27 de febr. 2009

Congrés i renovació

Estos dies podem llegir diversos blogs que parlen del Congrés del BLOC. Fins i tot algú aprofita l'avinentesa per insultar a tort i a dret. Una manera ben original, tot i que un punt rabiosa, d'opinar sobre el mateix.

Parlaré un poc jo també del mateix. Sobretot del que espere. Ho puc fer perquè sóc sens dubte la persona que més quilometres ha fet durant tot el procés precongressual.

Encara no està tot tancat, però espere que d'ací al dissabte ho estiga, i celebrem un congrés de noves esperances i noves confiances. Hi haurà una executiva renovada, ben renovada, a la qual se li podran posar inconvenients, però que representa un avanç substantiu en l'aposta d'integrar una nova generació a la direcció del partit i en l'ambició de modernitzar l'organització. Calibrar l'abast d'estes dos variables anirà per barris, però jo estime sincerament que s'ha concretat un marc que ens pot integrar a tots. I per això cal treballar fins l'últim minut.

Este Congrés ha de marcar una nova etapa. El pròxim repte és augmentar bona cosa el to de l'organització i explicar a la societat valenciana la decisió de liderar un Espai Valencià de Progrés. Explicar de quina manera s'ha de fer la política de baix cap a dalt al conjunt de l'organització, enfocar bé el discurs polític i fer córrer com la bona nova la importància de construir l'Espai Valencià de Progrés com a garantia de regeneració democràtica, alternatiu al model caduc de creixement i resposta política a tots aquells que volen seguir sent en el segle XXI valencianes i valencians.

La pròxima Executiva compta amb diversos reptes: Fer equip, liderar el BLOC, donar cobertura a l'estructura municipalista, buscar les millors solucions per a ser més competitius políticament i saber trobar les cooperacions necessàries per garantir la consolidació del valencianisme progressista en les Corts Valencianes. Posar les bases per a ser decisius en la política valenciana.

Jo per acabar, vull aprofitar l'ocasió, per agrair a totes les dones i els hòmens del BLOC el debats que hem fet, simbòlics, ideològics, estratègics, organitzatius, de direcció, que hem tingut, que han passat per moments durs, però que sempre, i així espere que acaben, s'imposa la voluntat d'arribar a acords majoritaris, de gestionar la pluralitat i s'acaba fent allò que li dóna sentit a la política, pactar i construir les solucions.

Vull agrair ben cordialment la confiança de tota la gent que va signar el Manifest "Generació BLOC", el punt de partida del clam renovador, i ben especialment agrair haver aguantat el procés, i ha sigut dur, a persones com Fuset, Rafa Carbonell, Riera o Dimas, per citar els que han estat més pròxims.

Desitge el millor per a la persona que ha de liderar la nau, això serà bo per al BLOC i per al País.

Per a totes i tots,

Bona nit i bona sort!

15 de febr. 2009

BLOC, L’ESPAI VALENCIÀ DE PROGRÉS

El BLOC camina cap el seu Vé Congrés, i per eixe motiu ha presentat les ponències, tant d’innovació organitzativa i estatuts com d’estratègia política, dirigides a marcar els debats precongressuals i congressuals. La ponència política del BLOC, ha estat redactada des de l’ambició, la innovació i la renovació què la nostra organització s’ha plantejat la fita congressual de finals de febrer. Volem fer d’este Congrés, i dels documents que s’aproven, una renovació del projecte fundacional del BLOC, enfortit com a plataforma unitària del valencianisme, i punt de trobada de totes aquelles persones que vulguen construir un Espai Valencià de Progrés.

Esta ponència fa una anàlisi responsable de la societat valenciana dels darrers trenta anys, perquè sense reconéixer el país real, sense assumir-lo en la seua complexitat, resulta impossible poder adreçar a la societat una proposta política amb garanties de recolzament ciutadà. Això però, no li lleva cap força a la decisió i voluntat crítica de promoure el canvi, la transformació i la modernització social que practiquem diàriament la gent del BLOC. Cal dir, però, que l’anàlisi realitzada supera els límits del territori valencià, es fa sobre la realitat i el temps que estem vivint, parlant llavors de la globalitat i de la crisi actual.

Allò que sura en la ponència com a elements centrals, és la convicció de construir i liderar un Espai Valencià de Progrés, allò que durant anys en el BLOC hem entés com el Tercer Espai. Un espai polític definit nítidament a través del valencianisme progressista, autònom a l’espai representat pel PP-PSOE, que tot i les seues diferències, representen un mateix model fracassat de país, en clau centralista, que no permet visualitzar políticament el nostre país i les necessitats ciutadanes que se’n deriven, ni a casa nostra, a Espanya o Europa.

Un espai polític que no entén d’equidistància, centrisme o rebaixa en els postulats; definit en l’autonomia; la pluralitat; i la clara aposta per ser decisius, per ser capaços de ser l’instrument polític d’eixe percentatge, -prop del 20%-, de ciutadans i ciutadanes que reiteradament han assenyalat la seua simpatia a confiar en una força política d’obediència valenciana i de caràcter progressista. Obrim el cercle dels destinataris del missatge del BLOC i superem el concepte d’identitat, massa rígid per a les societats complexes i avançades com la nostra, pel de la identificació.

