i la seua valencianitat. Tanmateix, les actituds intolerants cap a la cultura pròpia d'una jerarquia eclesiàstica valenciana, que té el seu més colpidor exponent en l'actual Cardenal de València, adobades amb un conservadurisme i tancament més propi d'èpoques anteriors a la democràcia, deixaven sense l'espai central que mereixen a persones com D. Ramon que, unien el seu compromís valencià amb una idea d'església més oberta, horitzontal, actualitzada i propera a la societat.
Don Ramon ha treballat amb constància, junt a uns altres membres de l'AVL, per donar tot un material a l'Església Valenciana per tal que deixe de posar excuses a la recuperació del valencià com a instrument per a transmetre la Paraula de Déu. Tanmateix, l'actitud antivalencianista de la jerarquia actual ha barrat el pas a l'oficialització dels texts litúrgics amb excuses preregrines.
El millor regal que se li podia fer a la memòria de D. Ramon seria que la seua faena en este sentit no fóra debades. Eixe seria el millor homenatge a una trajectòria definida pel seu compromís amb el coneixement i la la cultura.
Descanse en pau Don Ramon. Que els seus anhels siguen realitat.
Don Ramon era, sobretot, un home del poble, un home de bé.
Don Ramon era un home prudent, afable i impregnat d'un humanisme secular. Era un enamonat de la llengua del seu poble i treballà fins als seus últims dies a favor de la cultura valenciana.
Membre de la RACV, i acadèmic de l'AVL, on presidia la Comissió de Textos Litúrgics, representava eixe cristianisme arrelat, tot seguint els manaments del Concili Vaticà II.
Un cristianisme arrelat i compromés que ha estat durant molt de temps silenciat en la biografia oficial del valencianisme, però que ha existit tant en la primera època del valencianisme, com bé ens ha il·lustrat en diferents treballs Agustí Colomer, així com en la dictadura franquista i els anys democràtics.
La potència del nacionalcatolicisme va deixar mig soterrades les bones intencions i actuacions de persones que, actuant com a cristians, consideraven que calia recuperar la llengua pròpia i fer-la present en la tasca evangelitzadora, així com ajudar a construir un País que poc a poc anem fent (mentrimentres uns altres van desfent).
Una tasca que s'ha allargat als temps democràtics i que ha format un nucli conscient d'allò que fa uns anys es venia a nomenar església de base. Un nucli marcat pel seu oberturisme i la seua valencianitat. Tanmateix, les actituds intolerants cap a la cultura pròpia d'una jerarquia eclesiàstica valenciana, que té el seu més colpidor exponent en l'actual Cardenal de València, adobades amb un conservadurisme i tancament més propi d'èpoques anteriors a la democràcia, deixaven sense l'espai central que mereixen a persones com D. Ramon que, unien el seu compromís valencià amb una idea d'església més oberta, horitzontal, actualitzada i propera a la societat.
Don Ramon ha treballat amb constància, junt a uns altres membres de l'AVL, per donar tot un material a l'Església Valenciana per tal que deixe de posar excuses a la recuperació del valencià com a instrument per a transmetre la Paraula de Déu. Tanmateix, l'actitud antivalencianista de la jerarquia actual ha barrat el pas a l'oficialització dels texts litúrgics amb excuses preregrines.
El millor regal que se li podia fer a la memòria de D. Ramon seria que la seua faena en este sentit no fóra debades. Eixe seria el millor homenatge a una trajectòria definida pel seu compromís amb el coneixement i la la cultura.
Descanse en pau Don Ramon. Que els seus anhels siguen realitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
