Els valencianistes mai ho hem tingut fàcil. És de veres que massa voltes hem pogut fallar, no l'hem encertada, però això l'ha passat a tots els discursos i moviments polítics existents a este País i els altres han reeixit a causa que no tenien uns condicionants objectius que els impediren presentar-se en igualtat de condicions davant el conjunt de la societat. Nosaltres ho tenim més difícil.
La democràcia, entre altres coses, ha de servir per garantit eixa igualtat de condicions, però en el cas valencià hi ha massa elements com per a posar això en dubte. La més flagrant, no cal dir-ho, és el règim electoral, que cal recordar que encara es troba pendent de decisions judicials. Una altra raó, però, és la violència de caràcter polític, i amb diferent intensitat que, no únicament, patixen els valencianistes sense que passe (quasi) res.
A més, tenim la qüestió de la invisibilitat. Com ja hem escrit massa vegades la societat valenciana fa dècades que superà el conflicte indentitari, però això ha donat espai, entre la indiferència, la indolència i el desenteniment generalitzat, que les cendres del mateix siguen aprofitades per grupúscles cada volta més radicalitzats i més violents. I això, ja no pareix ser digne de massa atenció per part dels mitjans de comunicació tradicionals, i no parle només de la vergonyosa actitud de Canal 9, sinó d'altres que bé han optat per la invisibilitat o per ajuntar-nos a tots/es en el tottum revolutum de la radicalitat, tot i que són uns els que peguen i altres els que rebem.
Si ho situem això en l'àmbit espanyol, i com a conseqüència directa de l'anterior, la cosa es multiplica. No hem vist mai que en els cercles mediàtics madrilenys, en els catalans tampoc massa, s'esmentara ni que siga puntualment la qüestió. Ser invisibles com a Poble, té estes conseqüències. L'últim 9 d'octubre ha sigut exemple de tot això.
La gran divisió de la societat està entre els demòcrates i els reduïts sectors que no són capaces d'acceptar les regles del joc que marca. I eixa és la línia que les institucions públiques han de cuidar com a or en pany, ja siga per facilitar la igualtat política d'oportunitats, ja siga per garantir la pluralitat de qualsevol societat avançada, i més encara per protegir aquells que només volen en pau i respecte exercir els seus drets democràtics.
Una línia que encara no saben afrontar-la amb l'alçaria de mires que pertoca els dirigents autonòmics actuals que no han sabut fer seua, també, la reparació històrica de la memòria de Miquel Grau que demanàvem per a este 9 d'octubre o algun exdirigent socialista, i protagonista de la transició alacantina, que ha declinat l'oferta de participar en l'acte que celebrarem a la ciutat d’Alacant tot adduint que ell ja és gat vell i que no l'embolicariem amb lios partidistes. Una línia descuidada per qui no treballa en la màxima intensitat, i d'acord amb les competències atorgades, per tallar d'arrel els episodis de violència política que cada volta amb més duresa es van succeint amb, quasi sempre, els mateixos destinataris.
I l’últim exemple és molt greu i per això proposaré a l'executiva del meu partit que demane la dimissió de l'actual Delegat del Govern de la Comunitat Valenciana, el sr. Peralta, si en un termini raonable de temps no s'ha produït cap actuació policial cap a tots aquells que violenten drets tan sagrats com el de manifestació i participació política.
La meua més sincera solidaritat cap a tots i totes els que heu patit la violència, la meua alegria per tots els actes festius, institucionals, reivindicatius que s'han celebrat al llarg i ample del nostre territori posant el valor la fundació del Regne. I sobretot l'orgull de la dignitat de l'actuació de tantes persones que durant estos dies puc reconéixer com els meus, políticament parlant. Amb molts d'ells compartisc sigles, amb altres no, però amb totes i tots m'unixen valors que naixen des de les profundes conviccions democràtiques i l'estima per una terra que no mereix que els intolerants campen amb tota impunitat. El 9 d'octubre, al remat, ens servirà per a guanyar perquè hui estem més cohesionats, més units i tenim més raons per seguir treballant, per continuar reivindicant que tots i totes puguem jugar la partida sense les cartes marcades. Tenim més ganes per guanyar este país i seguir sumant voluntats, adhesions, complicitats i lleialtats.
