Els valencians, a pagar i a callar

(ARTICLE ENVIAT, PERÒ NO PUBLICAT AL LEVANTE-EMV. PASSAT UN TEMPS PRUDENCIAL EM PERMET REPRODUIR-HO EN EL BLOG)

Per fi s'han publicat les balances fiscals. Deute de transparència democràtica que existia a l'Espanya de les autonomies. Zapatero ha complit la seua promesa d'inici de legislatura i això l'honra. El tan temut document ha vist la llum i no hi ha hagut sorpreses. Ja sabíem que els valencians, els baleàrics i els madrilenys i els catalans som els deficitaris de l'Estat. Ara, però, les xifres són oficials.

Madrid pot consolar-se, l'Estat recapta molt allí, però tenen el gruix de l'Estat en el seu terme autonòmic. I això, quin dubte cap, és un actiu econòmic potent. Però, els catalans què? Ja no és que trenquen Espanya, és que la paguen. Com no siga tampoc veritat això que si parles castellà et porten a un reformatori lingüístic, apaga y vamonos!

Tanmateix, no cal dramatitzar. Com ha dit el número 2 del Ministeri d'Hisenda això és normal en un sistema fiscal progressiu. A més, els impostos els paguem les persones i no els territoris, com ha recordat Ángel Luna, portaveu socialista en les Corts. Només és qüestió de mala sort que als ciutadans de la Comunitat Valenciana sempre ens toque pagar bona part de la festa. Ara, això sí, cal denunciar la falsedat de l’argument “les autonomies més riques aporten més”. Això es fals, almenys en el cas valencià, on no arribem a la renda mitjana per càpita de l’Éstat. Estem al 90% de la renda mitjana espanyola. Els valencians ho tenim tot, paguem més, rebem menys i el nostre nivell de renda es inferior a la mitjana.

No cal patir perquè l'Estat ens compensa d'esta relació fiscal deficitària que s'ha vingut produint amb tots els governs d'Espanya. Que no cride massa fort el PP perquè amb Aznar estàvem encara pitjor. Siga com siga, i per contrarestar el deute amb l'autonomia valenciana, l'Estat ha treballat de valent, gràcies a la pressió exercida des de la Generalitat Valenciana, per tal d'incloure la nostra connexió ferroviària amb Europa com una de les prioritats de la UE. Ah, no! Si això no s'ha fet. I tampoc s'ha invertit en la xàrcia de vertebració interior del país. La línia Xàtiva-Alcoi-Alacant, o Gandia-Dénia.

I si perdem el tren del futur amb Europa, no hem d'oblidar que el govern de Zapatero no regateja esforços per fer realitats pressupostàries els grans projectes de modernització urbana d'esta terra. Per exemple, el soterrament de les vies de Renfe a Alacant o el traçat de l'AVE per les Hortes i la capital del país. Ah, no! Si el soterrament d'Alacant ha de pagar-se amb gratacels i el traçat de l'alta velocitat es carregarà mitja horta.

Però bé, les grans multinacionals, com ara la factoria de la Ford a Almussafes, paguen els seus impostos ací. Ah, no! Si paguen els impostos a Madrid, malgrat les continues ajudes del govern valencià. Tot i això hem de posar en relleu el que suposa tindre una autopista lliure de peatge que vertebra el territori de dalt a baix. Ah, no! Si l'autopista la paguem els usuaris i, a més, ara fa pocs anys que s'ha renovat la concessió.

Vaja, puix si tot això no s'ha fet cal confiar en la millora del finançament que ens asseguraren el PPCV i el PSPV amb la recent reforma estatutària. Ah, no! Si el nostre “estatutet” va desaprofitar l'ocasió d'assegurar-nos un millor finançament. Al contrari, vaja, de les reformes catalanes, andaluses o de les Illes Balears.

I gràcies que en tenim uns bons gestors al nostre antic Regne, que han sabut preparar el model de creixement econòmic per tal d'aguantar una crisi com la que estem vivint ara. Ah, no! Però si el PP de Camps (i de Zaplana), ho fiaren tot als fastos i a la rajola. Si la indústria la tenim com la tenim, si no invertim en innovació, si hem deixat que ens malbaraten el territori, si no aprofitem tindre una cultura pròpia per crear una indústria cultural potent. Si hem malvenut l'assistència sanitària pública a les butxaques privades. Si som líders en desocupació i tancament d'empreses. Si el govern valencià del PP continua veient les Universitats i l'escola pública com a uns elements perillosos als quals no cal donar treva.


Sort que els nostres diputats a Madrid defenen a capa i espasa els nostres interessos. Ah, no! Si els Trillo, Pons o de la Vega, estan en unes altres coses, i no tenen massa temps per dedicar als seus electors. Ja s'ha vist amb la recent estrenada Pajín com a totpoderosa del PSOE. Ni ha menejat un dit per fer valdre la candidatura d'Alacant com a seu de la Unió per la Mediterrània, i de pas dotar de contingut real el projecte revestit de talante, però sense molla, de la Casa de la Mediterrània inventada per ZP.

Per tant, si les coses estan així, molt ens temem que als valencians no ens queda una altra que pagar i callar. Almenys fins que no s'arribe a un consens autonòmic, tal com ha reclamat el BLOC reiteradament en les Corts, per a presentar una proposta unitària a Madrid que reivindique un finançament més just per als valencians. Un pacte d'acord amb la nostra població i amb l'aportació que des de fa dècades realitzem a la caixa comuna de l'Estat. O des del BLOC som capaços d'articular un espai valencià de progrés o poc avançarem en justícia fiscal. L'actitud genuflexa dels socialistes, i el victimisme buit del PP, no ens ajudarà a millorar la nostra capacitat financera i la relació fiscal amb l'Estat.