Bé, després de llegir alguns blogs que enraonaven sobre la Conferència Nacional celebrada pel Bloc el passat dissabte, em propose a dir la meua.
1er. La resposta de la gent fou increïble. Molta gent. I això està molt bé quan el partit està en un procés de resituació interna i externa, i s'ha patit un desgast intern molt considerable amb l'aposta honesta pel canvi i la institucionalització del partit. Un moment d'incerteses, de canvis necessaris que s'estan fent i d'altres que han d'arribar.
2on. El to del debat fou amable. Una amabilitat en les formes que tots necessitàvem. Com va dir Nomdedéu tornàvem a ser un partit feliç i això és ben important. Tanmateix, esta amabilitat en les formes, va fer que el debat fóra massa suau. Com s'ha fet esment en diversos blogs calia/cal un poderós i potent debat estratègic que ens situe ben direccionats a ser una força política relevant en el 2011.
3er. El format de l'acte fou positiu. Ben interessants les intervencions de les bones pràctiques municipals tot i que per a pròximes experiències d'este tipus, necessàries en àmbits més reduïts, cal concretar el discurs i les propostes que puguen ser exportables a uns altres indrets territorials. La conferència de la vesprada, amb el gruix dels partits nacionalistes de l'Estat, donava consistència a l'acte.
4t. La cloenda d'Enric (Morera) fou correcta. Ben correcta. Cal aprofundir en eixa idea de treballar per la unió dels valencians. "Valencians, unim-nos" és un crit històric del valencianisme més raonable. Tot i això li faltà emmarcar la Conferència com a eixida d'un debat i procés congressual que hem de celebrar més prompte que tard. Necessitem Congrés. I necessitem que ens isca bé.
5é. En la meua intervenció, i més enllà de propostes per ser més eficaços en la manera de treballar i organitzar-nos, "treballar millor", vaig fer la proposta de canviar el nom del nostre eix estratègic: la construcció d'un tercer espai polític en el nostre país.
He sigut fervent defensor d'eixa estratègia, tant abans com ara i també en els moments en què no ha estat tan de moda en el BLOC. Ara, però, i després de pegar-li moltes voltes al tema, trobe que hem de variar el nom del "tercer espai" per "espai valencià", i opine que la cosa té més molla que el simple canvi de paraules.
Tercer espai és un nom identificador d'allò que volem fer per a la política d'este país, però no és una idea-força de caràcter polític a la qual es puga adherir la ciutadania més permeable al nostre missatge. Ningú s'apuntarà al "tercer espai". Ens ha servit per a interioritzar discurs i estratègia, però no té connotacions polítiques.
En canvi "espai valencià" ens definix clarament qui som i que volem fer. Trobe que és el cognom que necessitem. Ens ajuda a situar-nos com al referent propi de la política del país i ens permet sumar. Volem bastir un espai valencià, que liderat des del BLOC, i apuntalat des de les bases ideològiques del valencianisme progressista i ecologista, arreplegue la pluralitat de sensibilitats que des d'una obediència valenciana existixen en estos moments. La construcció d'un espai valencià és l'aposta de la nostra organització per fer arrelar un projecte polític autònom, socialment potent, electoralment solvent i amb vocació de govern.
Estem balbucejant l'estratègia correcta, però cal presentar-la políticament a la societat. La construcció d'un tercer espai competitiu davant el poderós bipartidisme passa per identificar-nos i ser percebuts com l'espai valencià de la política del País. Trobe que és la millor recepta per arrelar i creìxer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Evidentment, no hi ha cap partit més valencià que el Bloc. Acabem de demostrar-ho amb estos "jochs florals", amb englantina, flors naturals i reina del certamen. Tot plegat una magnífica mascletà digna Brunchú o Caballer. Sublimació compensatòria, eixe seria el diagnòstic de la psicologia. Per cert, Natxo, on està la resituació interna de què parles?
És cert que falta eixie debat estratègic, que és el que jo havia proposat. L'Executiva va considerar que era millor este format. No ho valore, simplement vaig fer el que s'espera d'un militant, participar activament i aportar el que se'm va demanar.
A les comarques del nord, hem programat ja una sessió de treball conjunta entre l'Assemblea de Regidores i Regidors Nacionalistes i la Federació.
La primera part tractarà de les bones practiques en matèria de comunicació dirigida als grups municipals. Portem un especialista i obrim debat.
La segona part organitzada directament per la Federació tractarà de bones pràctiques de dinamització de col·lectius, amb identic format. I finalment un acte obert al públic amb una breu presentació del partit, i la presència de Panyella i Molés, en una mena d'oficina parlamentària mòbil, per posar-se a disposició de la comarca. Ho fem a Morella. És un repte personal entrar als Ports. La propera serà a Sogorb. Cal un nacionalisme que s'entenga a les comarques castellanoparlants.
Vull dir que baixem a concretar el que la Conferència va dibuixar.
Ara queda, és cert, vore com es converteix en realitat el que es va dir a la Conferència. La línia estratègica ha de madurar i assentar-se.
I cal un reforç en el lideratge públic. Alguns hem de fer un pas enrere, altres un pas endavant.
"espai valencià" m'agrada! I segur que als militants, simpatitzants i fins i tot als votants també.
Espei valencià m'agrada moltissim
és espai el que en realitat ens falta, però sense perdre la visió d´on venim. Jo, malgrat que no estigué al congés, propose: "l´espai del País Valencià". Salutacions
Natxo un dels pots més lúcids sobre la Conferència Nacional. Com sempre. Des del cibe-respai valencià una abraçada.
(Per cert el teu problema amb els comentaris potser siga causa que no oferixes l'opció a la pàgina específica de cada post. Crec que pots modificar-ho des del panell de control de Blogger)
Iep, sí, m'agradà allò d'espai valencià, bona idea.
Però em fa la sensació que el teu article és massa "amable", massa "correcte", crec que a hores d'ara cal prevore la malaltia i tractar-la des de ja, cal, com diu Nomdedéu, que el partit fomente canvis en les cares visibles. Perquè, tal volta, en els recanvis no hi haurà cap merla blanca; però és que, entre els que hi ha ara, és segur no n'hi ha cap.
Au!
Publica un comentari a l'entrada