Eleccions generals, un mal pas que dóna pas a la reacció.

EL QUE HA PASSAT I EL QUE HEM DE FER QUE PASSE

Encara és massa prompte com per fer una valoració en tota la seua extensió del que ha suposat esta campanya, i sobretot, els seus resultats electorals. Però, tot i encomanar-me a la prudència que reclamava Fuset, sí que en podem posar en relleu algunes qüestions.

La campanya complicada i difícil. El triomf del bipartidisme a tot arreu, ací i a Espanya, amb només la notable excepció de Galeuscat, CiU, PNB i BNG, ha estat construïda des de tot un escenari polític i mediàtic que cada volta més arracona les diferències, la pluralitat, i que no té intenció de parar perquè així li van molt bé les coses.

Els resultats són roïns, prou roïns, i el que més por em fa és que alguns encara pensem que podrien haver estat pitjors. Això constata que la debilitat continua estant present quan creuem la ratlla del municipalisme, malgrat el creixement que ha tingut el valencianisme progressista en els darrers anys i la condició de força parlamentària dins de la coalició de Compromís.

Podem recordar que els nostres resultats s'han d'incloure dins la tònica generalitzada de les opcions polítiques progressistes i nacionalistes d'arreu de l'Estat. Tant les d'una grandària semblant a la nostra com a d'altres amb major representativitat electoral, excepció feta dels companys de Galeuscat abans esmentats. Això ens hauria d'indicar a tots, i a nosaltres també, que l'autonomia de l'espai polític és la clau de la supervivència política en els pròxims anys. Amb un bipartidisme molt consolidat i que compta amb la benedicció de tot l'establishment oficial espanyol, tant en el camp progressista com en el conservador, només la diferenciació nítida dels dons grans partits, tant en la forma de treballar i ser percebut, com en l'espai polític a ocupar, pot donar-nos la credibilitat com a projecte útil i amb vocació de govern.

A més a més, hi ha un detall que trobe s'escapa de l'anàlisi que s'està realitzant per contextualitzar la migradesa dels resultats de la coalició BLOC-INICIATIVA-VERDS i llevar-li dramatisme. Com dèiem, no estem parant l'atenció necessària al fet que ací el vot útil a Zapatero es vehicula mitjançant un PSOE-PSPV que venia del desencís de la derrota en les passades autonòmiques, amb una gestora dirigint la federació, els ganivets esmolant-se de cara a la pròxima batalla interna i acomplexats davant la màquina socioelectoral del PP de Camps. Amb tot açò, tot i que reforçats per uns candidats directament enviats per ZP, són capaços encara de pegar-nos un bon mos al crit de...que viene la derecha! i convencent a milers de ciutadans progressistes i sensibles al País que no veuen en mals ulls el nostre projecte. I que ningú dubte que, més tard o més prompte, la federació valenciana del PSOE es rearmara ja siga per èxits propis o per erros del PPCV. Quan arribe eixe moment, i siga quin siga el tipus de convocatòria electoral, o hem bastit un tercer espai polític liderat des del valencianisme progressista o tenim el futur ben incert. Cal ja la reacció que anuncia Morera, i que pareix fruit del debat de l'ultima Executiva del BLOC, per a cimentar un tercer espai polític plural, amb capacitat de mobilització, present al llarg i ample del país, i amb un discurs propi i diferenciat.

+ MOBILITZACIÓ + VOTS:
La campanya no sé com haurà anat en general. Parlaré del que conec, de les comarques del sud, on esta volta hem estat els més capaços d'aguantar els ja per se pobres resultats del 2004. Els candidats han complit i han treballat molt i bé, i la mobilització de les comarques ha estat desigual. En la meua comarca, l'Alacantí, hem realitzat, segurament, la campanya més ambiciosa a unes eleccions generals que havíem fet mai. Això, tanmateix, no vol dir de cap de les maneres que encara estiguem preparats per afrontar amb garanties una campanya d'estes característiques. Ens hem gastat duros i hem mobilitzat. I el resultat ha anat per barris, i proporcional en la majoria dels casos a la capacitat de mobilització del nostre nucli de militància i simpatitzants més pròxim. Alacant no ha aguantat el tiró, només hi ha hagut una campanya mediàtica, però a ciutats de més de 20.000 habitants com Sant Vicent del Raspeig, El Campello o Sant Joan hem millorat tímidament els resultats de fa 4 anys. A Mutxamel i Busot, on no hem fet quasi campanya, hem perdut vots. Uns resultats molt discrets, però destacables donat l'ambient general. Primera consideració. Allà on hem aconseguit mobilitzar, i no confiar només en la campanya dels candidats, aguantem el tipus millor. Una realitat òbvia però que ens costa molt de portar-la a la pràctica.

