La solució donada pel govern campeller del PP al tema dels apartaments de Cala Llanussa representa molt clarament l'urbanisme en la comarca de l'Alacantí. Este abús urbanístic han arribat a ser portada de la revista de l'edició espanyola de la revista de Greenpeace. Este exemple reflexa una ordenació territorial on les necessitats de la ciutadania estan per baix, a ulls dels poders públics, d'allò que interessa al sector privat lligat a la construcció.
No seria l'únic exemple, tanmateix. En el mateix sac podríem clavar les decisions de la regidora d'urbanisme a Alacant, la Sra. Castedo en el cas dels terrenys del PAI de Benalua Sud estalviant diners d'urbanització a les promotores saltant-se tots els procediments administratius que faça falta, o més encara burlant la preceptiva autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per garantir la suficiència d'aigua per al PAI de Rabassa i donant per bo que l'informe vaja a càrrec de l'empresa municipal de l'aigua a la ciutat d'Alacant.
Polítiques d'apanyos, per utilitzar un llenguatge moderat, que obvien indecorosament l'impacte ambiental de les actuacions, així com les afectacions en el conjunt urbà dels projectes a desenrotllar, i no situen l'interés comunitari com a primer element a considerar quan estem parlant del disseny de l'espai públic.
L'explicació de l'equip de govern campeller, encapçalat per l'alcalde el Sr. Varó, es refugia, sense massa èxit de credibilitat, en arguments de discrepàncies tècniques que s'han solventat des de l'Ajuntament. El gran problema, però, Sr. Varó, no és si l'excés d'edificabilitat és de 3 metres o de dos plantes. La pedra angular d'este assumpte és sí l'Ajuntament actua a favor de l'imperi de la llei que sustenta un estat de dret com el nostre, o per contra s'afanya en solucionar els problemes d'aquells que no han fet bé les coses.
Però, com hem esmentat més amunt, el tema de Cala Llanusa és només un exemple. Tampoc pareix que hi haja un clar interés ciutadà en projectar un PGOU com el de Sant Joan on tot el terme municipal adquirix la categoria d'urbanitzable. La constant apelació a la participació ciutadana no amaga que darrere de tot hi ha una vella aspiració de l'equip de govern socialista, la requalificació de la partida de Fabraquer. Tampoc s'ha vist massa interés per part de l'equip de govern presidit per Asunción Llorens en la intenció de corregir un urbanisme suïcida socialment com és el model de creixement disseminat de Mutxamel. Per seguir amb ajuntaments socialistes podem parlar de la pretensió de construir en el Maigmó, a través del PAI de l'Aljub de Tibi. O si tornem al costat del PP, haurem de denunciar que tota la campanya de desprestigi del PP de Busot sobre el PGOU, aprovat en època de govern del BLOC, s'ha limitat en la pràctica a requalificar terrenys i que alguna empresa es quede més contenta en les modificacions fetes. I què em diuen del PAI del Savinar, a Sant Vicent?
Tot este model urbanístic que només atén a la premissa de fer negoci ràpid, ni tan sols està en estos moments avalat per la seua posició de lideratge dels sectors productius o per la capacitat de generar llocs de treball. Més bé està destruint ocupació i moltes de les empreses que fins fa uns dies eren “los reyes del mambo” estan presentant el que hui en dia es coneix com a concurs d'acreedors, l'antiga suspensió de pagaments. Però això no lleva la bena dels ulls als representants municipals d'ací, tant del PP com del PSOE, que lluny de buscar alternatives al model de creixement econòmic continuen estan al servici d'uns sectors econòmics que hui en dia no ens van a resoldre la papereta de la fonda crisi en la qual estem immersos.