El nostre crit cal seguir escampant-lo: Som i serem valencians!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
¿De que violencia hablas? porque que yo sepa no hubo heridos, ni si quiera agresiones, eso si algún huevo (vamos una violencia etrema por lo que veo) y un pueblo valenciano ofendido porque el catalanismo participara en un acto tan valenciano como el del 9 de octubre. De paso me gustaría que cuando pidas explicaciones al Delegado del Gobierno, le preguntes porque son atacadas las sedes del GAV contanstemente, o porque un universitario valenciano recibio una paliza por parte del catalanismo estudiantil en la Universidad de Valencia, solo por ser "blavero". A lo mejor, si empezarais a respetar las señas de identidad de los valencianos, el pueblo no se ofenderia por vuestra presencia. De igual manera yo condeno todo tipo de violencia, lamentablemente no todos los votantes del catalanismo radical lo hacen, solo hace falta pasearse por algunas manifestaciones catalanistas donde no faltan gritos a favor de ETA y de Terra Lliure.
Otra cosa,¿que opinas del trapo independentista que se colgo el pasado año en la plaza del Ayuntamiento por parte de Esquerra?, claro, eso tampoco lo ves una provocación.
Busqueu excuses per usar la violència i sinó vos les inventeu o parleu de temes totalment al·liens. Espanyols no hi ha excusa possible per l'ús de la violència, podríem fer boniques definicions del que és la violència o parlar més detalladament dels fets ocorreguts durant el darrer 9 d'octubre, pel matí, per la matinada i fins i tot per la vesprada, però no cal. No se necessiten excuses per ser valencià, per ser expanyol se veu que sí. M'importa un rave que el GABi tinga dos seus o vint-mil com dius tu. O que el veí diga missa o no la diga en realitat. O que regaleu democràcia, falsa democràcia clar.
Una sola paraula o més: Visca València, independència. Motius? Motius socials, econòmics, culturals, polítics i democràtics. Tot anirà millor sense l'estat espanyol, gràcies.
Per a "mosatros" i els seus amics:
Hem fan molta llàstima les vostres mares. ¡Quina càrrega més dura tindre uns fills que emparen la violència, la justifiquen i la volen estendre a tot arreu!
I és que ser pare a o mare no és gens fàcil.
Toni
El sac de boxa
Un sac de boxa és aquell element que utilitzen els boxejadors per a entrenar-se. És un element estàtic que en rebre els cops perd momentàniament la verticalitat però que sempre torna a la seua posició inicial per a estar en disposició de continuar rebent. El valencianisme polític del BLOC ha esdevingut un sac de boxa. Un element amb el que s’entrenen i diverteixen els cadells de l’extrem ideològic explicitat en la Constitució de 1978 que en el seu article 2 sentència:
“La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”.
Aquest principi metafísic –el sistema solar podrà desaparèixer però Espanya subsistirà ‘indisoluble’ per tota l’eternitat– és compartit i defensat per l’ample ventall dels espanyols que estan en nòmina per exercir com a tals. Des dels joves boxejadors que s’entrenen directament amb el sac de boxa, ja sabeu, com pel propietari i administradors que regenten el gimnàs on esdevé l’esport. És a dir des dels violents grups d’extrema dreta fins al Cap de l’Estat, el rei Juan Carlos, passant pels partits polítics dinàstics i ací, a la ciutat de València, pel guàrdia de seguretat del ‘gimnàs’, el delegat del Govern el senyor Ricardo Peralta.
L’any passat, per aquestes mateixes dates, el Levante-EMV (19-10-2008) em publicava l’article ‘La pedra i el vidre’ amb motiu dels atacs a seus del BLOC i de l’agressió que una regidora de la Safor va patir. Enguany, el dia 9 d’octubre, un titular del mateix periòdic anunciava: “El Bloc irá al acto pese a las amenazas y los violentos” Aquesta notícia era la imatge ideal per als partits dinàstics espanyols: mostrar el valencianisme com un fet conflictiu. Tot el ‘ventall’ va col•laborar i va fer el seu paper eixe dia. La patètica escena va quedar gravada per a la història: dos diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Maria Pañella, i un grapat de joves valencianistes perseguits i agredits pel jovent, alegre i combatiu, de l’extrema dreta espanyola i amb unes forces de seguretat, també espanyoles, que portaven els beneits valencianistes com cagalló per sèquia pels carrers laterals per on passava la processó cívica del matí del 9 d’octubre.