UNITS NO HEM SIGUT +
El resultat ha sigut així de dur per a la coalició. Càstig a l'espectacle de la crisi d'EU i del Compromís, el poc temps per donar-la a conéixer, el pes de les sigles d'EUPV...raons vàlides per explicar el perquè de tot això, però no per a explicar-ho tot i, a més, quedar-nos satisfets. Al remat, però, hi havia un objectiu estratègic en esta campanya que era situar-nos en una posició indiscutible per esdevindre el tercer espai polític sense cap mena de discussió en la política valenciana. Això no s'ha assolit i és un factor important per mesurar les coses d'ací al futur, i reflexionar.

No hem estat capaços com a Bloc d'aguantar uns resultats magres, els del 2004, i els companys de coalició no han aportat, llevat de casos puntuals, vots. En general els votants descontents d'EUPV han votat a Zapatero o s'han quedat a casa.

De la coalició assenyalar que la inclusió a última hora de la gent dels Verds de Villena ha sigut una de les millors notícies de la campanya. Un aliat estratègic de futur que ens permet sumar.

Inciativa, a hores d'ara i parlant de les comarques del sud, és el Baix Vinalopó i un col·lectiu molt primigeni a la ciutat d'Alacant. EU és una força política cada volta més reduïda, i els companys d'Iniciativa encara tenen faena a fer per esdevindre un referent polític amb un mínim eixamplament territorial.

Això no ha d'implicar tancar portes o no donar un futur a esta col·laboració, sinó més bé ens ha de servir com advertència per tal de recordar que, de moment, units no sóm més, i que no podem posar tots els ous en la mateixa cistella. Sobretot, quan en la cistella no caben tants ous com pensàvem fa uns mesos.

REFORÇAR L'ORGANITZACIÓ I SITUAR EL TERCER ESPAI SÓN ELS GRANS REPTES. LA REACCIÓ!

+ Militància, + simpatitzants i una millora substancial en l'organització i manera de treballar del partit. Faena de la direcció per enfortir una Executiva que tot i la seua amplària, necessita d'una major solidaritat en la faena. Reforçar aspectes com la implantació, estar més prop dels col·lectius locals i comarcals per tindre un termòmetre en tot moment de l'organització. Més política comunicativa, més esforços en la implantació i treballar de manera continuada per establir fulls de ruta en les àrees del país menys sensibles al nostre discurs. Cuidar el municipalisme com a motor del moviment valencianista no ha d'excloure un tractament diferenciat en el treball per redreçar la dinàmica a la baixa del BLOC en les grans ciutats.

I fer-ho tot això des de la cohesió, acceptant el debat i la crítica amb lleialtat i respecte a les discrepàncies, acceptant les decisions de la majoria i fent sentir sempre part imprescindible del projecte a les minories en un esforç constant d'integració des de la Direcció. Este esforç d'integració que ha de ser visible ha de comportar que les crítiques siguen sempre expressades de forma constructiva i enriquidora tractant d'aportat solucions, o almenys part de les solucions. El repte que tenim ens demana a totes i tots unitat, no tindre cap por a la discrepància i el debat, i assumpció amb lleialtat i bona voluntat dels acords assumits internament.

I com deia Morera al seu blog, i hem comentat en nombroses ocasions, estem anant massa temps a remolc d'unes circumstàncies, d'una conjuntura que si bé ens ha donat resultats com la institucionalització del partit, també és de veres que en massa casos ens ha segrestat la capacitat de lideratge. El tercer espai ha de tindre capacitat de sumar, entendre la pluralitat des de la generositat i el diàleg, però ja està bé de mirar de reüll al veí per a prendre les decisions que ens afecten.

Ara toca fer més BLOC i saber situar bé les coordenades polítiques del tercer espai així com l'estratègia per arribar a les eleccions del 2011 amb garanties de ser alternativa de govern. I per fer això, i sempre des de les premisses del nostre triangle identitari, valencianista, progressista i verd, en tenim per davant algunes reflexions que hauríem de prendre en consideració en la pròxima convenció que s'ha avançat des de la direcció. Ací deixe algunes que no han de ser preses com a opinions consolidades sinó més bé com a reflexions a formular i invitacions a dialogar.

-. El tercer espai no és en cap cas equidistància, és autonomia. No és buscar el centrisme polític, és ocupar la centralitat política, a la manera que per exemple fa el PSOE a Espanya o CiU a Catalunya. És situar una veu clara que siga determinant en totes les qüestions i problemàtiques que afecten la ciutadania valenciana.

-. L'espai a l'esquerra del PSOE està satel·litzat pels socialistes en funció de la seua capacitat de mobilització, és l'espai natural dels nostres companys d'Iniciativa, -i per tant és faena seua esdevindre un referent en eixe àmbit-, i les darreres convocatòries electorals ens han demostrat que és més reduït del que pensàvem.