El BLOC no té receptes màgiques, però si que té les idees clares. Cal variar el model de creixement. Cal ajudar des dels poders públics a la competitivitat del teixit empresarial i industrial, cal enfortir el comerç de ciutat com a eïna de creació de llocs de treball estable. Apostar per la formació i fer un “plan renove” de la infraestructura hotelera, tornant al model del turisme hoteler front el residencial de construcció horitzontal. No creíem en una moratòria urbanística, sinó que continuem demanant un urbanisme de consens, que pose l'accent en la rehabilitació. Créixer a partir dels nuclis urbans consolidats i posar a l'abast de la gent jove promocions destinades a lloguer o compra a preus subvencionats i transparents. La conservació i rehabilitació de vivenda ha de ser l'eix al que cal dirigir en estos moments l'activitat del sector de la construcció. És una barbaritat continuar amb un model que ocupa abusivament nous espais, mentrimentres el nuclis històrics de les ciutats patixen un fenomen de despoblament. Una dada especialment sagnant en el cas de la ciutat d'Alacant.
EL BLOC té clar que l'urbanisme ha d'estar al servici dels ciutadans i les ciutadanes, i que el disseny de l'espai urbà ha d'estar dirigit per ulls públics, i no des de despatxos que escapen a la fiscalització de la ciutadania. Només recuperant la direcció pública de l'ordenació territorial estarem en condicions de créixer de manera racional i atendre a les necessitats reals de planificació dels servicis públics i l'accés a l'habitatge.
(Article publicat als diaris La Illeta del Campello i la Rambla de Sant Joan)
20 de maig 2008
16 de maig 2008
BLOC, VALENCIANISME I PROGRESSISME
Les passades eleccions locals i autonòmiques, i generals, han suposat per al conjunt de les forces progressistes del nostre País una clara decepció. El PP ha guanyat sense pal·liatius totes les eleccions. El canvi no ha estat possible i això, de cap de les maneres, és responsabilitat de la ciutadania. Hem d'entendre que la societat valenciana ha canviat molt en l'última dècada i que la no adaptació a eixos canvis dels projectes progressistes, com ara el del BLOC, està íntimament lligat a la sobrerepresentació del PP en les conteses electorals. Els nostres errors han condicionat, sens dubte, adhesions a un projecte que, més enllà de manipulacions informatives i retalls democràtics com ara la barrera electoral del 5% que són ben presents i condicionants, sap presentar-se a la ciutadania com el partit que millor defén els seus interessos, i fins i tot, com el partit de referència i adscripció valenciana.
Per tant toca canviar les dinàmiques i reaccionar. Cal obrir una nova etapa on, sense renunciar a sumar més perfils i buscar acords intel·ligents, ens enfortim com a l'opció valenciana de progrés. Marcant discurs i posició pròpia, esforçant-nos per ser percebuts més pròxims per la ciutadania i esdevenint el referent valencià de la política del país adreçant-nos a tots aquells que volen més democràcia, més autogovern i més cohesió social, ambiental i territorial. En el BLOC hem tancat una etapa que ens ha tornat a portar a les institucions autonòmiques, però assolint molt parcialment els objectius traçats i amb una fórmula de reedició impossible de la manera que fou concebuda. Hem consolidat una posició municipal important, però continuem sent dèbils en les grans ciutats i tenim dificultats per ser visualitzats com a referent polític útil d'àmbit autonòmic. Però estem en condicions d'enfortir-nos, escoltar i raonar, esmenar allò que calga, treballar més i millor i presentar-nos a la societat amb l'ambició de meréixer la seua confiança.