La identificació en una proposta d’àmbit valencià que dóna rellevància a tots aquells valors que han conferit al valencianisme progressista la possibilitat de ser la tercera força política territorialment. Identificat amb tots els sectors socials i ciutadans que són conscients que cal un nou model de desenvolupament econòmic alternatiu a l’actual, basat en el desarrollismo i el regionalisme banal, que s’està demostrant insostenible mediambiental i socialment, caduc i amortitzat. Identificat amb totes aquelles persones, votants progressistes, afartats de confiar en aquells que continuen mirant-se el melic sense proposar mesures valentes a la crisi econòmica i ecològica que patim.

Sobretot l’Espai Valencià de Progrés busca la identificació amb aquelles persones que confiaren en el Compromís i volen polítiques pròpies acordades amb la tradició plural del progressisme modern europeu, o la identificació amb totes les sensibilitats del valencianisme en un projecte de superació de vells conflictes.

Es reivindica a la ponència la construcció d’un valencianisme de superació, atent a la realitat identitària dels valencians del segle XXI. Mira de sumar i s’allunya d’antagonismes estèrils i velles ferides que han coartat part de les potencialitats del valencianisme polític com a projecte decisiu en la societat valenciana. Sense renúncies i amb voluntat de renovar un missatge d’unitat i de confiança als valencians i valencianes que volen ser persones lliures, iguals i solidàries en el segle XXI.

L’estratègia política proposada reivindica l’impuls d’un projecte de modernització per a la societat valenciana, una idea ben present en la proposta fusteriana, un valencianisme del segle XXI, que no s’acaba amb el BLOC, però impossible de construir sense el lideratge del BLOC. Un projecte de País Valencià, de nació valenciana, homologat a les democràcies socialment més avançades, i que puga ser identificat com a propi per milers de valencianes i valencians que no han begut de les mateixes fonts identitàries i/o polítiques que han conformat el nacionalisme valencià, però que poden identificar-se amb l’Espai Valencià de Progrés.

Es reivindica la construcció d’un projecte polític que, junt a la defensa de la identitat nacional, sàpia conjugar-la amb discursos socialment progressistes, de tarannà modernitzador i democratitzador, fets des de la crítica propositiva i alternativa al que representen el PP i el PSOE. És, en definitiva, una proposta d’ample espectre, de suma, de pluralitat. Amb vocació majoritària i de govern, adreçat a totes aquelles persones i organitzacions que des dels àmbits del valencianisme i el progressisme confien en una resposta valenciana per a construir un país amb política, pensada en termes propis. Un país d’alta qualitat. Això és, i no una altra cosa, allò que hem volgut dir a través d’esta ponència. Ara, la paraula, la té la militància del BLOC.

(Article redactat pels membres de la ponència política i estratègica del BLOC, Albert Girona, Ignasi Bellido, Rafa Carbonell, Juli Just i Helena Malonda)

11 de febr. 2009

Taronges podrides

Tenim el pati ben rebolicat en la política valenciana. Els tentacles de la xàrcia de corrupció d'empreses que han viscut molt bé a l'ombra del PP, i de les institucions que governaven, toquen molt prop al PPCV. Tant abans amb Zaplana, com ara amb Camps. Tots coneixíem "Orange Market", perquè havia estat objecte de reportatges d'investigació del LEVANTE-EMV, i per diversos informes de la Sindicatura de Comptes.

Ara Rajoy s'enfada, i amb raó, per les caceres dels companys Bermejo i Garzón, però l'emprenyament no oculta que entre espies, "yernisimos" d'Aznar i els personatges que les muntaven tots els saraus, la veritat és que no alça el cap. I això que ZP es troba absolutament desbordat amb la crisi que ens atenalla.

Camps, com és habitual quan té algun problema, ha optat per fugir. Fugir de la realitat com si els imputats no hagueren treballat (i molt) per a totes les institucions públiques controlades pels populars, o per muntar els Congressos interns que eixia com a emperador. El President fuig i Canal 9 fa com si no passara res. Ací només ix en la tele allò que vol el "jefe".

Camps fuig perquè no són bon dies per a l'arquitecte del país de les oportunitats. Un país que ha acabat liderant l'atur a tot Espanya. Per si no fóra poc amb el tema dels amics d'Agag (eixe que fa negocis portant-nos la Fórmula 1), ara resulta que el Parlament Europeu ratifica la condemna de les males pràctiques urbanístiques practicades al llarg i ample del territori valencià, tot i el "papelon" dels diputats espanyols del PSOE i el PP. Això sí que és un bon reclam turístic a Europa. Que tots ens senyalen amb el dit per les barrabassades que s'han fet durant estos anys amb el monocultiu de la rajola.

A casa nostra el PP, amb el PSOE valencià de comparsa, es neguen a votar a favor d'iniciatives del BLOC en les Corts demanant la paralització dels PAIS que en l'actualitat no són viables i no tenen garantit l'aigua. STOP RABASSA. Populars i socialistes, agarrats de la mà, encara no s'han adonat que necessitem un nou model de creixement per a poder eixir d'esta crisi que ens afecta molt més a nosaltres que a la resta de l'Estat. No poden exprimir més l'urbanisme depredador perquè això és a hores d'ara un model fracassat i amortitzat.

El PP fa olor a taronges podrides, eixes taronges que cauen a terra sense poder collir-les perquè els llauradors valencians no obtenen un preu just a la seua faena.