Els nostres xiquets mereixen un bon Conseller

La meua xiqueta gran ha començat als seus tres anyets el "cole" dels majors. Un col·legi on no es troba algú dels milers de barracons, sobre 1300, que poblen l'educació pública valenciana. Tal i com denuncià el BLOC JOVE a Extremadura els xiquets tenen 1 ordenador per cada 2 alumnes i ací en tenim 1 per cada 14. Però a barracons els guanyem, per a goig d'algú que s'estarà forrant llogant "casetes prefabricades", - assumpte sobre el que no li volgueren donar massa informació a Morera en les Corts-. Són coses de les balances fiscals i les prioritats polítiques.

La meua xiqueta, com tants/es altres, ha iniciat el curs en un col·legi públic i cursant la docència en valencià per tal d'assegurar que dominarà, almenys, les dos llengües del país. I ja m'agradaria a mi que allò del sistema educatiu trilingüe fóra alguna cosa més que un eslògan dels inicis de curs. Però no crec que siga possible, perquè si alguna cosa ha quedat clara amb tot el lio de l'Educació per a la ciutadania, és que la capacitació lingüística dels docents en anglés és mínima, quasi testimonial (em referisc als que no impartixen eixa assignatura). I això ens deuria preocupar, i molt, i sobre això l'oposició hauríem de parlar. Ací no passa res, però en la vella Europa eixes coses no succeïxen, i la capacitació plurilingüe es cuida en tots els àmbits. També en l'educatiu, of course.

També és veritat que no tot és culpa de ZP o Font de Mora. Cal reflexió social necessària sobre la idea que l'educació només és cosa dels centres educatius, sense la implicació i la coordinació necessària dels altres àmbits públics, cívics i privats que col·laboren amb eixa idea d'educar, de formar, que pareix que només tenen obligació de complir els col·legis.

L'educació és un tema seriós, molt seriós. No debades hui en dia el rànquing de les societats avançades es mesura entre altres coses pel nivell de formació del seu capital humà. Un àmbit en el qual la convergència amb Europa dels valencians encara es troba ben lluny. Ací les Universitats són asfixiades econòmicament, l'escola pública no és una prioritat del govern, l'escola concertada compta amb total suport públic però sense cap responsabilitat social, la formació professional no és projectada com una alternativa de qüalitat a la formació universitària i l'educació de 0 a 3 anys no és coberta per l'administració pública.

L'educació és un problema sense resoldre de la democràcia espanyola. Li manca d'un esforç inversor prioritari, d'un model estable i d'una reflexió profunda sobre que necessiten els xiquets de formació acadèmica i humana per a eixir el més preparats possibles al món dels preadults o dels adults. Les xifres d'absentisme i fracàs escolar, el nivell acadèmic que donen els alumnes en informes comparatius amb altres Estats del nostre entorn, el nombre de baixes dels professionals educatius, la violència en les aules o les carències d'infraestructures, de professionals o de material, aporten un panorama ben millorable. I no entrem ara en la conculcació dels drets lingüístics de 70.000 xavals que no poden estudiar la secundària en valencià malgrat la seua voluntat.

Per tot això no és tolerable que el Sr. Conseller, una persona ben preparada per una altra banda, es dedique a marejar la perdiu des de fa molts mesos amb temes menors però de gran impacte social i mediàtic. No seré jo qui cobrisca de lloances l'invent de l'educació per a la ciutadania, però les ocurrències diàries del Sr. Conseller amb este tema s'han passat de la ratlla. Hi havia moments que calia llegir dos voltes la notícia als diaris per assegurar-te que era de veres això que pareixia posar. I mentres els autobusos de la ciutat d'Alacant amb eixa llegenda tan bonica "Els nostres xiquets mereixen estudiar anglés" tancant el cercle perfecte de l'agitprop del PP que tan bons resultats electorals li dóna. Ho fan bé, però també és de veres que ho fan pagant-ho de les nostres butxaques, i això no està tan bé. Per això, perquè l'educació no és una cosa per fer gracietes, crec honestament "Que els nostres xiquets mereixen un bon Conseller" O almenys, que no es prenga això a broma, com es pareix deduir de les seues actuacions.

Postdata: Salutacions ben afectuoses a la regidora del BLOC de l'Alqueria de la Comtessa, Maite Peiró, víctima d'una agressió d'uns aprenents de matons que embruten les senyeres que porten a les seues mans, i que es fan els valents gràcies a la impunitat en la que actuen. A vore si el nou subdelegat del govern espanyol es decidix a posar fre a esta violència de baixa intensitat d'una punyetera volta, per dir-ho ràpid.