Mirem en altres barris. No som nosaltres els encarregats de realitzar els anàlisis d'altres formacions, ja s'ho faran ells, però no podem deixar de dir alguna cosa: El PSPV-PSOE ha demostrat la seua incapacitat per exercir el lideratge d'eixa proposta de canvi que ansiaven els ciutadans progressistes, i ha estat incapaç de marcar agenda política o il·lusionar als abstencionistes i furtar-li cap vot al PP. I, ara com ara, amb un gestora discutida, i que fa olor a naftalina, i els ganivets esmolant-se per afrontar noves batalletes internes tot se situa en una posició de provisionalitat. I ara amb la falsa dualitat de les dos cares del socialisme valencià. Molts ja sabem que fa molt de temps que estan embarcats en ofrenar noves glòries (o derrotes) a Ferraz. La reforma estatutària fou un clar exemple. Per la seua part, EU ha patit la gran batacada. Amb escissions i turbulències internes, perduda la seua condició de tercera força política a nivell estatal i situats en un discurs al·lèrgic a l'esquerra moderna que l'ha situat amb menor presència municipal i fora de les institucions a ciutats com Alacant i València. De la resta, poc a dir. UV sense credibilitat electoral i CV i ERPV queden com a formacions irrellevants, malgrat la inversió electoral realitzada.
Però, tornem al Bloc. Este país seguix necessitant un canvi polític que situe a les persones com a vertaderes protagonistes de les polítiques públiques. Des del Bloc apostem per un canvi que s'opose a les polítiques retardatàries del PP i la inoperativitat del PSPV. Un canvi que regenere la política, que invertisca en més democràcia, que aposte per polítiques en clau pròpia i ens situe a nivell europeu com a societat del benestar. Un canvi que conjugue progrés econòmic i defensa del territori en base a un urbanisme de consens, la modernització del teixit productiu i un tractament inversor i fiscal més just per part de l'Estat. Un canvi que done solucions a l’esgotament d’un model de creixement com l’impulsat pel PP que ens deixa en una situació molt precària en un moment de crisi com l’actual i amb l’agreujant d’un tractament inversor i fiscal deficitari per part del govern estatal socialista.
El Bloc ha de ser protagonista d'una nova etapa que deslliurat dels conflictes alternativa a eixe empobridor bipartidisme, com a opció que entén la política des de baix cap a dalt, amb vocació de govern, escoltant a la gent, esforçant-nos per actualitzar el discurs a una societat que varia ràpidament i actuar per resoldre els problemes de les persones. I, a més, podem i ens toca sumar.
Sumar des de la intel·ligència i la generositat més veus del progressisme i del valencianisme. Conformar un espai polític ample, divers i autònom. Volem liderar, i ho podem fer des de la nostra posició com a tercera força política, que vol construir un espai polític decisiu en la conformació de majories polítiques, de governs. No tenim vocació de ser escolanets de ningú, ni ànim de fer discursos que només diguen no. Cal liderar des del respecte i la generositat. Des de la imposició i l'absència dels consensos, com estem veient, no és possible construir l'alternativa al bipartidisme.
És hora de reflexió, de cohesió interna i de reforçar un missatge nítid basat en el valencianisme i el progressisme. Ara toca reforçar l'organització, i treballar de valent per assegurar la presència autònoma del valencianisme polític en la política europea, espanyola i valenciana. El Bloc ha de ser l'instrument per treballar per la modernització del País i la construcció d'una societat més justa, més verda, més europea, més competitiva i més preparada per als reptes de les societats obertes, complexes i plurals del segle XXI. En el 2011, hem de demostrar a la ciutadania que som la garantia valenciana.
(Article publicat a LEVANTE-EMV, 16/05/08)
Per tant toca canviar les dinàmiques i reaccionar. Cal obrir una nova etapa on, sense renunciar a sumar més perfils i buscar acords intel·ligents, ens enfortim com a l'opció valenciana de progrés. Marcant discurs i posició pròpia, esforçant-nos per ser percebuts més pròxims per la ciutadania i esdevenint el referent valencià de la política del país adreçant-nos a tots aquells que volen més democràcia, més autogovern i més cohesió social, ambiental i territorial. En el BLOC hem tancat una etapa que ens ha tornat a portar a les institucions autonòmiques, però assolint molt parcialment els objectius traçats i amb una fórmula de reedició impossible de la manera que fou concebuda. Hem consolidat una posició municipal important, però continuem sent dèbils en les grans ciutats i tenim dificultats per ser visualitzats com a referent polític útil d'àmbit autonòmic. Però estem en condicions d'enfortir-nos, escoltar i raonar, esmenar allò que calga, treballar més i millor i presentar-nos a la societat amb l'ambició de meréixer la seua confiança.