Les lamentacions són inútils. Quan l’Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d’aquesta situació. En aquest ‘gimnàs’ als valencianistes només els toca el paper del sac de boxa. Els que tinguen inclinacions masoquistes poden seguir participant d’aquest joc.
Amb nosaltres que no compten. Els sobiranistes valencians republicans, els demòcrates valencians –amb els de la resta de l’Estat i d’Europa– estem ja cercant un altre gimnàs, distint al que es va construir amb materials espuris i que es va inaugurar en 1978.
Víctor Baeta Subias, de República Valenciana - partit valencianista europeu
Ciutat de València, 11 d’octubre de 2009
Al tal mosatros:
Lo primer que tens que fer es dependre a parlar i escriure la llengua valenciana, la llengua nacional dels valencians. Per no saber no saps ni escriure en castellà. Això lo primer abans de donar lliçons de valenciania!
Lo segon és deixar de parlar del poble valencià perquè no tens ni idea de lo que és això. Les forces polítiques d´extrema dreta i neofalangistes que representeu no tenen cap representació. El poble valencià no vol saber res de vosaltres. Vos té retratats i els feu fàstic. El Bloc és la força majoritària del valencianisme amb dos diputats al parlament nacional valencià i 300 regidors. I cada vegada va a més. Aixì que una miqueta de respecte cap al poble valencià, que és el que vota, i cap a la tercera força política de la nostra nació.
I en tercer lloc aneu espai perquè tot el pes de la llei caurà sobre vosaltres. Hi han fotografies. I els fòrums plens d´amenaces, injuries i calumnies acabaran sent tancats.
I si sobra algú el 9 d´octubre, dia nacional dels valencians son els intolerants, els neonazis, els antivalencianistes, els violents i els antidemòcrates. Ah i el dia de la raza española no és el 9 d´octubre, és el 12 d´octubre. El 9 d´octubre celebrem la constitució de l´estat lliure del Regne de València. I ahi Espanya no pinta res.
I la linia està molt clara: a un costat els demòcrates i els valencianistes. A l´altre els totalitaris i els antivalencianistes camuflats.
Mosatros,
Mira de quina violència parlem:
Apallissen un administrador de Valencianisme.com en la vespra del 9 d'Octubre
Els fets van tindre lloc durant la matinada de divendres. Un company de l'administració del nostre portal, que ha preferit no revelar la seua identitat, es diposava a entrar al seu domicili, ubicat a la ciutat de València, acompanyat d'una amiga, moment en el qual es van presentar en el portal un grup d'uns 10 jóvens, que després d'agredir la xica el van acorralar fins que el van tombar a terra i el van colpejar en repetides ocasions mentre cridaven consignes espanyolistes.
Segons les mateixes fonts, els agressors van irrompre de sobte en el portal i van espentar en primer lloc la xica, al mateix temps que reien i proferien insults contra ella, com "guarra" i "puteta catalaneta". A continuació, van amenaçar l'administrador del nostre portal, tot dient-li que abandonara la seua tasca al capdavant d'esta pàgina web o si no "el matarien".
En eixe moment, el company de l'administració de Valencianisme.com va intentar defendre's, però es van llançar ràpidament contra ell uns 10 jóvens, que portaven gorres i mocadors que els tapaven la cara, i llavors el van agredir en repetides ocasions, amb punyades i puntades que li van provocar diferents contusions al cap, als muscles i als costats. Tot seguit, els agressors van fugir al crit d'"arriba España" i "Valencia es y será nuestra, fuera los putos nacionalistas", han assegurat les esmentades fonts.
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1750&Itemid=1
Publica un comentari a l'entrada