-. Per contra l'eix del PP està sobredimensionat. I està sobredimensionat, entre unes altres raons, perquè sectors socials, i ciutadans particulars, voten PP perquè, i per molt que nosaltres no ho puguem entendre, és l'opció de la valencianitat i la moderació. Sectors que no provenen del camp del nacionalisme o de l'esquerra, però que no provenen del conservadorisme espanyolista i que valoren com a necessari la defensa davant de l'Estat dels interessos econòmics dels valencians, advoquen per un benestar social universal i entenen que el creixement econòmic no pot amagar la destrossa més salvatge del territori i els recursos. Sectors que fa temps que confien en el PP perquè veuen que amb ell este país, i molt especialment la seua capital, està en el mapa espanyol i mundial després del ninguneo que va sotmetre esta terra els governs socialistes. Són els sectors que després de la successiva descomposició d'UV, la radicalització blavera i extremadament dretana dels nous cabdills del blaverisme polític, i la cada volta més baixa presència de càrrega de valencianitat en l'antic PSPV (estes eleccions eren l'exemple més clar amb un González Pons què, carregat amb tota la demagògia que vulgueu però amb una efectivitat manifesta, era capaç de demanar el vot als moderats del BLOC, presentar-se com al candidat valencià front al perfil de dóna d'Estat de Fernández de la Vega i fins i tot a tirar-les en cara als candidats socialistes la seua incapacitat de parlar en valencià). I a nosaltres, i després del parèntesi que han suposat estos anys després de l'abandó del valencianisme taronja, o ens coneixen d'una manera massa distorsionada o no ens veuen com a un referent a nivell autonòmic.

Hem de ser capaços d'assumir que darrere de la maquinària electoral del PP hi ha alguna cosa més que la manipulació de Canal 9 i l'agit prop dels populars. Hi ha un model de societat al qual l'esquerra i el progressisme no som capaços de plantejar una alternativa potent. També hi ha una dada molt tossuda. La majoria de la societat valenciana el considera el projecte que millor defensa els seus interessos. I per això milers de ciutadanes i ciutadans voten esta opció en clau valenciana perquè ningú ens adrecem a ells a presentar-les alternatives al parany del valencianisme de focs d'artifici del PP. Això és el que li dóna al PP en este país, per damunt de la mitjana del conjunt de l'Estat, l'aclaparadora majoria política que gaudix.

Per una altra banda esta reflexió que pot semblar polèmica en uns casos o massa teòrica en uns altres, és tota una realitat en (bona) part dels resultats municipals dels nostres col·lectius locals, que situats en el progressisme són capaços d'aconseguir vots d'uns i d'altres. El factor de la proximitat fa molt més fàcil que es produïsca això en l'àmbit local que en el nacional, però cal que reflexionem sobre això, i sobretot cal que, a l'igual que estem sumant des d'uns altres àmbits, sumem perfils i aliats que amplien la capacitat d'arribar sectors sensibles a una proposta política feta des del territori i que no esglaie a ningú perquè s'explica en clau positiva i fuig de discursos basats en el NO i radicalitats estèrils.

-. La crisi d'EUPV està distorsionant ja fa massa temps la percepció que sobre nosaltres té la ciutadania, i en especial, els sectors que ens són més pròxims. És una crisi sense camí de tornada, i per tant s'imposa ja una solució. Cal tancar esta crisi que vulguem o no ens afecta, i tallar amb una situació que fa que el nostre pas per les Corts Valencianes estiga definit per la mateixa crisi. Busquem l'eixida més civilitzada a la crisi, tot esperant sensatesa dels companys d'EUPV - la qual cosa potser siga esperar massa- i no la dilatem més. Hem de tancar una etapa.

Bé, com pareix que comença un temps de debat, jo ja he començat a dir la meua, o millor dit, a reflexionar en veu alta. Des de la prudència que ha de mostrar-se quan encara estem fotuts pels resultats del diumenge i per usar un mitjà obert i extern.
Esperem que el debat siga productiu i que ens servisca per situar el BLOC amb capacitat per liderar un tercer espai en este país, socialment determinant i amb autonomia i suficiència electoral.

Ara és bon moment per a reflexionar, fa 90 anys de la publicació per part de la Joventut Valencianista de la Declaració Valencianista, primera declaració d'intencions del valencianisme de principis del segle XX amb voluntat d'esdevindre corpus idològic del primigeni nacionalisme valencià. Esperem que com assenyala Eduard Martínez Sabater en la base que ell mateix redacta "...la primavera és arribada. Els valencians pensen ja en si mateixos i afirmen ses característiques. Prompte est dolç amor, que escomença en la familia i acaba en la nostra pàtria, ens tornarà viva i espledenta la nació valenciana i la nostra pròpia pàtria floreixerà com els roserals en maig".