Mirem en altres barris. No som nosaltres els encarregats de realitzar els anàlisis d'altres formacions, ja s'ho faran ells, però no podem deixar de dir alguna cosa: El PSPV-PSOE ha demostrat la seua incapacitat per exercir el lideratge d'eixa proposta de canvi que ansiaven els ciutadans progressistes, i ha estat incapaç de marcar agenda política o il·lusionar als abstencionistes i furtar-li cap vot al PP. I, ara com ara, amb un gestora discutida, i que fa olor a naftalina, i els ganivets esmolant-se per afrontar noves batalletes internes tot se situa en una posició de provisionalitat. I ara amb la falsa dualitat de les dos cares del socialisme valencià. Molts ja sabem que fa molt de temps que estan embarcats en ofrenar noves glòries (o derrotes) a Ferraz. La reforma estatutària fou un clar exemple. Per la seua part, EU ha patit la gran batacada. Amb escissions i turbulències internes, perduda la seua condició de tercera força política a nivell estatal i situats en un discurs al·lèrgic a l'esquerra moderna que l'ha situat amb menor presència municipal i fora de les institucions a ciutats com Alacant i València. De la resta, poc a dir. UV sense credibilitat electoral i CV i ERPV queden com a formacions irrellevants, malgrat la inversió electoral realitzada.
Però, tornem al Bloc. Este país seguix necessitant un canvi polític que situe a les persones com a vertaderes protagonistes de les polítiques públiques. Des del Bloc apostem per un canvi que s'opose a les polítiques retardatàries del PP i la inoperativitat del PSPV. Un canvi que regenere la política, que invertisca en més democràcia, que aposte per polítiques en clau pròpia i ens situe a nivell europeu com a societat del benestar. Un canvi que conjugue progrés econòmic i defensa del territori en base a un urbanisme de consens, la modernització del teixit productiu i un tractament inversor i fiscal més just per part de l'Estat. Un canvi que done solucions a l’esgotament d’un model de creixement com l’impulsat pel PP que ens deixa en una situació molt precària en un moment de crisi com l’actual i amb l’agreujant d’un tractament inversor i fiscal deficitari per part del govern estatal socialista.
El Bloc ha de ser protagonista d'una nova etapa que deslliurat dels conflictes alternativa a eixe empobridor bipartidisme, com a opció que entén la política des de baix cap a dalt, amb vocació de govern, escoltant a la gent, esforçant-nos per actualitzar el discurs a una societat que varia ràpidament i actuar per resoldre els problemes de les persones. I, a més, podem i ens toca sumar.
Sumar des de la intel·ligència i la generositat més veus del progressisme i del valencianisme. Conformar un espai polític ample, divers i autònom. Volem liderar, i ho podem fer des de la nostra posició com a tercera força política, que vol construir un espai polític decisiu en la conformació de majories polítiques, de governs. No tenim vocació de ser escolanets de ningú, ni ànim de fer discursos que només diguen no. Cal liderar des del respecte i la generositat. Des de la imposició i l'absència dels consensos, com estem veient, no és possible construir l'alternativa al bipartidisme.
És hora de reflexió, de cohesió interna i de reforçar un missatge nítid basat en el valencianisme i el progressisme. Ara toca reforçar l'organització, i treballar de valent per assegurar la presència autònoma del valencianisme polític en la política europea, espanyola i valenciana. El Bloc ha de ser l'instrument per treballar per la modernització del País i la construcció d'una societat més justa, més verda, més europea, més competitiva i més preparada per als reptes de les societats obertes, complexes i plurals del segle XXI. En el 2011, hem de demostrar a la ciutadania que som la garantia valenciana.
(Article publicat a LEVANTE-EMV, 16/05/08)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
