ZP fa trampes

En el passat debat sobre l'estat de la nació, quina manera més decimonònica de dir-li al debat de política general, ZP tornà a fer trampes a costa de les autonomies. Per tal de deixar en evidència la pasmosa manca d'alternativa que representa Rajoy, atenallat per les taronges podrides, les imputacions i no traure cap en les enquestes malgrat la que està caiguent, se lià a traure plans de reactivació per a sectors com l'automòbil o prometent ordinadors per a tots (deixant que dies després alts càrrecs de l'administració ens contaren la lletra menuda).

ZP, sense parlar amb ningú, anuncià un nou plan VIVE a pagar per l'Estat, però també per les autonomies i el sector. Jo em pose la medalla, vosaltres si dieu que no quedeu com els territoris insolidaris i la cogovernació, el govern concertat de les diferents administracions de l'estat, ho deixem per a un altre dia. Resulta absolutament clamorós la manca de diàleg de l'executiu socialista, ja siga amb l'oposició o amb les comunitats autònomes (ell s'ha reunit, sobretot, amb la banca) per establir una diagnosi i pla de xoc consensuat per fer front a la situació econòmica més complicada de la contemporaneïtat. El "talante" i l'Espanya plural dels primers temps de Zapatero han estat substituïts per la soledat d'un governant que només pacta per desallotjar els nacionalismes majoritaris i la improvisació del dia a dia. Ara amb la fórmula del canvi de model econòmic que, si bé és un clamor que molts reclamem des de fa molt de temps, en mans de Zapatero pot quedar-se en una souffle amb molta volada, però absolutament buida per dins.

El govern central planteja un xantatge a les comunitats autònomes, sense respectar les formes i mentrestant hi ha pel mig la negociació de la sempre ajornada reforma del finançament autonòmic. I qui presente objeccions serà enviat als lleons per part del progressisme i la dreta mediàtiques madrilenyes que encara tenen les palmes roges d'aplaudir que per fi ha arribat la democràcia a las Vascongadas. Ningú ha gosat recordar que també s'ha finiquitat un dels governs de major alcanç, pel que fa a les seues polítiques socials, de tota Europa.

La gestió de les comunitats autònomes dels fons públics, i en este cas l'autonomia valenciana, s'ha demostrat un autèntic desastre comunitari en mans del PP (i dels seus amigatxos), però això no pot donar carta de naturalesa al neocentralisme espanyol al qual ZP també pareix apuntar-se, buscant-li així un "chivo expiatorio" a la crisi. Com no podia ser d'una altra manera, les nacionalitats històriques són una bona diana on llançar els dards.

És tracta, segurament, de la fugida cap avant que protagonitza ZP per tal de mantindre el tipus a costa de complicar-li molt el seu futur polític.

Si les trampes de ZP i la incapacitat de Rajoy marcaren el to mediàtic del debat, allò més destacat per a mi és comprovar una vegada més la invisibilitat del País Valencià en l'Estat. La necessitat de comptar amb una força valenciana en Madrid, donada l'apatia de qualsevol diputat/da a representar ni que siga de forma discreta als seus electors, la ciutadania valenciana, és fa clamorosa quan assistim a debats d'esta mena. No hi havia ningú per parlar de com la crisi està afectant més al nostre País que a la resta d'Espanya. Ningú que parlara de les microempreses (autèntic senyal d'identitat del teixit productiu valencià), de com cal afavorir una agricultura comercial rendible com a element més potent per cuidar la riquesa paisagística i aturar l'avanç de la rajola o demanant compromisos a Zapatero per incloure el corredor mediterrani com a prioritat en la política d'Estat a Europa, o per posar en marxa una xàrcia potent de rodalies ferroviàries com a inversió pública generadora d'ocupació i riquesa i instrument més potent per garantir la cohesió territorial.

En el BLOC hem de treballar molt per variar esta situació, puix la carència de no tindre diputats a Madrid la paguem molt, molt cara, tot i la complicitat generosa dels companys de CiU.

Poder aspirar a representar als valencians i les valencianes a Madrid depén en bona mesura de les capacitats del valencianisme progressista de consolidar-se en les Corts Valencianes. I ara en tenim una bona oportunitat política si aconseguim posar en marxa l'espai valencià de progrés com a alternativa a un PP esgotat per un model de creixement esgotat que ens ha dut a liderar la crisi a Espanya i un PSOE que a nivell espanyol dóna esta terra per perduda i que té la seua franquícia valenciana en permanent estat d'hivernació. Una alternativa avalada en la base de tindre 300 regidors i cap imputat, puix no tots/es som iguals, la fortalesa de no estar hipotecats a les ordes de Madrid i la legitimitat de qui fa molt de temps que ve pregonant que cal apostar per l'economia productiva i la millora de la societat del benestar front a l'economia especulativa i la degradació de l'atenció pública.